Les caigudes
CF- ANTOLOGIA
 

LES CAIGUDES
(2019)

Ian McDonald

Editorial:
SECC
(2019)


Col.lecció:
Aiguabarreig

Núm:
---

Pàgines:
115

Traductors:

Pep Burillo
Edgar Cotes
Sara Martín



   
Les caigudes

Ian McDonald va ser un dels convidats d’honor a la passada CatCon (Convenció catalana de ciència-Ficció i fantasia) i aquest petit volum amb tres contes de l’autor va ser el regal que es va fer als membres de la SCCFF que van assistir a l’esdeveniment. Es tracta d’una petita antologia de tres contes de l’autor de Belfast amb la particularitat que un d’ells és guanyador d’un premi Hugo, i sobretot —i aquí és on ens sentim més orgullosos— que aquest relats presenten a McDonald en llengua catalana per primer cop.

L’edició va anar a càrrec de Editorial SECC i la notable portada és obra de Laia Baldevey. Què podem trobar, doncs, en aquest recull? Tres contes molt diferents en ambientació i escenaris però que tots tres tenen un element en comú: Les Intel·ligències artificials. Així és, McDonald ens ofereix un ventall força ample per imaginar com diverses IA’s podrien encaixar en el nostre dia a dia, especialment pensades per interactuar amb una humanitat d’un futur no massa llunyà.

“Les caigudes” és el conte que dóna títol al recull i està ambientat al mateix univers que la trilogia de novel·les Luna, una visió pragmàtica i un pèl romàntica de com podria ser l’explotació lunar quan hi visquessin milions de persones. El conte està traduït per la Sara Martín, que ja coneixia la trilogia, i a més, va entrevistar a l'autor a la passada CatCon. És cert que al començament costa d’entrar-hi, especialment si no s’ha llegit prèviament alguna de les novel·les de l’esmentada trilogia però només cal una mica de paciència per descobrir la impactant descripció dels escenaris lunars que ens narra MacDonald i com de detallada és l’ambientació. A “Les caigudes”, l’autor realitza un paral·lelisme poètic entre un accident de parkour lunar (molt similar al que es narra al començament de Luna: Luna de lobos) i la futura destrucció que li ocorrerà a una satèl·lit artificial i a la seva IA un cop compleixin la seva missió. Està tractat des d’un punt de vista senzill però efectiu amb reflexions i flashbacks d’una resident de la Lluna que va arribar ja fa tems de la Terra i a la que ja li ha passat el Dia Lunar (El límit on cada persona pot decidir tornar a la Terra o quedar-se a viure per sempre a la Lluna degut als problemes fisiològics de manca de gravetat). Ella, la nostra protagonista té una única filla — ja nascuda a la Lluna i per tant una habitant de Segona Generació— i treballa com a psicòloga d’IA’s. La seva visió és cuidada i plena de sensibilitat.

El segon relat, “La dona del jinn”, com comentava, va guanyar el premi Hugo al millor conte llarg l’any 2007. És una història difícil a priori, que s’estableix en un escenari conegut com seria l’India en un futur proper però que alhora es manté força exòtic per la ment occidental donat que McDonald utilitza desenes de paraules pròpies de la llegua hindi  (fins al punt que el traductor, Edgar Cotes, ha hagut d’improvisar un glossari al final del relat) i que ens submergeix plenament en la seva cultura i religió. Per moments aquesta ciència-ficció localitzada en escenaris  diferents m’ha recordat aquella ambientació xafogosa que podíem trobar a La chica mecànica (Bacigalupi) o també l’atmosfera policíaca de les novel·les cyberpunk de George. A Effinger. Aquí, la història està ancorada en un futur no molt llunyà on alguns estats de l’actual India s’han separat i estan a punt d’enfrontar-se en una guerra per un recurs escàs: L’aigua del Ganges. Però el plantejament de McDonald no pretén mostrar-nos una distòpia política (ni tan sols climàtica) sinó que un cop definit l’escenari al subcontinent indostànic —on per cert ja hi té molta experiència a l’haver escrit una de les seves novel·les més conegudes Rivers of Gods— l’autor passa a detallar-nos una de les experiències més interessants sobre el comportament d’una Intel·ligència artificial en el paper d’intervenir diplomàticament entre les diferents nacions que lluiten per l’aigua del Ganges. Però a més, la protagonista aquí no és la IA, sinó una jove ballarina que demana per casar-s’hi. És un gran plantejament i tot i que a vegades potser el ritme de la prosa no és el més adient (trobo que aquesta història dóna per convertir-se en una novel·la algun dia) és molt interessant com se’ns mostra el poder i la personalitat d’aquesta IA i de com els mateixos governs indis en tenen respecte... i por.

Finalment, el conte “L’astúcia” —traduït per Pep Burillo— és un relat escrit de forma molt més lleugera però que a mi m’ha fet sentit molt còmode amb una lectura plàcida i entretinguda. Aquí, McDonald ens avança una IA que està creada per detectar trampes i mals usos a un casino de Las Vegas. Fins al punt que alguns treballadors ja han començat a ser reemplaçats per aquesta. Però en un moment donat salta una aposta per saber si l’esmentada IA — de nom, Armin— seria capaç de veure i detectar les trampes d’un mag, d’un il·lusionista. M’ha agradat força aquest conte perquè he descobert a un Ian McDonald de proximitat, que no necessita detallar-nos escenaris coherents futuristes i per tant dedica més esforç a utilitzar un llenguatge proper i resolutiu. La trama està ben pensada i la resolució encara més. M’ha semblat una història molt notable.

Molt content que una recull com aquest hagi estat la carta de presentació d’una autor com Ian McDonald en la nostra llengua. Espero que no es quedi aquí i puguem gaudir de més novel·les seves també en català.

Eloi Puig
12/05/2020

 

Premis:

2007 Hugo per "La dona del Jinn"

 

Recerca:
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Relats que conté aquesta antologia:
Les caigudes
La dona del jinn
L'astúcia
Podeu buscar el vostre llibre a: