CADA VEZ QUE QUEDAMOS EN LA HELADERÍA, TE EXPLOTA LA PUTA CARA
Every Time We Meet at The Dairy Queen, Your Whole Fucking Face Explodes
(2016)

Carlton Mellick III

Editorial:
Orciny Press
(2024)

Traductor:
Hugo Camacho

Col.lecció:
Midian

Núm: 18

Pàgines: 144

Traductor:
Hugo Camacho

Ilustradora:
Marta Maldonado

A vegades necessites llegir alguna cosa que t’espavili, et revifi o que simplement et faci somriure amb facilitat. I Carlton Mellick III és un autor que és impossible que et deixi indiferent i perfecte per desentumir la ment lectora després de passar per un juliol especialment apàtic.

I què millor que un títol bizarro que t’exploti a la cara? I en aquest cas, amés, literalment perquè no sé si ho heu notat però «Cada vez que quedamos en la heladeria, te explota la puta cara» defineix al detall el que li ocorre a la xicota del nostre protagonista, la Teranytina, una noia tímida i estranya que s’enamora de l’Ethan, qui ens narra les seves vivències en primera persona i ens trasllada al fabulós mon de l’institut juvenil..

Anem a pams: Melick escriu bizarro i per tant utilitza amb abundància recursos propis d’aquest subgènere tan divertit com litres de sang, sexe, situacions esperpèntiques, surrealistes, grotesques... però alhora ens llança un missatge subliminal (o no) sobre algun tema del que vol parlar. I en aquest cas és assetjament escolar a l’institut i el primer amor, aquella època que tots hem passat i ens hem sentit perduts, indefensos o simplement insegurs.

Ethan és un noi normal i corrent, potser un pèl introvertit, sense destacar especialment i carn de canó de l’abusananos típic de l’institut. Però un dia s’enamora de la Teranyina (no em pregunteu perquè li diuen així... és molt desagradable i si pogués li fotria un clatellot a l’autor), una noia que un tant rareta i no té amics. Seuen junts al bus escolar i només amb una mirada ja s’alça aquella complicitat del primer amor.

Poc a poc es dirigeixen la mirada, fins i tot s’envien missatges o es dediquen breus paraules però cada cop que queden en un lloc —com per exemple un gelateria o una cafeteria— a ella li explota la cara. La carn, músculs, nervis i ulls s’escampen en totes direccions... i ella ha de marxar corrents cap a casa plorant perquè la seva família li refaci el rostres, la cusi talment fos el monstre de Frankenstein.

Això, estimats lectors, és molt fotut, eh? Qualsevol hagués cardat el camp corrents, qualsevol s’hauria aixecat de la taula i dissimuladament hauria marxat per la porta del darrera, fugint d’una escena tan escabrosa. Però l’Ethan no! No! Ell s’estima a la Teranyina i per tant segueix sortint amb ella, encara que li exploti la puta cara cada vegada que queden per parlar. Perquè l’amor preval per sobre de les explosions, per damunt de rostres replets de punts de sutura.

Carlton Mellick III, a través d’una prosa senzilla i d’una trama que continua apostant per posar el dit a la llaga de certs temes de caràcter social (recordem l’excel·lent Matrioshka i la seva anàlisis de les relacions de parella per exemple), aquest cop no es fa enrere i ens planta la problemàtica del bullying però també de la tendresa del primer enamorament, de l’excitació de parar amb la persona que t’agrada, del nerviosisme del primer petó.

Cal remarcar que seguint amb la seva tradició de mostrar-nos escenes i trames que, tot i el surrealisme inherent amb la que es mouen, tenen sempre un crossa que se’n diu sentit de la credibilitat... l’autor dona explicacions de allò que està passant —per molt inversemblant que sigui— o per com pot ser que a una persona li exploti la cara i se la pugui reconstruir. També és cert que cap al final aquesta sentit de la credibilitat potser fluixeja una mica i no és una aposta tan segura com al principi cosa que m’ha descol·locat una mica.

Sigui com sigui, aquesta novel·la curta, senzilla i efectiva, m’ha donat allò que volia: Un missatge preciós que especula sobre els efectes de l’assetjament escolar, camuflat però, amb diversió bizarra marca de la casa.

Sense ser la seva millor obra, manté el tipus i m’ha donat un respir entre la xafogor estival i les males eleccions lectores d’aquest estiu.

Eloi Puig
24/08/2025