La brigada lluminosa
CF- VIATGES
EN EL TEMPS

LA brigada lluminosa
The Light brigade
(2019)

Kameron Hurley

Editorial:
Mai Més LLibres
(2017)


Col.lecció:
Nüwa

Núm:
---

Pàgines:
350

Traductor:
Anna Llisterri




La brigada lluminosa  

Kameron Hurley ho ta tornat a fer: Ens ha sorprès quan menys ho esperàvem, ens ha fintat amb una delicada però imprevisible maniobra i ens ha deixat astorats mentre intentàvem comprendre les implicacions de la seva nova novel·la: La brigada lluminosa. Sí, ja va realitzar una cosa semblant amb Las estrelles son Legión: Partint d’una premissa aparentment innocent, trencar esquemes, saltar murs invisibles i portar-nos una obra fresca, amena i amb diverses capes de lectura que és impossible que ens deixi indiferents.

Per què afirmo que Hurley ens capgira les expectatives? Perquè ens planteja una novel·la però ens en desenvolupa una altra. Mirem d’explicar-ho: Tenim un futur no massa llunyà on les corporacions dominen el planeta. Els estats, les nacions, han deixat d’existir. Els pitjors malsons del moviment cyberpunk s’han fet realitat (almenys pel que fa a la política) i la Terra és el resultat de les guerres internes entre aquests conglomerats empresarials que no dubten a eliminar la competència de la manera que sigui. També tenim un altre jugador en aquest taulell: Un planeta Mart més o menys colonitzat i amb humans que han volgut fugir de l’status quo que es viu a la Terra. I naturalment tenim la guerra, la lluita que es lliura des que Mart va fondre la ciutat de Sao Paulo amb dos milions de persones evaporades, o des que un tros de la Lluna va ser també destruït pels marcians.

Dietz és soldat d’una de les grans corporacions. És d’origen humil; de fet és carronya, que és com es denomina a les persones que no posseeixen la Ciutadania. El fet d’ingressar a l’exèrcit de manera voluntària li proporcionarà aquets nou estatus. Sí, us sona, és normal. Estem davant d’un homenatge gens dissimulat a Tropes de l’espai de Heinlein (fins i tot el territori triat, el con sud de Sud-Amèrica, coincideix amb la novel·la). Com deia, sí, tenim uns primers capítols que també ens mostren les típiques incidències dels soldats rasos davant de les proves exigides pels entrenaments militars. Però aquí és on Hurley es separa dràsticament d’aquests capítols inicials d’obres com l’esmentada anteriorment o per exemple, la més recentment, La vieja Guardia de John Scalzi. I com ho fa? Plantejant-nos un tipus de guerra que poques vegades abans algú havia posat sobre la taula, com a molt, mirat de reüll, ens podríem fixar en els contes del gran Fritz Leiber a Crónicas del Gran Tiempo.

Estic parlant de la frustració de certs soldats quan entren en batalla i quan tornen a la base i no entenen el perquè estan lluitant o si l’objectiu val la pena. Però a diferència d’altres autors, Hurley utilitza un ingredient pertorbador i clarament original com són els viatges en el temps; i els posa al servei d’una reflexió antibel·licista, lligada amb moviments de llibertat del poble i en contra del poder de les corporacions (o de qui governi, no importa).

Dietz i els altres soldats són enviats a la guerra d’una manera un tant inquietant: Es teletransporten, salten a un altre espai, es converteixen en llum (d’aquí el nom de la brigada) i apareixen on els comandaments decideixen que han de fer acte de presència. Però Dietz percep coses que no són possibles, rep inputs diferents de la realitat a la que hauria d’haver anat a parar i que podrien trasbalsar a qualsevol soldat. La por a llicenciar-se abans de temps preval per sobre de la lògica i amaga aquestes sensacions fins que descobreix la veritat.

Kameron Hurley ens presenta doncs, una novel·la que denuncia de forma continuada els canals de propaganda governamental i la manera amb que la informació que rebem des de les altes esferes se’ns presenta perquè fem allò que les elits desitgen que fem, pensant que és idea nostra:

“Em vaig adonar que potser no arribaria a saber mai què havia passat realment. La guerra anava d’aniquilar la veritat. Qualsevol bon dictador o conseller delegat ho sap”.

I més endavant:

Era més fàcil obeir ordres. Creure’t mentides només fa que tot sigui... més fàcil, quan aquestes mentides sostenen la teva visió del món”.

La brigada lluminosa és una crítica gens subtil a les forces de l’ordre, als conflictes  innecessaris i especialment a la pobre voluntat del poble per trencar amb allò que no creu.

“Hem donat la vida a les corporacions a canvi d’aire net, menjar net, infraestructures, merdes que hauríem pogut fer col·lectivament nosaltres mateixos. Ens oblidem que la gent és el poder. És per això que s’esforcen tant a controlar-nos”.

Tanmateix no oblidem que el format de la novel·la és d’acció, d’immersió en una brigada, en un escamot que lluita contra un enemic sovint invisible. L’autora ens mostra escenes de guerra que podrien estar extretes de qualsevol de les moltes que ha patit el nostre planeta en les darreres dècades. No defuig aquest escenari bèl·lic (com sí ocorria amb Tropes de l’espai excepte en el darrer capítol). La brigada lluminosa és eminentment una novel·la d’acció però que es mou subreptíciament, d’amagotits, rere un objectiu molt més interessant: El de despertar consciències contra l’abús i el poder que ostenten uns pocs (digue’ls consellers delegats, dictadors o reis, que d’això en sabem molt per aquí). Si només estiguéssim analitzant aquests punts, podríem pensar que la novel·la és interessant encara que no innovadora però aquí és on Hurley ens trenca els esquemes a l’utilitzar aquest element tan imprevisible com son els viatges en el temps. Això li dóna una empenta sobrenatural a la novel·la, una força inqüestionable que ens permet entrar dins el sentit de la meravella sense oblidar el missatge molt més terrenal que amaga aquesta aventura.

Una curiositat que em fa arrufar el front: L’autora ens parla sempre de Dietz sense especificar el seu gènere. No és que importi si és home o dona però a mi m’agrada formar-me una imatge mental dels protagonistes i m’ha costat molt visualitzar mentalment aquest personatge. També ho va fer de forma molt més descarada (i tramposa) Ann Leckie a Justicia Auxiliar i em vaig quedar amb un mal regust de boca. Aquí, Hurley desvetlla finalment el sexe de Dietz i realment, com deia, no és gens important, cosa que em porta a preguntar-me el per què d’aquest experiment. Potser és una manera de recalcar el feminisme de l’autora. No és que ho trobi malament; però potser era innecessari.

Per cert, la traducció corre a compte de Anna Llisterri, que ja ens ha regalat diverses traduccions fantàstiques i la portada cal destacar-la perquè Marina Vidal ha realitzat un treball exquisit. Denota que la nova editorial Mai Més Llibres treballa frec a frec amb els seus col·laboradors i això es reflecteix en el resultat final.

Sigui com sigui, La brigada lluminosa és una aposta original i contundent que ens ha arribat de forma directa en dues edicions i això m’ha cridat molt l’atenció: Ha estat publicat en català i en castellà per diferents editorials (Mai Més Llibres i Runas respectivament) i en força poc marge de temps. Un fet quasi bé extraordinari tractant-se de ciència-ficció de plena actualitat i que em porta a pensar que poc a poc es pugui normalitzar aquest tema a casa nostra i rebre d’una vegada per totes les traduccions en les dues llengües alhora.

Eloi Puig, 13/11/2019

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text estÓ sota llicŔncia de Creative Commons.