brecha nuclear
Missil gap
(2006)
A colder war
(2000)
Down on the farm
(2008)

Charles Stross

Editorial:
Grupo AJEC
(2012)

Col.lecció:
Arrakis

Núm: 10

Pàgines: 203

Charles Stross és un d’aquells noms propis que et ronden pel cap, que apareixen i desapareixen de quan en quan en converses o en opinions de fòrums de ciència-ficció. Un d’aquells autors que es vincula especialment a una obra: el recull de relats Accelerando (del que n’he sentit a parlar molt bé). Però el meu primer encontre amb Stross ha estat per la posta del darrere, he entrellucat del que és capaç amb una antologia publicada enguany per Grupo AJEC: Brecha nuclear.

L’esmentat recull agrupa tres relats de l’autor que no tenen res a veure entre sí – bé, potser la segona i la tercera tenen certs cefalòpodes en comú- i que resulten desiguals. Els hi atribueixo a totes elles un punt d’originalitat, un petit esclat d’inspiració però en general semblen obres les trames de les quals podrien desenvolupar-se de forma més eficient en una novel·la més que en un conte o novel·la curta .

“Brecha de misilies” (Premi locus 2007) és una novel·la curta amb una premissa impactant: L’any 1962, en un moment donat de la història, en mig de la crisi mundial dels misils cubans, tota la Terra és traslladada en un segon a una altra part de la galàxia. No només això; ara el planeta és un disc pla, no una esfera i més enllà dels oceans coneguts, hi ha nous continents per explorar. Davant d’això, poc més podem fer que obrir la boca embaladits. Però la novel·la no avança al ritme desitjat: per començar ens trobem amb una història de personatges corals, amb diversos punts de vista i línies d’acció. Els personatges però resulten plans i sense carisma. La idea és que anem construint un trencaclosques amb la informació que ens va donant l’autor però arriba un moment en que no et ve de gust. L’estructura de la novel·la no acompanya vaja.

L’autor ambienta l’obra als anys setants d’aquesta Terra alternativa on la Guerra Freda segueix vigent i on tant americans com russos semblen més preocupats de continuar amb les seves dèries que en  descobrir què ha passat a la humanitat. En tot cas, el missatge final no és massa origial tot i que les formes en que s’expressa Stroos sí que ho siguin. Per cert que algunes escenes de Brecha de misiles m’han recordat aquell gran clàssic de George R.R. Martin que és “Los reyes de la arena”.

A recalcar de forma molt negativa les tasques de correcció en aquesta primer conte. Absolutament impresentables els errors tipogràfics que presenta la present edició – en alguna ocasió manquen paraules hi tot-. Per sort, els defectes no es repeteixen el segon i tercer contes.

“Una guerra más fría” també pren com a escenari la Guerra Freda entre els dos blocs: soviètics i americans. En aquest cas, la història està més ben estructurada, té més continuïtat i aporta una mica d’humor negre a la trama presentant-nos als monstres creats per H. P Lovecraft com a reals (Sí, sí, Cthulhu i els seus amigots) i com les dues potències mundials pugnen per aconseguir-los com a armes de destrucció massiva. Seria una bona fantasia història –semblant al Declara de Tim Powers- si l’autor hagués allargat més la trama. Al encabir-la en un conte no ha pogut desenvolupar-la com cal i la proposta es queda en una bona idea. Tanmateix resulta inquietant en alguns moments i força entretinguda.

Finalment, “En la loquería” és sense dubte el millor relat dels tres. S’encabeix com a relat independent d’una sèrie de llibres anomenats “The Atrocity Archives” que contemplen les aventures de Bob Howard al front d’una divisió de l’espionatge britànic anomenada “The laundry” que s’encarrega d’investigar fenòmens paranormals i invocacions de monstres d’altres dimensions a través de teoremes matemàtics. Aquest relat es centre en la investigació en un manicomi per a agents que han estat trasbalsats en les seves missions. Intel·ligent i divertida, amb un estil diferent al dels altres contes; escrit en primera persona i amb tocs d’humor negre. Molt bé.

Els relats de Brecha Nuclear doncs em deixa un gust agredolç: a favor té la originalitat dels seus plantejaments i una posa en escena que per moments –especialment al darrer relat- resulta fantàstica. En contra la poca  implicació de l’autor per deixar els contes ben tancats, especialment els dos dedicats a la Guerra Freda i una mancança d’empatia amb els personatges. Però resulta prou interessant per que m’entri el cuquet a mirar de trobar altres obres més reconegudes de l’autor.

Eloi Puig, 16/10/12