BILL,
HÉROE GALÀCTICO
Bill, the galactic hero
(1965)

Harry Harrison

Editorial:
Gigamesh
(2010)

Col.lecció:
Breve

Núm: 01

Pàgines: 170

Altres edicions:

1970 Dronte. Moebius, 2
1990 Ultramar. Ciencia-ficción, 115

Que l’editorial Gigamesh ens sorprengui de quan en quan amb algun títol no anunciat és una d’aquelles sorpreses agradables que a un li arriben, però aquest cop s’han superat: No només han rescatat un títol que guardaven ben secretament, no només han començat una nova col·lecció (Gigamesh breve) si no que a més l’han regalat.

És sabut que l’editorial sempre obsequia la clientela amb algun llibre per Sant Jordi, normalment eren fragments de capítols d’esperades novel·les que havien de venir o fins hi tot algun petitit recull de contes. En aquesta ocasió han tirat pel dret i la sorpresa ha estat la reedició de Bill, héroe galáctico, una novel·la força mitificada de mitjan anys 60 de Harry Harrison. La pregunta primera que em faig ara és si Gigamesh continuarà publicant la sèrie de Bill que consta de 6 volums (encara que tots ells autoconclusius en penso)

Però anem al que interessa: A una novel·la que en el seu moment va donar molt de joc amb l’humor i que encara avui pot resultar força vigent si no filem molt prim. Per una banda Bill, héroe galàctico és una crítica desmesurada a les novel·les clàssiques de CF i per altra també és una novel·la antibel·licista, doncs els militars són la veritabl fita amb la que Harrison es recrea quan escriu les aventures de Bill.

La novel·la està estructurada en tres parts, de les que la primera i la darrera s’encarreguen de desmanegar els estaments militars, les grans batalles espacials i les conquestes planetàries (muerte a los chingers!) mentre que la segona part –la meva preferida- és una paròdia divertidíssima sobre els planetes-ciutat que més d’un cop hem pogut llegir en novel·les de CF – el cas més paradigmàtic seria òbviament el planeta Trantor-. De com s’organitzaria un planeta amb aquestes característiques, de com una persona sense mapa pot veure’s envoltada de mil i un perills inimaginables. Genial.

En general tot el llibre és una paròdia, un divertiment a costa dels militars i les guerres doncs la trama gira al voltant del reclutament forçat d’un camperol – el nostre Bill- i de com aquest va descobrint com funciona realment l’univers –encara ric quan penso en com es realitzen els viatges interestelars i com funcionen els cruers de guerra per dins o la burocràcia d’un planeta-ciutat-. No és la millor novel·la d’humor que m’hagi trobat ni molt menys, però entreté el suficient – i també dóna un avís al món bèl.lic tan important a l’època, doncs ens trobem en plena pre-campanya del Vietnam- com per sortir satisfet de la seva ràpida lectura.

Per qui vulgui trencar tabús i endinsar-se en la lluita encarnissada contra extraterrestres mentre apren a canviar fusibles d’una nau de guerra, es perd pels laberíntics carrers de la ciutat més gran mai imaginada o sent en pròpia pell les selves inhabitables de planetes on la guerra per uns metres de territori es salda amb sang, suor i llàgrimes. No estem tan lluny del que passava a la I Guerra Mundial a les trinxeres de Verdún o dels reclutaments de nois innocents del camp als EUA per lluitar a un país llunyà anomenat Vietnam on asseguraven tot era glòria i victòria. És la gràcia de harrison, saber riure’s de fets que van ser molt durs amb un humor barroer i desenfrenat però que amaga realitats molt contràries.