UN ÀNGEL CRUEL (2023)

Edgar Cotes

Editorial:
Spècula
(2023)

Col.lecció:
---

Núm: 06

Pàgines: 172

II·lustrador:
Àlex Santaló

Existeix una afirmació utilitzada sovint on es diu que un llibre t’ha atrapat des de la primera pàgina. És molt comú usar-la per recalcar que una història t’ha mantingut alerta des de ben principi. I es clar, a vegades se n’abusa una mica. Però és obvi que això a vegades és així. I no és que la novel·la Un àngel cruel de l’Edgar Cotes m’hagi atrapat des de la primera pàgina... és que ja em va encaterinar la portada de l’Àlex Santaló i sí, al primer capítol em va convèncer que allò era teca de la bona. Em va, literalment, capturar.

De literatura de terror en català n’anem molt mancats, quasi bé podríem afirmar que inexistent avui dia, de manera que un jove talent com l’Edgar Cotes s’hagi atrevit a endinsar-se en una història que té diverses capes de lectura però que podríem catalogar tant dins del terror sobrenatural com del terror psicològic, és un afegit més per gaudir-la.

Una família de Barcelona s’instal·la en un vell casalot —ja rehabilitat— d’un petit poble de la província de Lleida. Els nouvinguts fugen dels seus propis fantasmes, del dolorós passat recent que els ha tocat viure a ciutat però també dels seus problemes personals amb el seu entorn. La pandèmia els ha fet decidir de provar una vida nova lluny de tot. Ells son la Íria, una adolescent que vol començar de nou tot i que no està gens convençuda de fer-ho en un poble tan petit; l’Èric, el germà més jove, introvertit i capficat en les seves histories, com tots els pre-adolescents; i l’Ignasi, el progenitor, el que va decidir que un poble aïllat de Lleida podria ser una base per refer-se dels terribles darrers mesos.

Però cap d’ells és el nostre protagonista.

A qui tenim parlant durant tot el llibre dins el cap dels personatges (i una mica dins el nostre també) és el nostre enemic, l’àngel cruel, un esperit, fantasma o com vulgueu dir-li. Un malparit, un manipulador, un entitat que pot penetrar a la teva ment, perforar-la, buscar els teus punts febles, exprimir-los, capturar-los i canviar-te per sempre. I aquí és on l’Edgar Cotes l’ha encertat al 100% a l’oferir-nos una narració íntegrament en segona persona. I senyors, això és molt difícil, molt complicat. Però l’autor de Balaguer se’n surt amb nota altíssima del repte.

Els tres capítols dedicats a cada un dels personatges torturats psicològicament pel nostre àngel cruel estan escrits, doncs, en segona persona, en una diàleg intern de tu a tu, on només de tant en tant se’ns deixa contemplar com cada un d’ells intenta fer la seva vida, adaptar-se al poble, fer nous amics, integrar-se en un món molt més petit del que estan acostumats. Llavors parlen, pensen, somien però l’àngel cruel sempre és darrera d’ells, observant, acumulant informació, somrient... apunt per atacar.

I és ben cert que tot i que cadascun d’ells lluita contra fantasmes metafòrics interns, contra les seves culpes i en vers a aquell passat que volen deixar enrere, també hauran de lidiar amb un monstre molt més íntim i proper: un monstre que els pot fer parar bojos o pitjor encara. Un àngel que com diu el seu nom, és cruel.

No sempre ens trobem davant un personatge que encarna el mal en sí, que ens acosta un punt de vista diferent al dels humans, perquè ens trobem davant del narrador que vol fer mal, que serpenteja sibil·linament per la nostra ment o que s’enrosca a través dels murs d’un indret on resta atrapat. Ja abans havia experimentat un amfitrió com aquest en la literatura de terror. Va ser a la pertorbadora, Un diós de paredes hambrientas de Garret Cook. Edgar Cotes no ha estat tant visceral com aquell autor però tampoc era el seu objectiu. A un àngel cruel també comprovarem com d’insistent i potent pot ser una veueta que tens dins el cap i que et diu el que tu creus que vols sentir.

La novel·la té una altra lectura encara més personal que l’autor ens explica a la nota final de la novel·la. I això potser li dona encara una profunditat extra que com a lectors no podíem saber. De manera que llegint aquest petita meravella ens trobarem amb fantasmes del passat, els propis del personatge, i els propis de l’autor.

Un àngel cruel és una de les lectures que més he gaudit del que portem d’any, tota una revelació: una obra fresca, àgil i repleta de males intencions, com ha de ser en la literatura de terror. No us la perdeu perquè paga molt la pena.

Eloi Puig
07/11/2023