A todo vapor
FANTASIA - HUMOR

A TODO VAPOR
Raising steam
(2013)

Terry Pratchett

Editorial:
Fantascy
(2015)


Col.lecció:
Mundodisco

Núm:
40

Pàgines:
430

Lectures relacionades:
Cartas en el asunto
Dinero a mansalva




A todo vapor  

L'ombra del mestre Pratchett és llarga, tan extensa que només amb la sèrie del Mundodisco ha assolit la meritòria xifra de 41 volums, que es diu aviat. I aquesta és la novel·la número 40, la darrera publicada en vida de l'autor (La corona del pastor seria publicada ja com a obra pòstuma).

De les primeres vint novel·les del Mundodisco n'he llegit divuit – només em falten Soul Music i Mascarada- però en canvi de la vintena següent, fins ara no n'havia atacat cap. Això significa que tot i posseir un bagatge important de l'univers del Mundodisco encara no havia conegut a personatges i sagues que s'havien desenvolupat en els darrers anys, com per exemple a Húmedo von Mustachen o a Tiffany Dolorido. Això és per una banda engrescador doncs se t'obren noves portes a un mon que a vegades semblava saturat, però també et provoca un respecte curiós, doncs no saps si els nous personatges tindran el mateix carisma que vas trobar en les personalitats d'en Sam Vives, la Tata Ceravieja o la mateixa MORT.

A todo vapor és, a més, la tercera novel·la protagonitzada per Húmedo Van Mustachen de manera que entenc que m'he perdut diversos aspectes que es referencien de les novel·les anteriors (tot i que com sempre la història és auto-conclusiva). La trama en aquest cas s'emmarca dins la saga de la revolució industrial de la qual només havia llegit fins ara Imágenes en acción, i d'això fa pel cap baix vint anys. Sé que no em va emocionar especialment però tots sabem que cada novel·la del Mundodisco és un món apart.

Així doncs, A Todo vapor ens porta un altre element indispensable dins aquesta revolució tecnològica que poc a poc ha anat introduint Terry Pratchett al seu univers particular. És un contrapès perfecte a les novel·les protagonitzades pels mags o per les bruixes i ens aporten una sàtira sana i divertida del nostre món. El vapor ha arribat al Mundodisco, un invent que està cridat a revolucionar la vida de bona part dels seus habitants, especialment els de Ankh Morpock. Des d'allí s'estendran les vies de ferro que connectaran a països com Quirm o la llunyana Uberwald. Naturalment Lord Vetinari, el nostre tirà per excel·lència, mirarà de treure'n profit i enviarà a Von Mustachen a intervenir en el desenvolupament de les obres. I aquest és un dels pilars que Pratchett ha sabut explotar millor en els seus llibres: La combinació entre màgia i tecnologia, entre mitologia i saviesa popular, entre rialles i frases lapidàries que ens fan pensar més del que voldríem. Ara toca donar lloc a la ciència i en un altre llibre es parlarà de màgia. Senzillament genial!

Però no només de tecnologia tracta la novel·la si no també d'altres aspectes que malauradament són actualitat al nostre món. Em refereixo al fanatisme religiós, en aquest cas encarnat per les branques més retrògrades de nans, els grags, una secta ultraconservadora que no veu bé que els nans joves obrin la ment fent amics per exemple entre els trolls o que emigrin a la gran ciutat per tenir altres oportunitats. Els grags seran el perill més important per a un ferrocarril que comença estendre's com la pólvora.

Com és natural Pratchett utilitza els seus personatges i les seves històries per a fer-nos reflexionar sobre diversos temes de la nostra realitat. A part de l'esmentat fanatisme religiós també podrem observar com els trasgs són cada cop més reconeguts com a ents intel·ligents o com les distàncies amb altres nacions del Mundodisco es desfan i s'acosten altres cultures i formes de pensar... en definitiva una primera escletxa cap a la globalització i una crida contra el racisme.

Per la meva banda he gaudit de la novel·la però no en la mateixa intensitat que altres de la primera etapa. A todo vapor no estarà entre les millors novel·les de la serie tot i les seves importants aportacions. No sé si això es deu a la manca de carisma que m'ha despertat Húmedo Von Mustachen en aquesta la seva tercera novel·la, o si m'esperava més riures dels que hi he trobat. L'obra de Pratchett, com sempre, es deixa llegir però les comparacions amb altres novel·les claus de la sèrie són inevitables; també aquell puntet de nostàlgia de quan descobríem les immenses possibilitats que oferia el Mundodisco provoca un efecte distorsionador doncs ara sembla que ja no quedin temes per explotar, almenys de forma tan divertida com al començament. S'ha tornat seriós el Mundodisco? No, es clar, per que en el fons sempre ho ha estat de seriós, però d'una seriositat absurda i enlluernadora que ens ha ensenyat a pensar de manera diferent i a veure les coses des d'angles impensables.

El llegat de Pratchett és i serà irrefutablement ric i divers. I quasi sempre oferirà multitud de lectures. Potser A Todo Vapor no serà l'exemple que sortirà de la boca de tothom quan hagi de recomanar un llibre de la saga però haurà col·laborat amb el seu granet de sorra a consolidar al Mundodisco com l'univers més esbojarrat i divertit que mai s'hagi construït sobre una tortuga gegant que navega pel cosmos. Oi?

Eloi Puig,

18/04/2016

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: