LA PERLA VERDE
Lyonesse II: The green pearl
(1985)

Jack Vance

Editorial:
Gigamesh (2004)

Col.lecció:
Gigamesh

Núm: 24

Pàgines: 391

Saga:
Lyonesse

Lectures relacionades:
El Jardín de Suldrun
Madouc

Altres edicions:

1990 Ediciones B. Col. Nova Fantasía nº 9

Segona part de la trilogia fantàstica que Jack Vance dedica a les Illes Elder. Aquell suposat arxipèlag que va existir davant de les costes d'Aquitània i on es desenvolupen les aventures que conformen la trilogia de Lyonesse.

Aquest cop l'acció es centra quasi íntegrament en el Rei Aillas i els seus esforços per mantenir la pau a les Illes Elder, enfront de les maquinacions de Casmir i del Mag Timorello, i on es tornen a barrejar grans viatges, estratègies polítiques, batalles entre regnes pel control de les illes i fins i tot viatges a altres dimensions (un pèl absurdes, tot s'ha de dir). Amanit tot amb el misteri que dóna títol a l'obra: La perla verda que tan al començament del llibre com al final té un protagonisme interessant.

La Perla verde té algunes virtuts més que la seva predecessora, El Jardín de Suldrun. Tot i continuar directament l'acció on la va deixar aquesta, Vance demostra en aquesta segona part una major coherència argumental en les aventures i els personatges. Això no vol dir que l'autor hagi renunciat al que sap fer millor: Narrar aventures a ritme frenètic cada qual més increïble que et fan llegir el llibre amb molta celeritat. També és veritat que aquesta major coherència argumental fa que el sentit de la meravella que es trobava a El Jardín de Suldrun desaparegui paulatinament i que ens acabem acostumant al fantàstic món de les illes Elder.

Però a La Perla verde tampoc li manquen defectes. Encara trobem llargues parts del llibre dedicades a un personatge i oblidant la resta. Almenys aquest cop, Vance ha tingut la delicadesa d'explicar breument que feien la resta de personatges mentrestant, però tot plegat li dóna un aire desequilibrat a la novel.la, tot i que com he dit abans, sense arribar als extrems de la primera part. També es troben alts i baixos narratius on alguns fets poc important duren capítols i d'altres s'expliquen en poques pàgines. En aquest sentit però millora respecte a la primera part.

Una crítica que penso no vaig deixar prou clara a la primera novel.la és el tractament de la màgia. Encara que els afers màgics s'expliquen de forma separada dels afers dels mortals (m'haig de mostrar d'acord en alguna crítica que he llegit al.ludint un símil amb els clàssics d'Homer: La Odissea i la Ilíada en el fet que els Deus i en aquest cas els mags actuen en un pla superior, prenent als humans com a peons del seu joc), cal dir que Vance la pifia una mica descrivint aquest món sobrenatural ple de mags i a éssers màgics que no segueixen cap norma concreta i que poden fer aparèixer grans banquets de menjar en un segon, però els cal preparar-se una tisana al foc. O que poden levitar castells però no poden destruir-ne d'altres. Tot plegat, té un caire desequilibrat que segueix fidel amb el to despreocupat de Vance.

En tot cas, La Perla verde es llegeix d'una tirada i les seves aventures no avorreixen en cap moment, supera la seva predecessora i resulta una lectura grata, narrada amb maestria - a vegades la prosa resulta deliciosa- però amb alts i baixos argumentals. Una bona novel.la escapista, d'entreteniment pur i que resulta perfecte per passar-s'ho bé si hom no cerca objectius més seriosos.