Passa a vegades que et deixes guiar pel fervor popular alhora d'escollir
nous llibres. I un dels llibres que han sonat més a les llistes
dels més venuts en el darrer any tan en català com
en castellà és aquesta Ombra del Vent, de Carlos Ruiz
Zafón.
I després d'aquesta introducció només em cal
donar gràcies al saber popular per haver-me empentat a llegir
aquesta magnífica novel.la. Crec que aquest adjectiu és
massa pobre, insípid per donar entendre quan de bona és
aquesta obra. Les paraules se'm fan curtes.
L'Ombra del vent és una novel.la d'intriga però un
intriga suau, mesurada, que obra les portes al drama. Un ambientació
perfecta de la Bareclona de la postguerra i també d'aquella
Barcelona feliç, modernista, exigent, de començaments
del segle XX. Zafón fa un retrat d'aquestes dues Barcelones
a través d'una sèrie de personatges que ens aniran
explicant les seves vides i ens faran partíceps de les seves
pors i de les seves alegries.
És un llibre que parla sobre els llibres, sobre la voluntat
d'escriure, i de com un noi de divuit anys es veu endinsat en una
aventura per descobrir més coses sobre el seu escriptor predilecte,
mort anys enrera, en qui es veu reflexat en la seva vida quotidiana.
Una aventura que li obrirà els ulls a aquesta Barcelona fosca
i rància que comentava abans, aquesta Barcelona torturada
per la guerra i que no deixa passar res més que grisor i
tristesa entre els seus carrers. Però també coneixerem
molts aspectes de la vida d'altres personatges a través de flasbacks a començaments de segle. Zafón ha estructurat
la novel.la d'aquesta manera, integrant el present amb el passat
i així polint la història que ens explica en primera
persona el protagonista.
L'obra de Zafón m'ha arribat. Utilitza un llenguatge planer
però que és literatura pura. Té la capacitat
de transmetre't les imatges a través d'una prosa increible.
Potser també, pel fet de conèixer molts dels llocs
on es situa la novel.la m'ha donat una visió més ajustada
i per tant m'ha agradat més que a altra gent. Però
Zafón no acaba fent una bona descripció d'aquestes
èpoques que li va tocar viure a Barcelona. Té el talent
de crear una sèrie de personatges (alguns una mica massa
estereotipats) dels quals et sembla conèixer llur vides en
pocs instants de lectura.
En definitiva, una obra mestra de caràcter marcadament social,
que no para de deixar missatges subliminals sobre filosofia de la
vida i sobre nosaltres mateixos.
|