MIASMA -1

(2006)

Diversos autors

Editorial:
Fanzine Miasma (2006)

Col.lecció:
---

Núm: 01

Pàgines: 62

Haig de reconèixer que feia molts anys que no llegia un Fanzine. Des dels meus inicis en el mundillu del fandom que no regirava les pàgines en blanc i negre d'aquestes edicions casolanes. I m'ha sorprès gratament ja que en continuo gaudint.

Miasma és un Fanzine que neix amb l'ànim de publicar relats de terror, fantasia i Ciència Ficció. La intenció inicial és publicar tan en català com en llengua castellana a mesura que els editors vagin rebent històries. Aquest primer número publicat és en castellà. Relats d'escriptors afeccionats i no tan afeccionats on hi podrem trobar de tot. Cal dir que els responsables accepten qualsevol text literari: Narrativa, poesia, teatre… inclús còmic. De fet, en aquest primer lliurament també hi trobem tres poesies (però el meu poc sentit crític respecte a aquest tipus de literatura m'impedeix donar opinions objectives)

Miasma-1 inaugura les tres seccions clàssiques (Terror, Fantasia i Ciència Ficció) i afegeix un conte ja publicat a la secció de "Revisió". Des de la curiosa i terrorífica història de la Ventafocs, reescrita sota una perspectiva molt tenebrosa, a un conte força interessant de fantasmes o una exploració futura que ens desvetlla el caire que ha pres la Terra després de la Tercera Guerra Mundial. I també el terror més proper i macabre de la mà de Horacio Quiroga (La Gallina degollada) o d'Enrique Rodríguez (Juego de Hermanas).

Alguns estan ben portats, amb ritme i convicció (El Último baile de cenicienta o Tantir-Man-Ov-Mis-Hazen-Sober) tot i que aquest darrer peca de final precipitat i poc acurat. Altres volen ser més reflexius (Entre la tarde y el amanecer, SPQR) mentre que Los Seis más "nificos" (un títol horrible, per cert) s'endinsa en la paròdia pura i dura amb resultats irregulars.

Tots ells són contes acceptables i alguns més que això, però si n'haig de destacar un seria sense dubte el primer: La Vida de los otros de N. Guntes (Terrassa): Una història de pactes amb el diable resolta de forma enginyosa i a més molt ben narrada. El patiment i l'engany que promulga el diable al protagonista m'ha fet recordar els contes que Zoran Zivkovic va incloure a l'antologia Historias Imposibles. Un aplaudiment per aquesta tria doncs.

I res més, esperar que Miasma tiri endavant i ens ofereixi més relats en els propers lliuraments.