El Golem
FANTASIA

EL GOLEM
Der Golem
(1915)

Gustav Meyrink

Editorial:
Edicomunicación (1998)

Col.lecció:
Fontana

Núm:
110

Pàgines:
283

Altres edicions:

1972 Tusquets Editores, Col. Fábula Tusquets, 32

1984 Ediciones Forum, Col. Biblioteca Terror 44-45

1991 Valdemar. Col.Valdemar Gótica, 15

1997 Circulo de Lectores, Col. Biblioteca Fantástica

1998 Edicomunicación, Col. Cultura, 36


El Golem  

Em sento estrany després d’haver llegit aquest llibre. En part pequè durant bona part del mateix he estat renegant d’ell, pensant que estava perdent el temps. Ara que l’he acabat, crec que no és un gran llibre, però té quelcom d’estrany, de turbi, de màgic, que et fa replantejar aquesta valoració inicial.

Part d’aquesta culpa es degut a la pèssima contraportada de l’edició que he llegit on et proposa una novel.la de terror que es basa en mites jueus sobre la creació d’un home de fang a la Praga de començaments del segle XX. Això és falç: la novel.la és més suggerent que això, més metafísica i espiritual que una sèrie d’aventures amb un home de fang que recorre els carrers de Praga. (cosa que no succeeix en cap moment). Ens trobem davant d'una novel.la que t'estimula, que et dóna idees, que et suggereix, però que deixa la resta per la teva imaginació.

M’agrada el llenguatge que utilitza l’autor però no la seva capacitat organitzativa: La novel.la és un caos on es barregen des de discusions d’alt nivell sobre filosofia fins a trames amoroses que només fan que llastrar la comprensió de la novel.la. L’obra és confusa i desestructurada, sovint no saps exactament què està passant, però tot i això... segueixes llegint.

Meyrink es treu personatges de la màniga de sobte, sense ser presentats, sense que sàpigues d’on han sortit i sovint són personatges que no aporten res especialment important a la novel.la, tracta temes dispersos i no es centra en els aspectes importants de la novel.la. Però tot i això, notes que alguna cosa important se t'escapa...

S’ha de dir però, que l’obra està avançada al seu temps, amb idees innovadores però mal ubicades, amb passatges magnífics però que desemboquen en confusió. I també cal dir que m’he trobat amb la sorpresa de que El Golem és una obra oberta, una obra que dóna peu a comentaris falagosos i a critiques despiadades, una obra que no et deixa indiferent però que tampoc t’ompla, precisament per la seva confusió i per la caòtica proposta argumental: Un home sense memoria passada es veu abocat a una sèrie de fenòmens de caire paranormal en el barri jueu de Praga, mentre altres sucesos molt més físics li van complicant la vida per moments.

Se que és una presentació pobre, però desxifrar l’argument principal no és fácil... cal quedar-se només amb la idea. I la idea és el Golem com a metàfora, no com a un monstre físic.

Segur que caldria llegir-la de nou per entendre tot el que ens proposa l'autor, potser algun dia ho faré... ara per ara, necessito temps per pair-la perquè potser la propera vega que la llegeixi l'acabi entaforant a una pretatgeria fosca on quedi oblidat... o el col.loqui en un lloc d'honor entre els meus llibres preferits.

 

Premis:

 

 

Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: