ESPINAS
Thorns
(1967)

Robert Silverberg

Editorial:
Ultramar (1990)

Col.lecció:
Grandes Éxitos Bolsillo

Núm: 89

Pàgines: 255

Espinas va ser publicada l'any 1967. Quasi es podria considerar de les primeres obres d'èxit de Silverberg, o almenys de les primeres novel.les que apuntaven al èxit. Com és sabut el període màxim esplendor d'aquest prolífic escriptor va ser a finals dels anys seixanta i començaments dels setanta.

Espinas, tot i no ser una obra rodona sí que apunta idees i estils que més tard Silverberg puliria de manera sobèrbia. Es tracta d'una novel.la amb un rerafons sociològic important que critica conductes superficials i que si es publiqués en aquests moments resaltaria com a crítica als reality shows a que per desgràcia ens estem acostumant en els darrers anys.

Silverberg planteja molt bé la novel.la: Dos desgraciats, dues desferres de la societat, són escollits i subornats per un magnat dels negocis, per participar conjuntament en un reality televisiu. Ells en treuran el que més desitgen: En el cas de Monner Burris, un astronauta que ha patit canvis substancials en el seu cos, operat i modificat per uns alienígenes, un cos nou; i en el cas d'ella, una noia simple de la que li han extret òvuls per a un experiment genètic que ha propiciat el naixament de cent nens, un parell d'aquests nadons. Chalk, el magnat, és un vampir psíquic que s'alimenta dels odis i altres sentiments negatius de la gent. I què millor que veure com dos éssers sumament desgraciats s'acaben de destruir mútuament?

Silverberg vol en tot moment fer un exercici d'ètica proposant com a protagonista un ésser deforme i torturat que conviu amb una noia verge que té 100 fills. El monstre que la societat rebutja -un tema que tractaria de forma suprema dos anys més tard a L'Home dins el laberint- que manté una relació d'amor-odi amb la noia simple i insegura. Una relació que tindrà molts altibaixos que a part de pujar l'audiència també alimentarà al vampir psíquic.

Les acurades descripcions dels dos protagonistes principals són magnífiques, les seves motivacions i les seves necessitats també. L'entorn potser és una mica fred dons només se'ns fa una lleugera referència. L'autor es centra sobretot en els sentiments, en les sensacions, no pas en l'ambientació. En aquest sentit també em recorda una obra considerada cabdal dins la seva bibliografia com és Muero por dentro (per mi no tan cabdal, tot s'ha de dir). Pero el que potser falla més és l'argument en si, la idea base que es desenvolupa poc.

La idea, com deia, està ben plantejada però després dels capítols inicials, narrats amb la mestria habitual de Silverberg, l'argument es va dissolent i algunes situacions es precipiten sense madurar prou. Així doncs, la novel.la li van mancant les forces a mesura que avança, tot i tenir un final correcte.

Espinas m'ha agradat per la seva idea original, pel tractament de l'ètica i per l'estil de Silverberg que sembla vulgui aflorar en molts lloc però que es guardi per altres novel.les més conegudes. Una obra ideal per començar a conèixer els clixés d'aquest autor, les seves paranoies, pors i desitjos.