ESPADAS Y MAGIA HELADA
Swords and ice magic
(1977)

Fritz Leiber

Editorial:
Martínez Roca (1990)

Col.lecció:
Fantasy

Núm: 28

Pàgines: 192

Saga:
Fafrhd y el ratonero gris

Lectures relacionades:
Espadas y demonios
Espadas contra la muerte; Espadas entre la niebla; Espadas contra la magia
Las Espadas de Lankhmar
La hermandad de las espadas

El cinquè volum de les aventures i desventures de Fafhrd i el Ratonero gris no compleixen espectatives. Leiber ens continua descrivint amb una lloable prosa com els aventurers s'enfronten als enemics més inimaginables, començant per la pròpia Mort fins a Déus d'origen terrestre.

Però una vegada més la increïble prosa de l'autor (no, no em cansaré de repetir-ho) no acompanya els arguments que sovint resulten confosos i sense el carisma d'altres contes. Efectivament en aquest cinquè volum no trobem cap conte que realçi el recull, com passava tant a Espadas y demonios, Espadas entre la niebla o a Espadas contra la magia (Sense contar la millor obra fins ara: Las Espadas de Lankhmar... Per la qual cosa és dificil que l'esmentat recull de contes que componen aquest "Espadas y magia helada" ens arribi massa endins.

Tot i això m'agradria destacar el primer dels contes: La Tristeza del verdugo, com una bona història que gira al voltant del personatge de la Mort de Newhon (el món on transcorren les aventures d'aquests herois bergants que són Fafhrh i el ratonero gris) i que em recorda clarament a la Mort proposada per Terry Practhett al seu Mundodisco (encara que tractada amb un aire menys humorístic). Aquest fet em torna a plantejar que l'esmentat Terry Partchett potser no ha estat mai tan original com sembla ja que alguns dels seus personatges i arguments segueixen molt d'aprop els dissenyats pel mestre Leiber.

Altres contes a comentar: Atrapados en el reino de las sombras, un altre relat amb interessants plantejaments que també gira al voltant de la Mort de Newhon però que no s'acaba de concluir adequadament. També trobem Bajo los pulgares de los Dioses un conte en format comèdia negra força entretetingut que rememora els passats amors de la parella protagonista; i finalment els dos últims que estan entrelligats: La Monstreme Helada y La isla de la Escarcha, que acaparen bona part del llibre però que no arriben a assolir un bon nivell en cap moment.

A part, cal afegir que alguns d'aquests contes remeten dirtectament a altres integrats en altres reculls i que tot i que no són imprescindibles, potser cal haver llegit abans per a una major comprensió dels mateixos.