LOS CRONOLITOS
The Chronoliths
(2001)

Robert C. Wilson

Editorial:
La Factoría (2002)

Col.lecció:
Solaris Ficción

Núm: 25

Pàgines: 307

El tema dels Viatges en el Temps sol repetir tics com les paradoxes temporals. En aquest cas, crec que el tractament ha estat força original, però no definitiu.

El primer que ens crida l'atenció d'aquesta desigual obra és la seva originalitat: A principis del segle XXI, apareixen com per art de màgia una sèrie de monòlits gegants (Anomenats "Cronolits") en diferents llocs de la Terra representant victòries militars d'un líder anomenat Kuin però que passaran al cap de 20 anys

Brutal! Amb aquest començament les espectatives són majúscules, les suposicions i les incerteses sobre el que pot passar són quasi infinites i l'autor ens ho explica de forma admirable, tot i que a vegades se'ns aparta del tema "important" com és l'estudi dels misteriosos cronolits per restregar-nos les petites tragèdies de la vida a la Terra per part dels protagonistes.

Wilson ens proposa la teoria de la retroalimentació on bona part de la gent de la Terra no té esperances en el futur i per tant decideix unir-se a una línia de pensament que creu en el militar que els governarà al cap de 20 anys i per tant fent-lo més fort encara, i on els escèptics científics cerquen la manera amb que acabar aquest malson. En aquest punt és on Wilson l'encerta més: La teoria de la retroalimentació és molt bona i està molt ben narrada. Tota la novel.la de fet està molt ben aconseguida, combinant moments intensos i de reflexió.

La idea inicial, però, queda estancada. Durant la novel.la s'aprofundeix poc en aquesta i l'autor prefereix centrar-se en els problemes socials, la crisi econòmica planetaria i els esdevenirs personals dels protagonistes. I no ho fa malament! Però el tema principal se'n ressenteix.

Però també introdueix altres teories que ens aboquen a un clímax final descoratjador. No per precipitat si no per confós... No per que t'obri més preguntes si no perquè les que et tanca no queden ben resoltes. Una llàstima en una obra que podria haver estat una meravella i es queda en un molt bon intent.