EL CÍRCULO DE JERICÓ

(1995)

César Mallorquí

Editorial:
Ediociones B (1995)

Col.lecció:
Nova

Núm: 73

Pàgines: 377

Havia vist la portada d'aquest llibre desenes de vegades per algunes llibreries especialitzades durant molt de temps i mai em va cridar l'atenció, ni tan sols per llegir la contraportada. El nom de l'autor tampoc. Però fa aproximadament 13 mesos la meva parella va escoltar una conversa a la llibreria Gigamesh mentre jo remenava febrilment pels pretatges i em va insistir en que me'l comprés: "He sentit que és molt bo… i està de saldo", em va xiuxiuejar a l'orella. Efectivament, El Círculo de Jericó era un d'aquells saldos que encara es troben ara de la col.lecció Nova. I total, per 3,5 €, el vaig comprar.

He tardat més d'un any a llegir-lo… Potser per que els relats sempre m'han costat més que les novel.les, potser per la poca predisposició inicial tot i haver llegit crítiques molt favorables en altres pàgines… en fi, gran error el meu! Recopilatoris com El Círculo de Jericó fa que els relats i les novel.les curtes pugin molts graus en la meva particular visió de la CF i la Fantasia. César Mallorqui va fer una obra magnífica, equilibrada, profunda, emotiva i especulativa. A partir d'ara el meu concepte de les antologies d'un mateix autor haurà de variar profundament ja que fins ara m'havia trobat que només dos o tres dels contes de cada antologia tenien una qualitat elevada… en aquest cas tots la tenen.

L'autor presenta set contes integrats en un vuitè (segurament el més fluix de tots) de manera que provoca que tots tinguin una continuitat per mitjà d'aquest darrer: Una família que es troba de vacances queda aillada per una tempesta en una casa construïda sobre mateix del volcà de Santa Margarida, a la Garrotxa (Puc constatar que la casa existeix, l'he vist nombroses vegades en les meves excursions per parc natural). El fet es que la gent amb qui han de passar l'estona semblen pertànyer a una mena de secta o agrupació que es fa anomenar "El círculo de Jericó" i que tenen com a finalitat explicar històries. Aquestes es convertiran en els relats que componen el llibre.

Mallorquí té la capacitat per resultar quasi sempre original, però si li sumem a això unes qualitats fantàstiques com a narrador i un estil caracteritzat pel bon ritme i l'ofrena d'arguments molt ben elaborats que provoquen en el lector una curiositat constant tenim un recull que es llegeix en un tres i no res i que es mereix una nota de conjunt molt alta.

El primer conte, El escritor, la muerte y el diablo potser és el menys original de tots i l'únic de marcat caràcter fantàstic. Reviu una vegada més el mite de faust o del pacte amb el diable per aconseguir una finalitat. Lleuger i a vegades divertit. Un estímul per continuar llegint.

La segona narració és la crême de la crême de l'antologia: El Rebaño, una tendra història en clau catastrofista on el protagonista és un gos i els seus records, encara que també un satèl.lit artificial particularment preocupat. El gos, Brezo, després que la humanitat hagi desaparegut continua encuidant-se de les ovelles del seu antic amo, de fet aquestes ovelles són la seva vida i per elles lluitarà fins on calgui. Com deia, per mi és el millor del recull, una història molt original i narrada amb molta tendresa.

En canvi, Gideón Montoya és el personatge de El mensaje perdido, un divertit conte on se'ns narra un primer contacte (per error) amb una intel.ligència extraterrestre i les conseqüències que té aquest error en l'esmentat personatge que neix posseint la ment més oberta de l'univers.

A La pared de hielo, el tema catastrofista també amaga una crítica al fanatisme religiós i les especulacions tecnològiques de les grans empreses d'investigació. És un narració plena de flasbacks on l'autor ens explica tant el present com el passat del protagonista fins al moment actual. Un final demolidor per a una molt bona obra. Una de les millors de l'antologia.

I un dels meus perferits és Materia oscura, o la investigació esperpèntica d'un antropòleg que busca entendre el comportament d'un tribu perduda de l'amazones. Divertida i molt adictiva. Aquesta tribu guarda alguns dels secrets més increïbles de l'univers.

També seguint aquest estil de grandiositat argumental trobem El hombre dormido, un relat que barreja la ciència i la religió, el poder del coneixement i el poder de la contemplació en una història d'universos paral.lels molt ben plantejada. Potser un pèl massa lenta en alguns trams centrals però del mateix nivell de qualitat que la resta.

I finalment la darrera narració és La casa del doctor Pétalo. Original i entretinguda. Sembla un petit homenatge a la Bella i la bèstia, amagat en un argument bastant sorprenent al voltant duna mansió que té portes a milers d'indrets, tan dintre del nostre planeta com a l'espai exterior.

Com es pot veure, la mostra de contes és molt eclèctica obrint-nos els ulls i la ment a temes tan diferents com el fanatisme religiós, les portes dimensionals, les catàstrofes a la terra o els primers contactes (involuntaris) amb extraterrestres. Molts dels arguments giren entorn de la grandiositat de l'univers, tant en la seva vessant mística (Materia oscura, El hombre dormido) com en la més científica (El mensaje perdido, La pared de hielo)

És una mostra de la millor ciència ficció, a vegades especulativa i a vegades simplement divertida però narrada amb total mestratge per un autor que a partir d'ara no em serà desconegut.