Una intriga político-religiosa dóna peu a Rufin per
narrar un equilibrada novela històrica ambientada a finals
del segle XVI. Crec que la paraula més apropiada per definir
la novel.la és "equilibrada": La principal virtud
de l'Abissini és que en cap moment t'avorreix, no existeixen
grans parrafades descriptives ni experiments literaris.
L'argument és sobri i només té algun punts
dèbils. Un d'aquests punts és la història d'amor
que s'hi desenvolupa que particularment la trobo bastant forçada.
Un altre cas seria la sospitosa necessitat d'un metge sempre en
el moment oportú per ajudar a superar un moment compromès.
El fet, però, és que Rufin separa molt bé
els diferents fronts d'acció de la novela i els combina de
manera (Un altre cop) molt equilibrada. La llargada dels capitols,
de les explicacions, dels diàlegs...tot en definitiva guarda
aquest equilibri del què parlo.
De totes maneres, aquesta història, com deia, d'intriga
politico-religiosa que transcorre en part a la mítica Abissinia
cristiana i en part a França (Una part per altra banda menys
interessant) no arriba mai a crear una dependència amb el
lector. L'argument i l'estil narratiu de Rufin és prou vàlid
per anar passant les 460 pàgines però mai amb aquell
èmfasi que hom troba en altres novel.les històriques.
Diguem que manquen algunes dosis d'emoció i creativitat.
Així doncs, L'abissini queda com una novel.la històrica
més que correcte però que possiblement no atraurà
a fer-li una segona relectura futura.
|