|
Aquest recull forma part d'una antologia dirigida
per Robert Silverberg i Martin Harry Greenberg originalment titulada Antología
de la Ciencia Ficción Norteamericana (Segona part). Aquest
segon volum conté relats de temàtiques molt diferents.
Destaquen per sobre de la resta Ojo Privado de Henry Kuttner
i Caleidoscopio de Ray
Bradbury. L'únic que m'ha decebut i que no arriba
a l'aprovat és Tengo Miedo. Però passo a comentar-los
millor per separat:
La sobra del espacio
És el primer relat que llegeixo de Phillip Jose Farmer i
m'ha sorprès. Té una temàtica típica
per l'època en que es va escriure: El viatge a través
d'universos més petits o més grans no era un tema
estrany en la literatura pulp dels anys 40. Aquí, Farmer
utiltza la seva imaginació aplicada a certes teories científiques
per narrar-nos un viatge espectacular i estrany alhora. Tan estrany
que és dificil d'abarcar, potser la nostra ment no està
encara preparada.
Todos vosotros, Zombies
Un clàssic dels viatges en el temps on Robert
A. Heinlein retorça fins al màxim el tema
de les paradoxes temporals. Per ell no hi ha regles, no hi ha premises,
simplement usa una bona idea com vol i l'esprem fins al límit.
Dubto que en vulgui treure cap més moralina que la de fer
gaudir al lector amb viatges temporals que porten al protagonista
a moure's en un viatge que és més del que sembla.
Tengo miedo
Una història de viatges en el temps que hagués pogut
ser molt més bona si l'autor l'hagués sabut acabar.
Sembla que tenia la idea inicial però no la final de manera
que el relat acaba coix.
Juego de niños
Un relat que combina el viatge en el temps i l'especulació
tecnològica combinat amb un humor subtil. Un home reb un
paquet a la seva atenció des del futur. L'entrega conté
un manual i el material necessari per construir éssers vius.
No deixa de ser una revisió simplista del mite de Frankenstein
però es deixa llegir i és amè.
Abuelito
Un conte que té com a premisa principal la investigació
exobiològica en un planeta encara per colonitzar. Combina
l'aventura amb la descripció d'un ecosistema nou que cal
estudiar. No és innovador però resulta entretingut.
Ojo privado
Un gran relat amb reminiscències orwelianes que ens trasllada
a un futur impossible on els agents de la llei tenen accés
a tota la vida passada de les persones, talment com si un gran ull
els hagués estat observant durant tota la vida. Només
els pensaments queden ocults a l'ull. L'autor ens mostra un assassinat
claríssim d'on la policia n'ha de treure un motiu, un mòbil
doncs en cas contrari l'assassí quedarà en llibertat.
Les persones que volen cometre un crim han de pensar que tot el
que fan en aquells moments pot ser una prova que en el futur els
agents de la llei utilitzaran en la seva contra. A partir d'aquest
plantejament, amb semblances substancials a novel.les com El
Hombre demolido, l'autor ens trasllada a la mentalitat freda
i calculadora de qui vol preparar un assasssinat. Una barreja de
relat políciac futurista i d'observacions a través
del temps que m'ha semblat la millor història de l'antologia.
Danza solar
Silverberg continua amb
les seves neures redemptores i d'alliberament cultural en aquest
petit homenatge al totes les cultures massacrades per les nacions
fortes. Interessant i ben portat, com sol ser habitual i amb un
final curiós.
En la concavidad
El millor d'aquest conte és el tractament dels personatges.
Tota la història gira al voltant d'ells, per conèixer
els seus sentiments i les seves reaccions. L'argument en sí
resulta molt fluix però repeteixo que és una excusa
per englobar una curiosa història d'amor.
Caleidoscopio
Un dels millors contes del recull. Bradbury torna a demostrar que la seva prosa pot ser molt dura quan cal.
En aquest cas, una explosió envia una sèrie d'homes
a l'espai exterior on esperen la seva mort mentre es comuniquen
per ràdio.
Los anfibios
Una idea molt interessant sobre l'evolució però tractada
de forma massa lleugera. En un futur pròxim la humanitat
aprèn a separar la ment del seu cos, de manera que evoluciona
fins a un altre estat mai vist fins aleshores, sense els lligams
físics del cos. Està clar que amb un conte curt no
es pot desenvolupar molt la idea, però trobo que l'autor
acaba per menystenir-la amb situacions molt infantils i poc elaborades.
|
