FESTRELLA DOBLE
Double star
(1956)

Robert A. Heinlein

Editorial:
Martínez Roca (1987)

Col.lecció:
Super ficción Segunda Época

Núm: 108

Pàgines: 174

Altres edicions:

2001 La Factoría. Solaris ficción, 15

Probablement aquesta sigui una de les novel.les de ciència ficció amb menys elements d'aquest gènere. L'ambientació en un futur proper i la presència d'alguns ingredients propis del gènere són les úniques raons en que hom podria encabir-la a la ciència ficció perquè la temàtica principal de l'obra apunta en una sola direcció: La política-ficció, i a més tractada d'una forma semblant a com una novel.la podria tractar un thriller polític avui en dia, amb personatges i situacions pròpies de la nostra època.

Però el que em crida l'atenció de l'obra és sobretot qui l'ha escrita. Robert A. Heinlein ha estat des de sempre un autor criticat i admirat per igual, sobretot arran de les seves suposades inclinacions polítiques. Estrella doble és una novel.la que tracta sobre la política principalment, sobre el fet de viure i conviure amb la democràcia. I en aquesta història els personatges defensen la llibertat de pensament, la tolerància en vers altres cultures i races i l'expansió per l'univers de forma controlada i pactada. Defensen, en definitiva un model polític basat en l'obertura i la llibertat. Heinlein va proposar tot el contrari en la magnífica Tropes de l'espai que ve a ser una mica com la nèmesi d'Estrella doble.

Això evidencia una vegada més el que sempre he defensat sobre aquest autor: Un pot expressar lliurement idees polítiques en una novel.la que no tenen perquè coincidir amb les seves. Molta gent titlla Tropes de l'espai de novel.la que exalta el feixisme i arran d'això s'ha acusat també al seu autor de posseir idees molt retrògrades. Crec que la present narració esvaeix qualsevol dubte que es pogués tenir al respecte. Les idees i les motivacions pertanyen als personatge, no a l'autor. Si un escriptor aboca o no les seves idees o experiències en un text no ho sabrem mai a no ser que ell mateix ho confirmi.

I si passem a parlar directament de la novel.la, m'atreviria a dir -almenys segons la meva escassa experiència amb aquest autor- que aquesta és una obra menor de Heinlein. Efectivament, està ben escrita, ben portada i és amena i entretinguda però no aporta suficients elements per considerar-la una obra imprescindible dins la seva bibliografía. La novel.la es desenvolupa de forma molt lineal a través d'una narració en primera persona que impedeix que la poca acció que hi trobem sigui vista o tractada per altres personatges - i en un argument que gira en el fons al voltant de les relacions i les idees humanes crec que és important, doncs d'aquesta manera només ens arriba la informació d'una de les cares de la política-.

L'argument gira al voltant d'un actor - Lorenzo Smithey- que ha de suplantar un alt càrrec polític en un moment crític de la seva carrera. La interpretació d'aquest paper li farà descobrir la política interplanetaria per dins i els triomfs i frustracions que es poden donar en qualsevol carrera política. Un exemple que és fàcilment extrapolable a la nostra societat actual -sembla que les campanyes que imagina Heinlein no són tan diferents a les d'ara-. Però l'autor a més a més ens presenta un certa utopia política on el partit del nostre protagonista actua seguint unes pautes coherents i allunyant-se de corrupcions i mentides - això sí que és una utopia política actualment- de manera que promou una figura pública que crec està realment molt allunyada de la nostra realitat… es clar que la ciència ficció està per això: Per especular com podrien ser o evolucionar les nostres vides en un futur… encara que en aquest cas el mitjà per assolir aquest coneixement sigui a través d'un afer d'origen polític.

En definitiva, una novel.la que es deixa llegir però que no passarà a la història - com no sigui per haver guanyat un premi Hugo l'any 1956- però que ens pot ajudar a reflexionar mínimament sobre el comportament dels nostres polítics actuals, almenys si tenim en compte característiques que tots haurien de posseir i que òbviament no tenen: Integritat, sacrifici i sobretot honestedat.