|
CÓMIC- TERROR
|
||
  |
||
 |
||
|
GUIÓ
 DIBUIX  |
||
|
witch doctor Guió: Editorial: |
||
 |
||
| Witch Doctor | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ja he dit en algun altre lloc que aquest mes de setembre l’he dedicat —sense proposar-m’ho— al terror còsmic lovecraftià o almenys a obres influenciades per aquest concepte. Aquest és una mica el cas d’aquest còmic, que em va arribar a través d’un regal (gràcies!) i que m’ha sorprès molt gratament per la particular manera d’enfocar els terrors més profunds d’una manera que juga amb la comèdia i l’espectacularitat gràfica Anem a pams: Witch Doctor és una creació de Brandon Seifer — al guió— i Lukas Ketner — al dibuix— sota el paraigües d’un nom tan emblemàtic com Robert Kirkman — el creador de The Walking Dead, una de les obres més icòniques (i lucratives) dels darrers anys a la casa Image Còmics. Però Witch Doctor es tracta d’una mini sèrie separada en dos volums on resseguirem la peculiar feina del doctor Morrow i els seus particulars ajudants al voltant de tota mena de malalties sobrenaturals, monstres i situacions pertorbadores. I sí, en algun cas — com en l’afer dels profunds— es beu directament de la font lovecraftiana però en d’altres el guionista tira de la seva pròpia imaginació o reutilitzant diversos mites del terror fantàstic per crear una obra original, divertida i provocativa visualment. Ja al primer volum, A golpe de bisturí, els creadors s’encarreguen de deixar clares les coses: Per una banda l’aposta directa per una dibuix perfeccionista i visualment impactant on Ketner s’ha esmerçat molt amb els monstres i éssers sobrenaturals que pul·lulen per cada pàgina del còmic. Però el guió no es queda curt i trobem de seguida als tres personatges principals molt ben perfilats per que encaixin en unes històries de repletes d’humor i terror. En primer lloc, cal presentar al Dr Vincent Morrow, un personatge peculiar que és l’alma matter de la història. Intel·ligent, una mica despistat, implacable i egocèntric. El segueix Eric Gast, el nou, un ex-marine fort i un pèl innocent que no sap ben bé on s’ha ficat per ajudar al professor boig. I en tercer lloc a Penelope Dreadful — Penny pels amics— una noia que arrossega una maledicció en forma de gana desmesurada per qualsevol tipus de carn — humana o de monstre— i amb uns talents innats per ser una màquina de matar. Es clar que també fa d’anestesista treballant pel doctor a canvi de poder saciar la seva criptofàgia. La seva doble personalitat donarà joc i només sento que no se l’hagi explotat més. Però la relació entre Morrow i Gast serà el motor de les històries. En primer lloc perquè el rol que adopta Morrow és molt semblant al que podríem trobar en personatges com Sherlock Holmes. No només per la seva capacitat investigadora sinó pel seu tarannà erràtic o pel seu caràcter volàtil. El lector — a l’igual que en Gast—s’enfronta de cop i volta a terrors que no sap d’on surten. La incorporació del nostre infermer — talment fos en Watson— serà el punt de partida per que Morrow vagi explicant en què consisteixen els experiments que realitza, o a quin monstre s’estan enfrontant. El doctor proporciona la informació precisa pel moment que estan vivint i sovint aquesta és incompleta fomentant la incomprensió en el nostre benvolgut infermer perquè es produeixin situacions prou còmiques en moments de màxima tensió. Cal dir que Seifer i Ketner creen unes regles del joc molt interessants al donar un estatus de malaltia i d’infecció als monstres que posseeixen a les víctimes o que s’instal·len simplement dins seu. El fet que siguin una malaltia, doncs, significa que es poden eradicar o guarir si més no. I aquí el punt fantàstic divergeix brutalment de la fantasia terrorífica que prové de llegendes obscures i fantasioses. A Witch Doctor, l’objectiu és lluitar contra unes malalties amb màgia i humor negre, només que aquestes afeccions solen tenir la forma de paràsits vampírics o provenir de monstres lovecraftians. El punt místic —i alhora lleugerament científic— l’atorga, per exemple, el fet que l’ànima esdevingui un sistema de defensa del nostre cos contra els paràsits monstruosos. Tota aquest embolcall de monstres, pràctiques màgiques i personatges eixelebrats —i com no, estrafolaris i recargolats— es bolquen en una sola aventura al segon volum del còmic anomenat Mala Praxis que va aparèixer un parell d’anys més tard. Tota la història voltarà sobre una infecció que pateix el mateix Dr Morrow; una patologia, a més, incurable que el portarà a voltar per tot Arkham per cercar una solució i on s’integraran personatges secundaris que seran una delícia tant pel seu carisma com per l’humor negre que destil·len. Lukas Ketnes estarà més en forma que mai i ens delectarà amb uns monstres espectaculars que acompanyaran a un desesperat Morrow, un serè Gast i una imprevisible Penny. L’univers de Witch Doctor es situa als EUA, en una ciutat fictícia com és Arkham —una altra referència a Lovecraft — i on s’estableix que existeixen entitats ocultes a la nostra realitat diguem-ne normal com La Junta de Mags Sense Fronteres, una mena de consell que atorga llicències per la pràctica de la màgia o fires on es poden comprar productes màgics en un mercat negre. Tot plegat ajuda a connectar amb les històries que es presenten a Witch Doctor. Els creadors han utilitzat tot tipus d’influències (a part del mateix Lovecraft) i trobarem moltes picades d’ullets entremig de tanta sang, visceres i riures. Los personatges i les situacions tenen un aire — cal dir-ho— molt cinematogràfic. Podrien esdevenir tranquil·lament com a referents per a una sèrie fantàstica on l’humor i el terror es donessin la mà. És un estil que m’atrau molt doncs em recorda el gènere fantàstic de sèrie B però que avui dia podria convertir-se en una sèrie de culte. Siguis com sigui, això només és una fantasia meva, veient el talent que hi ha darrera els guions i el dibuix d’un còmic com aquest i que podria traslladar-se a la petita pantalla amb certa facilitat però el que importa aquí és que Witch Doctor m’ha sorprès gratament amb un guió desinhibit i una qualitat gràfica impactant. Molt recomanable. Eloi Puig,
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
