|
CÒMIC-CF
|
||
 |
||
 |
||
|
GUIÓ
 DIBUIX  |
||
|
UNIVERS! UNIVERS! 2 |
||
 |
||
| Univers! | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A vegades ocorren circumstàncies inexplicables, il·lògiques, sense sentit. Fa poques setmanes m’acaba de llegir Univers! 2 de l’Albert Monteys i vaig voler repassar la ressenya que havia escrit un parell d’anys abans, per comparar una mica i mirar escollir una redacció potser diferent per no repetir-me massa amb l’elecció de paraules o adjectius etc... i no la vaig trobar. Normalment son molt curós amb tot el que llegeixo i cada ressenya és guardada a la seva carpeta corresponent i a can Kraken, a la secció o categoria que li escau més. En aquest sentit, seria a Còmic fantàstic. I no la vaig trobar. El misteri va quedar resolt en un moment de dolorosa revelació: No hi havia ressenya. NO HI HAVIA RESSENYA!. Un còmic com Univers! que m’havia encantat, amb un aspecte gràfic sublim i uns guions magnífics.... i jo no havia escrit res al respecte, no havia plasmat.... cap opinió. Me’n vaig oblidar! I me n’he adonat ara, al llegir aquest Univers! 2. En tot cas, un oblit, com deia, inexplicable... que ara intentaré arreglar amb una ressenya conjunta del primer i del segon volum. Perquè, es clar, m’he rellegit Univers! I l’he continuat trobant tan brutal com el primer cop. Albert Monteys és el creador —guionista i dibuixant— d’aquesta saga de petites històries de pura ciència-ficció que traspuen amor i respecte pel nostre gènere favorit. Però també hi notem com l’autor estima aquest entorn futurista a través de l’ús de sentit de la meravella, humor, crítica especulativa, magnetisme de bons personatges i molta imaginació. Va publicar aquests històries poc a poc, any rere any i més tard van ser recopilades en un primer volum. Primer en castellà i recentment en català de la mà de Mai Més Llibres (que també havia recuperat Calavera lunar, de la qual —m’atreviria a dir— en beu força, el tarannà d’Univers!)
Per exemple a «El passat és ara», ens topem amb una empresa —industries Wortham— que inventa el viatge en el temps i pretén posar el seu logo a tota la matèria existent des de l’inici de.l’Univers. Sí, la premissa és una mica exagerada i fins i tot una bogeria però serveix perfectament d’exemple per reflectir fins a quin punt un magnat que ja controla bona part de l’economia del planeta pot pretendre controlar el conjunt de tota l’existència i aquesta li pertanyi. Un empleat és enviat a executar l’ordre, a impregnar els àtoms primigenis amb el logo de Wortham però el nostre protagonista té plans alternatius... La segona història és un clàssic que m’ha semblat molt rodó. Es titula «Desconsol mecànic a la fàbrica de l’amor» i ens acosta a una trama sobre la programació ineficient (o altament eficient segons com es miri) dels robots sexuals. Una bona faula que a més serveix per posar-nos en contacte amb una de les societats d’aquest Univers. Veiem com vesteixen, com es mouen, com passen el temps…i com gaudeixen de l’alternativa carnal a l’hora de fer sexe. Molt bona «El que sabem de Taurus-77» és la primera d’una de les millors historietes de Monteys: Una missió a l'espai exterior per contactar amb possibles formes de vida. L’autor ens defineix i descriu perfectament amb quatre vinyetes el tarannà dels tripulants: Des de pencaires inflexibles, als que sempre es queixen, passant per un robot que escriu poesia i però que és extremadament sarcàstic. M’agrada una de les reflexions que descobrim en els seus diàlegs: “Tu ets propietat del govern i jo soc només un funcionari. Som gairebé el mateix”. La nostra història de contactes continua amb «El que sabem del planeta Terra» que ara sí, ens mostra el punt de vista contrari: Una distopia alienígena sota el punt de vista dels habitants d’un llunyà planeta amb éssers simbiòtics i religions destructives. Aquí el nostre protagonista és un alienígena que té una altra espècie acoblada, un simbiont, i que fuig de la secta que promou que tothom ha d’unir-se a la llum i entrar a viure a una eternitat de metadades i sapiència eterna. Trobarem una interferència amb el protagonista de la primera història. Espero que aquestes dues trames puguin encara desenvolupar-se més en volums posteriors doncs Monteys té molta teca per explorar en aquest sentit encara. I arribem a la crème de la crème d’aquest primer volum: «La Cristina del demà», una petita epopeia senzillament perfecta on a causa d’un accident d’industries Wortham (us sona oi?) una treballadora experimenta la realitat per avançat. Un desplaçament temporal d’un minut i trenta-set segons respecta a la realitat que l’envolta però que ve engrandint-se a mesura que passen els dies i els mesos. És un narració magnífica que deixant de banda la seva originalitat, resulta especialment trista però plenament instaurada com a exemple de sentit de la meravella excepcional. La millor d’aquest primer volum.
Fem una breu aturada entre volums per parlar de la part gràfica. Qui hagi vist còmics de l’Albert Monteys ja coneix el seu estil: Línia clara i molt expressiva amb personatges lleugerament caricaturitzats amb ulls petits i amb vinyetes que de quan en quan ens narren la realitat del moment a través de detalls simples però efectius. I tot plegat, impregnat de colors intensos que acompanyen al dinamisme narratiu de les seves històries. És un tipus d’il·lustració que a mi particularment m’atrau molt i em deixa observant les pàgines amb fascinació indissimulada. I es clar, tot això es repeteix a la perfecció al segon volum: Univers! 2 Aquí, però, comencem diferent: El sisè episodi d’aquest particular univers narratiu i sobretot visual són historietes curtes, algunes d’elles en forma d’humor negre. Poden estar expressades en una sola vinyeta, o en una pàgina amb tres o quatre il·lustracions. Recorda més a les tires còmiques dels diaris; son com petits experiments d’idees que s’expliquen soles o que necessiten poca aportació gràfica per transcendir a la comprensió del lector. Hi ha una mica de tot: Conceptes que m’han fet esclatar el cap i d’altres menys interessants. Son de consum ràpid i curt: Un exemple que m’ha semblat rodó és la vinyeta titulada «Hi ha altres mons» que haureu de llegir per saber com es pot condensar una història terrorífica i especulativa alhora amb una sola imatge. Seguim amb «Explicant històries a la colònia perduda de Kepler-35». Aquí trobem una trama sustentada per una premissa francament original: una colònia perduda fa tres-cents anys sense tecnologia i on la població segueix els dictàmens d’un pobre robot que quasi no s’aguanta dret, al qual només li queda un arxiu per llegir. Una narració curiosa que ens obre les portes a imaginar societats que no entenen altres maneres de pensar pel simple fet que no coneixen cal altre forma d’existència. Com un mite de la caverna portat a l’extrem i amb un punt irònic.
Finalment tenim «701» que és una crònica dura i sense diàlegs on Monteys ens porta a especular sobre els records d’un cervell segrestat per treballar en un planeta miner per les industries Wortham. Transgressor i dramàtic i amb una narrativa visual fora de sèrie on —recordo— no hi trobem cap diàleg ni cap onomatopeia. Potser aquest segon volum baixa una mica la intensitat narrativa dels episodis —es clar que venim de comparar-los amb els guions del primer volum que son una meravella— però igualment seguim trobant-nos històries intel·ligents i plenes crítica i reflexió. Totalment recomanable re-llegir aquest còmics cada certs mesos. No us cansareu de gaudir-los i esperareu amb candeletes el proper número.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
