| 
             Potser per frenar el  ritme vertiginós de la darrera saga, potser per tenir temps de planejar altres  històries, els creadors Van Hamme i Rosinski van treure aquest volum –el setè  de la sèrie- fora de la cronologia que seguia fins aquell moment les aventures  del nostre heroi. El Hijo de las estrellas és un àlbum dedicat a la infantesa de Thorgal a través de tres històries ben  diferents. Totes elles combinen en major o menor mesura la fantasia i la  ciència-ficció en un marc real com és el món víking. Un exemple perfecte del  caire que segueix tota la sèrie. 
            La primera de les  històries, “El Drakkar perdido” rememora  el moment en que els víkings troben a Thorgal en una càpsula enviada des de  l’espai exterior- en una escena que recorda molt l’arribada a la Terra d’un  altre heroi: Superman-. Coneixerem aquí al pare adoptiu de Thorgal, Leif Haraldsson,  el cap dels víkings del nord i a Gandalf el boig que ja llavors tenia litigis  de poder amb Leif i que tan important resultaria en les primeres aventures de la  sèrie. 
            El segon relat, “El metal que no existía” ens trasllada  a uns anys després on Thorgal ja és un nen d’uns 6 o 7 anys. És aquí on el  guionista ens introdueix de ple en la mitologia nòrdica: Thorgal es veurà obligat  a ajudar a un nan que busca allò impossible: El metall que no existeix. És  aquesta una història de màgia i d’éssers mitològics que no resultaria  especialment interessant si no fos per que podem entrar dins el riquíssim món  de la mitologia nòrdica a través d’aquesta aventura infantil.  
            Finalment, la tercera  història titulada “El talismán” ens  presenta al nostre heroi adolescent, cercant un bruixot que es diu endevina el  passat i el futur de la gent. Thorgal ja no és un nen innocent que ajuda a nans  amb problemes; ara el pinten com a un jove amb empenta, decidit i valent que  cerca allò que no ha pogut trobar a casa seva: Respostes. Els elements de  ciència-ficció que havien quedat enrere al segon àlbum de la sèrie tornen a  prendre força i descobrirem l’origen de Thorgal i de la seva gent. 
            És interessant veure  com les tres històries passen realment en el passat de Thorgal però que aquest  no en conserva cap record, sigui perquè era molt petit o perquè la màgia o la  tecnologia han esborrat la seva memòria. Així doncs el lector sap més coses del  personatge que ell mateix i aquest fet dóna molt de joc als guionistes per  futures sagues. 
            Un àlbum doncs de  transició que ens narra moments específics de la infantesa de Thorgal i que  esdevé necessari per respondre alguns misteris i per assentar les bases de les  històries futures que estiguin relacionades amb l’origen del nostre heroi. 
               
              Eloi Puig, 28/08/08 
              
           |