THORGAL: La saga de brek zarith

La Galera negra
La Galère noire
(1982)

Más allá de las sombras
Au delà des ombres
(1983)

La Caída de Brek Zarith
La Chute de Break Zarith
(1984)

Guió: Van Hamme
Dibuix: Rosisnki

Editorial:
Norma
(1995/2004)

Col.lecció:
Pandora

Núm: 51, 52 i 70

Pàgines:
48/ àlbum

Sèrie:
Thorgal

Números originals:
4,5 i 6

La saga de Brek Zarith consta de tres àlbums: La galera negra, Más allá de las sombras i La caída de Brek Zarith i esdevé el primer arc argumental decent de la sèrie de Thorgal. I és que dir “decent” és dir poc en una història que s’endinsa en terrenys coneguts però també escabrosos i on Thorgal no sempre és capaç de superar les adversitats.

Després de les aventures i el rapte d’Aaricia a Los Tres ancianos del País de Arán, la parella s’estableix en un poblet sense nom de pagesos. Allí esperen el dia en que Aaricia doni a llum el seu primer fill. Però sembla que els déus no els són molt propicis doncs la relativa pau queda estroncada per culpa de la gelosia i les males arts d’una adolescent enamorada de Thorgal. En els conseqüents volums de la saga veurem com un cataclisme sotraga la feliç vida del nostre heroi i com per primer cop no veu sortida per enlloc, de manera que la valentia, la força i en definitiva l’heroïcitat que normalment feia gala queden en no res. Només l’ajuda i els remordiments de la jove enamorada mantenen a Thorgal amb vida.

La saga de Brek Zarith és complexa però no abandona mai el to heroic de les anteriors històries. Són tres àlbums molt diferents entre sí: Mentre que en el primer predomina – un altre cop- la separació dels dos amants i l’intent de Thorgal per reunir-se amb Aaricia, després de veure com el guionista Van Hamme prepara el millor final de la sèrie fins ara, comprovem que el segon àlbum, Más allá de las sombras té un rerefons molt pessimista i depressiu on Thorgal és poc més que un rodamón sense ànima que vaga pels carrers. Però Más allá de las sombras també és la part de la història més mística, més fantàstica de la saga de Brek Zarith, on personatges com el Destí i un altre cop els mons fantàstics que ens envolten, invisibles, cobren protagonisme i deixen per al tercer àlbum, la resolució heroica que tots esperem.

Vull tornar a repetir que si una cosa m’ha agradat d’aquest arc argumental és que veiem com Thorgal no pot superar els obstacles tot sol, el qual ha de demanar ajuda i fins hi tot sobreviure a base de l’astúcia d’altres, no de la seva pròpia. Així doncs, la infal·libilitat de les seves decisions desapareix. Aquest fet, paradoxalment el fa més proper, més humà – per molt extraterrestre que sigui- i a més dóna emoció a uns arguments molt treballats i que comencen a guardar-se incògnites. En el tercer àlbum, La caída de Brek Zarith, el senyor de la fortalesa, un enigmàtic ancià, molt viu i intel.ligent experimenta sobre l’essència d’un nou personatge del qual en vol extreure els seus secrets més ben guardadats, uns secrets, uns poders que esdevindran molt importants en les futures entregues de la sèrie.