EL SEÑOR DE LAS MONTAÑAS
Thorgal: le maître des montagnes
(1989)

Guió:
Van Hamme

Dibuix:
Rosinski

Editorial:
Norma
(2001)

Col.lecció:
Pandora

Núm: 20

Pàgines: 48

Sèrie:
Thorgal

Número original:
15

Fa un temps, quan començava a llegir la sèrie de Thorgal em vaig fixar en una ressenya de Rafael Marín, a la secció Umbrales del web Bibliopolis on comentava ja fa temps els millors còmics de fantasia i ciència-ficció. La ressenya parlava en general de la saga però les darreres paraules anaven dirigides específicament al volum que ens ocupa i deia literalment:

“…y al menos una de las diversas paradojas temporales que la serie ha propiciado hasta el momento en su maravillosa capacidad de sorprender de una aventura a la siguiente, el álbum titulado El señor de las montañas, queda como una de las obras maestras absolutas del comic de todos los tiempos.”.

Òbviament una afirmació tan rotunda em va cridar l’atenció però tot i les ganes que tenia de comprar-me aquest número 15 de la sèrie vaig esperar a llegir-los per ordre cronològic des del començament…però no calia. El Señor de las montañas és un àlbum independent i sense relació amb afers anteriors. Sobre si estic d’acord o no amb les paraules de Marin…continueu llegint. La meva opinió es resumeix en una paraula:

Chapeau.

Poques vegades he llegit una història de viatges en el temps tan ben construïda com aquesta.
Thorgal es caracteritza per barrejar elements típics de la ciència-ficció, amb la mitologia més fantàstica i fins i tot amb una base històrica. En aquets cas, encara que sigui per mitjà de la màgia, el tema dels viatges en el temps és el principal protagonista.

És molt dificil parlar de l’argument d’aquest volum sense caure en la temptació d’explicar massa coses… només dir que el guionista ha fet un treball excel.lent provocant viatges cap al passat i el futur, però tots ells coherents, crant i desfent paradoxes temporals sota un ritme vertiginós…

Només esbossaré breument la situació de partida: Thorgal es troba creuant una esquerpa muntanya en ple hivern, quan es veu necessitat de refugiar-se en una cabana on coneix un jove esclau fugat. Allí passarà la nit però a la primera hora del matí descobrirà que el paisatge ha canviat i que aquest és completament estival. Els misteris s’aniran sumant i els personatges secundaris –de vital importància- aniran perfilant el que sense dubte és una de les millors aventures de Thorgal.

No diré res més, per no fastiguejar al lector (o per no animar-lo massa i que després es quedi decebut). Només dir que per ara, aquest volum entra dins els meus preferits juntament amb Los ojos de Tanatloc