Nick Furia VS SHIELD
CÒMIC/
SUPER-HEROIS
 
     
 
 
 
GUIÓ


DIBUIX
 

NICK FURIA
vs sHIELD

Nick Fury Vs SHIELD
(1988)

Guió:
Bob Harras


Dibuix:
Paul Neary

Editorial:
Panini
(2012)


Col.lecció:
Marvel Gold

Núm:
---

Números originals:

Nick Fury Vs SHIELD
#1 a #6


Pàgines:
304

Traductor:
Uriel López





 
     
Nick Furia Vs SHIELD

Dins del meu limitadíssim bagatge dels personatges de la casa Marvel mai hi havia encabit adequadament a Nick Furia. Òbviament sabia a grans trets qui era o el seu paper en la llarga trajectòria de la Casa de les Idees però mai l’havia llegit de jove i tampoc en tenia un especial predisposició a fer-ho de no tan jove. El fet, però, és que ja sabeu que m’estic tornant a interessar pels herois clàssics de Marvel, especialment des que estic rellegint als meus Quatre Fantàstics (Sí, son meus ;-) i vaig redescobrir que tenia aquest volum que em van regalar fa un parell d’anys. A més, mentre llegeixo als 4F de forma cronològica, el senyor Nick Furia hi va apareixent de forma esporàdica com per exemple al Fantastic Four #21 (La seva primera aparició a l’univers Marvel i on per cert, encara tenia els dos ulls) i amb força protagonisme al Fantastic four #84 on liderava una guerra contra el mateix Dr. Doom. El darrer cop que el vaig veure aparèixer (per ara) va ser provant noves armes de SHIELD contra els 4 fantàstics al Fantastic Four #154 — que per cert, no van servir per a res, només faltaria —.

Parlar de Nick Furia és parlar inevitablement de SHIELD, la organització d’àmbit mundial dedicada a salvaguardar la pau i la llibertat i que està integrada per agents de moltíssimes nacionalitats. I Nick Furia ha estat el cap de SHIELD pràcticament des del principi així que una miniserie titulada Nick Furia vs. SHIELD era com a mínim prometedora. I dit i fet: No només va ser prometedora sinó que ha superat les meves expectatives i m’ha encantat.

Per començar cal dir que aquesta aventura de 6 números guionitzada per Bob Harras i dibuixada per Paul Neary a finals dels anys vuitanta va revolucionar al personatge de Furia i a més va esdevenir un punt i a part també de l’organització SHIELD. Harras va aconseguir tractar aspectes misteriosos del passat de Furia — com el seu escàs envelliment des de la II Guerra Mundial— i a més va impulsar al personatge i va integrar-lo de nou a l’univers Marvel a través d’una trama mil·limètrica que aconsegueix no només despertar el nostre interès, si no mantenir-nos enganxats a un argument que combina elements clàssics de la Ciència-Ficció i de les agències d’espionatge governamentals. El resultat és una gran aventura a la que no hi falta de res: acció, reflexió sobre la pròpia identitat i sobre la creació de vida artificial, moments de màxima tensió i el creixent interès d’un guió molt més elaborat del normal per aquest tipus de còmics que solen tenir arguments més simples — el fet que ens trobem a finals dels vuitanta, que la sèrie sigui limitada i que el creador hagi tingut mans lliures per fer i desfer també compta, es clar—.

El guió de Bob Harris, doncs, enfronta de manera directa a Nick Furia amb tot SHIELD, inclús amb els seus ex-companys i subordinats. Una conspiració en tota regla que sorprèn completament al coronel i el converteix en una mena de heroi martiritzat — el guió i algunes vinyetes dels darrer capítols l’impulsen per mostrar-lo com un personatge de fort caràcter messiànic—. Així és: Nick Furia és el salvador, però ho és des d’una doble vessant doncs ha de recuperar el control de SHIELD i per tant desemmascarar la conspiració però alhora descobrirem perquè també té un rol d’alliberador per l’enemic. Un guió doncs, dissenyat per enaltir la figura de Furia i alhora per consolidar-lo com a referent a SHIELD, encara que aquesta organització agonitzi lenta i inexorablement fins a la decadència que ens presenta en aquest volum. Estic convençut que la història va influenciar als creadors de la pel·lícula Capitan América. Soldado de invierno.pel que fa almenys a la trama de la conspiració en contra de SHIELD.

El coronel Nick Furia, tanmateix, no és l’únic punt de vista que Harris ens presenta. En els sis números d’aquesta col·lecció limitada existeixen diversos actors d’ambdós bàndols que també ens fan descobrir aspectes diferents de la trama. Destaquen els seus companys dels comandos udoladors que ja compartien històries en la seva col·lecció regular. Aquest ventall de personatges ens conduiran per canvis constants d'escenari que proporciona una forta vitalitat i sensació de globalitat molt especials.

Sobre Paul Neary, l’il·lustrador, haig de dir que m’ha convençut en pràcticament tot el volum, molt especialment quan dibuixa vinyetes exteriors amb situacions climatològiques extremes que contrasten molt amb els interiors estèrils i uniformes que semblen mancats de color i de vida. És com si les escenes que transcorren a l’interior de les bases i complexes ens transmetessin una sensació asèptica i d’uniformitat que potser podem enllaçar amb la trama argumental de fons  —que no desvetllaré aquí—

Ens trobem, doncs, amb una aventura que cuida molt els aspectes més filosòfics que ens ofereix la ciència-ficció que s’hi desenvolupa, sempre però, alternant-la amb esquemes propis d’espionatge amb vells enemics com Hydra o IMA. En el fons també se’ns està plantejant una confrontació entre l’ordre i el caos que representa la mateixa humanitat. El fet d’introduir elements com les intel·ligències artificials i les identitats perdudes ens donen molts més motius per estar atents a aquest gran guió.


Harras, doncs, ha sabut dotar a la historia de coherència sobre la llarga vida de Furia —ja sabem tots com de poc a poc passa el temps pels herois—  i a més, deixar-lo a punt pels nous temps a través d’aquesta trama que esdevindria un punt i apart en la historia de SHIELD.

Eloi Puig
10/05/2020

 

Premis:

 

Recerca:
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.