 |
||
 |
||
|
GUIÓ
 DIBUIX  |
||
|
LOS 4 FANTÁSTICOS. TODO QUEDA EN FAMILIA Guió |
||
 |
||
| Los 4 Fantásticos. Todo queda en familia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Seguint amb la meva dèria de llegir-me les etapes clàssiques del 4 Fantàstics per ordre cronològic m’endinso en aquesta que abasta des de mitjans de l’any 1987 fins a finals del 1988 i que a diferència de l’anterior de John Byrne no havia llegit mai abans. Sempre he volgut saber el perquè d’un dels canvis estètics més importants del meu estimat Ben Grimm. I aquí va una anècdota que em fa mig trasbalsar i em va fer adonar que això dels llargs serials dels Súper-herois era una cosa digne d’estudi. Mireu, per Setmana Santa de l’any 1990 jo em trobava de viatge de final de curs de COU per Granada, Espanya; i remenant una llibreria vaig fullejar un dels còmics Forum dels 4 Fantàstics. La meva sorpresa va ser descobrir que al meu estimat quartet fantàstic faltava en Reed Richards i la seva dona, la Sue Richards, però sobretot que en Ben Grimm havia mutat a una mena de Súper Cosa... i que tenia una novia que també era una Cosa! No entenia què havia passat. En aquella època no ens arribaven els còmics massa a l’hora i sovint es saltaven etapes i encara recordo el meu desconcert davant les imatges de la Cosa molt més gran feréstega. Pobre Ben! Allí vaig constatar que els guionistes se les havien d’enginyar com fos per mantenir viva una col·lecció que ja portava viva uns 25 anys. Després de l’època daurada de John Byrne, qui es va encarregar de guionitzar la col·lecció va ser Steve Englehart i per atorgar d’interès a les noves aventures del quartet va promoure dos canvis essencials que, al meu parer, van ser valents en el seu moment: El primer, apartar temporalment del grup al líder: Mr. Fantàstic, i també a la Sue Richards que marxarien a fer una temporada de repòs per cuidar al jove Franklin. El segon va ser mutar a la Cosa a un estadi superior i donar-li una xicota afí... ho sigui, transformar a la Sharon Ventura en una versió primerenca de La Cosa, més suavitzada per donar-li un aspecte més femení. Cal treure’s el barret per tenir el coratge de trastocar tant als quatre membres tradicionals fins al punt de fer quasi irreconeixible al quartet!
Però anem a pams: Englehart ho teia complicat per mantenir el nivell de Byrne i va enfocar els seus guions a la família que sempre ha estat un dels pilars del grup. I a més a forjar trames en aspectes molt mundans com son les relacions de parella. Per una banda en aquesta números trobem que el Johnny Storm, que està casat amb l’Alícia Masters (ja sabeu, l’ex d’en Ben Grimm) ha de mantenir un equilibri amb el quart membre del grup ara que la parella Richards és fora: El retorn de la sempre ensopida Crystal dels Inhumans, la seva primera parella. Perquè ara el senyor ai-no-se-què-fer Torxa Humana sembla que torna a tenir sentiments per ella. Hòstia! Quin mal rotllo no? Mentrestant en Ben intenta treure’s del cap l’amor de la seca vida, l’Alícia, i poc a poc s’enamora de la Sharon. Això és romantasy de qualitat, home! I per altra banda, per completar el quartet, tenim a la Sharon Ventura, una lluitadora amb la que van experimentar amb drogues per augmentar la seva força. Quan arriba a les pàgines dels 4 Fantàstics de la mà d’en Ben, ja ha deixar enrere aquella fase i té el sobrenom de Ms Marvel (poc original, tot s’ha de dir). És molt interessant veure com el seu personatge, almenys en els primers números, té fòbia als homes. Es dona a entendre implícitament que va ser violada durant els mesos anteriors i això és un fet que no sol aparèixer en aquest còmics (almenys en aquella època) i demostra com Englehart volia donar un aire també seriós als seus personatges. Llàstima que no pogués continuar amb aquesta línia més crítica. Ara bé, no li va donar massa descans a la pobre Sharon tenint en compte com la va transformar després, atorgant-li la mateixa maledicció a través de raigs còsmics que pateix el súper-heroi més turmentat de la casa Marvel: Ben Grimm.
Aquests números, doncs, destaquen pels embolics familiars i sincerament, ho trobo bé. Fa més humans encara als súper-herois i dóna a la col·lecció un aire folletinesc com mai. Però és clar, també cal posar alguns enemics de quan en quan amb qui esbatussar-se adequadament i a més mantenir un equilibri amb altres trames per tocar perspectives més còsmiques. En aquest aspecte, Englehart no se’n surt massa bé: Tornen velles glòries com Diablo, l’Alt Evolucionador i en especial el Dr. Doom, que està entestat a recuperar el tron de Latveria (en mans del seu clon). Però son aventures sense un especial interès. I pel que fa a les trames còsmiques... pitjor. Ara en Ben és el líder del grup i ha de prendre decisions transcendents però les que afecten a viatjar pels cosmos o fins i tot a la Zona Negativa.... sense en Reed Richards no tenen massa sentit. A més, trobem diversos crossovers amb altres col·leccions que deixen les aventures una mica desemparades a vegades. Fins hi tot es pretén tancar escletxes amb la raça els Tot-Poderosos que vam conèixer les Secret Wars. Tot plegat, poca cosa. Fins al punt que acabes més gaudint de capítols més físics i menys especuladors com una batalla final entre la Cosa mutada i en Hulk (gris)... un combat que per primer cop sembla guanyar en Ben Grimm (llàstima de l’absurda interrupció final). Així doncs en aquest volum titulat sàviament com Todo queda en familia, ens trobarem amb problemes familiars marca de la casa i amb un canvi d’aspecte radical de Ben Grimm, l’origen del qual podria haver estat una mica més elaborat, tot s’ha de dir. Però fou una decisió valenta que devia sorprendre molt als fans (al meu jove jo de 17 anys que estava de vacances us puc assegurar que sí) i que aprovo de tot cor, encara que els guions de rerefons no tinguin el mateix interès. Pel que fa a l’apartat gràfic, aquest període rep la col·laboració de John Buscema, Paul Neary, Keith Polard i de Kieron Dwyer al Fantastic Four Annual #21 i sincerament tots ells m’han semblant molt bons. Tots segueixen un estil clàssic sense estridències que atorguen cohesió al present volum. No tenim números sense un dibuix i uns acabats dolents excepte el al darrer número que el Hulk #350 a mans Jeff Purves que l’he trobat una mica desconcertant, potser pel contrast amb els dibuixants abans esmentat. El següent volum continuaran les aventures d’Englehart davant d’aquests 4 Fantàstics tan especials. Seguirem el cul·lebrot de ben a prop! Eloi Puig
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
