Los 4 Fantásticos. El Fin
 
     
 
 
 
GUIÓ


DIBUIX
 

LOS 4 FANTÁSTICOS. EL FIN
The End
(2007)

Guió i dibuix:
Alan Davis

Editorial:
Panini
(2007)


Col.lecció:
100% Marvel

Núm:
---

Sèrie:
Los 4 Fantásticos

Números originals:

The end #1 to #6


 
     
Los 4 Fantásticos. El Fin

Sempre he estat un fan dels 4 fantàstics, o com a molts els agrada anomenar la primera família de la casa Marvel. Potser precisament el que sempre m’ha atret d’aquests superherois és precisament el fet que són una família que no s’amaga darrera antifaços i màscares ridícules i que sempre saps on trobar-los. Un altre fet que sempre he seguit sobre el quartet és que bona part de les seves aventures tenen un component de ciència-ficció molt important, òbviament molt allunyat dels corrents hard però que propicia que un somiï amb universos alternatius, alienígenes devoradors de mons o zones negatives.

He seguit de forma molt irregular aquests quasi 50 anys de còmic sobre els 4 fantàstics… m’he saltat dècades senceres i m’he perdut molts bon guions. Potser l’època que he seguit amb més cura va ser la conduïda per John Byrne – on durant molts números Hulka va substituir a La Cosa en el quartet-. De quant en quan però intento comprar-me col·leccions específiques de 4F, a ser possibles realitzades per un mateix equip de guionistes i dibuixants. La qüestió es que em va cridar l’atenció la col.leció que Marvel va treure per a alguns dels seus herois titulada com El Fín. Aquestes minisèries es centren en com acabarien alguns dels protagonistes de l’univers Marvel en el futur. Es clar que aquesta hipòtesi un la pot agafar amb pinces tenint en compte la diversitat d’universos paral.lels que ens ofereix la casa Marvel.

El guionista i dibuixant per realitzar la història de la fi dels 4 fantàstics ha estat Alan Davis, un col.laborador de Marvel que no havia destacat precisament en les seves contribucions als 4F. Però això és el de menys si la història i el dibuix són bons. Però ho són? Realment veiem un bon final pels 4 fantàstics?

Anem al guió: Sembla que per definir un bon final per a qualsevol cosa sempre s’hagi de perseguir l’espectacularitat d’un argument que inclogui de tot i a tothom. Una postura que no acabo de compartir. La raó és simple: Davis ha preparat una història on bona part dels herois de l’univers Marvel hi tinguessin cabuda, ni que sigui tan sols com a cameo, des de personatges recurrents a la llarga vida dels 4F – Namor, els inhumans- a altres que hi són simplement convidats – els venjadors, spiderman etc-. Trobem la crême de la crême dels herois Marvel lluitant al costat dels 4F; i també l’aparició de quasi tots els dolents (1) clàssics del quartet: Dr. Mort, el Talp, Galactus, Annihilus, els Kree, els Skrull, inclús unes aparicions – molt poc encertades- de Diablo i el Pensador loco. Calia treure tanta gent per un bon final? Moltes vegades només se’ls dedica una pàgina o unes vinyetes sense que entenguis clarament què pinten en l’argument principal. Bé, s’enten en el sentit que Davis volia espectacle. Hi ha moltes maneres d’oferir un bon espectacle però no crec que l’acumulació indiscriminada de personatges sigui la forma més encertada.

Reed Richards, el nostre estirat heroi ha propiciat que la Terra en un futur se suposa no molt llunyà assoleixi una tecnologia capaç d’erradicar les misèries del nostre planeta. Ara la frontera no és a l’estratosfera, és al llindar del sistema solar on només alguns grups d’anarquistes semblen provocar algun maldecap a la defensa de SHIELD i els seus. Els 4F estan separats, Reed continua amb els seus experiments a la zona negativa, Sue cerca a les profunditats atlàntiques restes arqueològiques, Ben es dedica a la família a Mart – Alicia s’encarrega d’alguns aspectes de la terraformació del planeta; només John Storm continua lluitant contra els anarquistes. Els fills de Susan i Reed són morts a mans d’una passada batalla contra Dr. Mort. Tenim doncs un escenari desolador pels 4F. Com sempre, una amenaça més intensa del que suposaven en un primer moment els acabarà unint in extremis per fer-li front.

El fin és un còmic de molts escenaris diferents per poder encabir-hi molts personatges – massa- on tenen lloc molts successos simultanis per crear una història amb bona voluntat però que peca de ser una mica artificiosa. L’argument en sí podria ser molt millorable si l’autor s’hagués centrat més en els personatges dels 4F i no en mostrar-nos tant la galeria de superherois marvel.

I el dibuix? Ah! Aquí hi tinc un conflicte més: per una banda res a dir de la qualitat de Davis com a dibuixant: Perfecte. Sincerament la qualitat gràfica d’aquesta minisèrie és molt alta. Només discrepo en l’estructura de bona part de les pàgines – es clar que això ja són manies personals-. Davis dibuixa amb vinyetes molt fragmentades. Per poder explicar una història amb tants escenaris i personatges, redueix les vinyetes, les allarga, les estreny, sovint les mutila per poder oferir-nos el seu guió. Pel meu gust, massa fragmentat, però veient la qualitat del dibuix se li pot perdonar.

En resum, una possible fi dels 4F narrada de forma desigual però efectiva després de tot amb una qualitat gràfica notable. Recomanada pels forofos dels 4F. No és ni de bon tros la millor història de la primera família Marvel, però es deixa llegir.

(1) Desenganyem-nos, en català encara no s’ha inventat un mot amb tanta repercussió en el món del còmic de superherois com és el “Villano” en castellà. Perquè dir que algú és un “vilà”· o un “malfactor” no és el mateix… el miilor serà deixar-ho en “dolents”.

Eloi puig, 16/12/08

 

Premis:

 

Recerca:
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu cercar el vostre còmic a: