MARVEL GOLD
LOS 4 FANTÁSTICOS. LA TRAVÉS DLELUNIVERSO
(1967-1968)

Guió
Stan Lee

dibuix:
Jack Kirby

Editorial:
Panini
(2017)

Col.lecció:
Marvel Omni Gold

Núm: 4

Sèrie:
Los 4 Fantásticos

Números originals:
Fantastic Four
#64 to #81

Fantasic Four Annual #5
Fantastic Four Annual #6

I seguim. Seguim analitzant de forma lleugera i sense pretensions les aventures de la primera família Marvel. El quart volum recopilatori de les aventures de Mr. Fantàstic, la noia invisible, la torxa humana i molt especialment de la Cosa. Sempre, per sort de la Cosa.

Aquest volum integra els números originals que van des del Fantastic Four #65 fins al Fantastic Four #81 a més de les dues entregues anuals: el Fantastic Annual #5 i #6. Estem parlant d’un període que abasta entre mitjan 1967 i finals de 1968.

El cert és que sempre hi ha novetats interessants a explicar sobre els 4 fantàstics, tot i que aquest període compti poc amb personatges de la trascendència d’un Galactus o dels mateixos Inhumans. Aquests darrers sembla per ara que ja han fet la seva feina i només apareixen en un capítol intranscendent (excepte Crystal que conviu amb el seu amor Johnny Storm). Apareixen nous enemics destacables com Psicoman o Anihilus però en canvi altres tan carismàtics com Dr. Doom es queden en un segon pla en una aventura més aviat ridícula. Fins i tot, els cameos amb altres super-herois Marvel com  l’aventura on els nostres herois combaten contra Daredevil, Spiderman o el mateix Thor és una confrontació un tant pèssima que no arriba a l’alçada d’aventures anteriors.

Tanmateix, m’ho he passat força bé llegint aquests números. En primer lloc perquè l’equip creatiu Lee/ Kirby es van reinventant a mesura que passem els números. Per una banda ens fan veure que l’univers no és tan simple com tots podríem pensar. Què ja ens ha vingut a visitar una entitat que devora planetes? No passa res, sapigueu que ja s’esbossen civilitzacions galàctiques (com els kree) que fa segles que campen tranquil·lament pel cosmos. Ah, que amb això no n’hi ha prou per sorprendre’ns? Doncs Lee i Kirby ens submergeixen a universos microscòpics on desenvolupar més aventures i Sí, també universos paral·lels com la zona negativa.

I això m’encanta. Que la imaginació d’aquests creadors no s’estanqui en fer que els nostres herois lluitin contra el dolent megalòman de torn sinó que es vegin arrossegats cap a possibilitats infinites en universos que ni tan sols havíem pogut imaginar en aquella època ho trobo francament estimulant. Naturalment en cada univers toparan amb problemes i amb dolents més o menys dignes de la seva atenció (alguns dels quals tindrien un paper molt més important en el futur com Annihilus).

Sobre els personatges principals, poca cosa puc dir, excepte que  es van radicalitzant alguns tarannàs de Lee respecte a aquests quatre fantàstics que ja fa set anys que roden pel món: A Sue Richards se la continua menystenint i quasi bé no fa us dels seus poders (tot i ser el membre del grup més poderós). A la torxa humana sembla que el seu festeig carrincló amb Crystal l’hagi endormiscat una mica més del compte. A Reed Richards, Mr. Fantàstic, el trobem com sempre absort amb els seus experiments (cosa que li portarà maldecaps més endavant) obviant cada cop més a una muller necessitada d’atenció. Però sempre ens quedarà l’adorable Cosa d’ulls blaus, en Ben Grimm que com de costum torna a patir de valent entre el seu jo més humà, que vol una relació normal amb la seva estimada Alícia i el seu jo de superheroi monstruós al qual se’l necessita per salvar el món.

Per mi, alguns dels millors episodis d’aquest volum són els números 78 i 79 on una nova fórmula li retorna el seu cos original a Ben Grimm però degut a la mala llet d’un guionista com Stan Lee ha de decidir si continuar la seva vida com una persona normal o ajudar als seus amics. No és el primer cop que s’entrelluca que aquest situació impossible en la vida de Ben Grimm serà l’excusa d’alguns dels millors guions de la sèrie, tan quan La cosa és amb els 4 fantàstics com quan juga en solitari.

També trobem històries molt interessants amb el retorn de Galactus a la Terra (la seva presència sempre atrau la nostra atenció, està clar) i amb les trames al submón microscopi que comentava. Relacionat amb això últim cal esmentar un fet particularment destacable que es desenvolupa en els dos números anuals (5 i 6): L’embaràs de Sue  i el posterior naixement del primer nadó de l’era Marvel. Això té un punt de transcendent perquè a part de ser el primer cop que un fet així passava a la casa de les idees, Lee va saber demostrar que podia treure’n suc i crear una trama prou profunda perquè ens adonem que tenir superpoders no sempre és bo quan esperes un nadó.

Haig de felicitar doncs a Stan Lee (I al sempre inspirat Jack Kirby) per uns números que si bé contenen històries intranscendents també han sabut continuar renovant-se explorant mons més enllà de la imaginació sense renunciar a continuar mantenint el pols amb un personatge principal com és la Cosa. Llàstima potser que no es tracti igual a la resta del grup. Però tot arribarà.

Eloi Puig,
07/04/2019