EL NORD
(2009)

Guió:
Miquel Àngel Bergés

Dibuix:
Josep Maria Cazares

Editorial:
Pagès Editors
(2009)

Col.lecció:
Lo Marraco

Núm: 211

Pàgines: 182

Pagès Editors no deixa de sorprendre’m gratament des de fa un temps. No només manté la única col.lecció de novel.les de ciència-ficció en català, si no que també aposta per publicar novel.les de marcat caire fantàstic – com és el cas de la recent Iskander, una viatge a la màgia dels llibres- en la seva col.lecció més emblemàtica de narrativa general – Lo marraco-. Però és que ara ha començat a introduir també el concepte de novel.la gràfica a l’esmentada col.lecció! Veure un còmic com El nord publicat en una col.lecció de narrativa general sense cap mena de complexes ni dissimulacions, només em porta a aplaudir la iniciativa de forma efusiva. Potser per a molts lectors –especialment els castellanoparlants- aquest fet resulti intrascendent però poder llegir una novel.la gràfica escrita en català, sense que aquesta sigui una traducció d’algun best-seller tipus Maus o Persèpolis que garantiria assolir un nivell de vendes mínim assegurat, és d’una valentia envejable.

El nord és un còmic complexe; posseeix una estructura on s’hi integren flashbacks, diferents narradors i també diverses èpoques històriques. Ja al primer capítol podem endevinar el to que adoptarà l’obra quan observem una transformació simbòlica entre els viatges de Sindbad, el mariner, una icona de l’aventura, de l’orgull i la valentia islàmica que poc a poc es va transformant en un trajecte en pastera en vers al nord prometedor. Però seria injust de titllar aquesta obra com només un apropament a la realitat de la immigració il.legal. Més aviat és una història que tracta sobretot el problema de la incomprensió, de la incomunicació entre el món islàmic i el món cristià/occidental. I a través d’aquesta realitat ens exposa línies argumentals que van des del xoc cultural, fins als esmentats problemes que aporta una onada immigratòria, totes elles narrades a través de tocs de filosofia i religió.

Els nostres protagonistes són dos: Nawal, una immigrant marroquina establerta a Lleida i Ludovic, un lleidatà de tota la vida amb aires d’esdevenir escriptor i filòsof. A través d’aquests dos puntals sorgiran altres protagonistes tan o més importants que ens mostraran exemples concrets de l’esmentada incomprensió, del recel entre el món islàmic i el cristià però també de la desconfiança entre diferents corrents de pensament dintre d’aquestes mateixes religions.

Ludovic estudia apassionadament la figura històrica d’Andrés Laguna, metge de la cort de Carles V i pensador que compartia moltes de les idees eramistes de l’època. Fou un humanista a través del qual els autors mostren les tensions religioses internes entre protestants i catòlics a l’Europa del segle XVI –particularment a Flandes i Alemanya- però també contra l’amenaça islàmica encarnada en l’emergent imperi otomà.

L’altre contrapunt el posa el pare de Nawal, Mohamad, un nacionalista rifeny que lluità en guerres que no li pertocaven. Les revoltes del Rif foren sufocades primer pels espanyols amb l’ajuda dels francesos als anys 20 del segle passat tot i la breu proclamació de la Republica del Rif i els rifenys comprovarien com unes dècades més tard tampoc prosperarien les seves ànsies d’autodeterminació i caurien en mans dels marroquins –de la mateixa manera que avui en dia passa amb el poble saharaui-. En tot cas, la mort a l’actualitat de Mohamad obre sense proposar-s’ho un debat a l’entorn proper de la família sobre el paper del sunisme i el xiisme de manera que els autors aprofundeixen també en la fractura social que comporten ambdós camins dins la societat musulmana.

Així doncs, tenim un bon guió, signat per Miquel Àngel Bergés i narrat amb mestratge, que ens aborda temes de caire filosòfic, històric, religiós i social de forma esplèndida en diversos moments de la història on el xoc de religions i de nacions és determinant pel passat de l’estat espanyol -recordem el segle XVI amb el rei Carles V dominant mitja europa o les recents guerres del Rif que tant van influir en la història d’Espanya posteriorment-.  Pel que fa al dibuix, aquest és obra de Josep Maria Cazares: En blanc i negre, la part gràfica compleix de forma senzilla però efectiva el seu paper però en alguns moments es torna massa simple –sobretot en alguns primer plans-. Aquí afegiria un apunt sobre el capítol “Mohamad” on els autors o han volgut experimentar massa i la segona part del capítol està descrita expressament a l’inrevés, cosa que no encaixa molt bé amb la narració, o potser es es deu a un error molt greu d’impressió. Tanmateix cal afegir que en quasi tots els capítols l’estructura narrativa i visual està molt ben coordinada i que els dos autors s’han entès a la perfecció.