AdÉu, Birkenau
Ginette Kolinka.
Adieu Birkenau
(2024)

Guió
Ginette Kolinka,
JCMorvan
Victor Matet

Dibuix i color:
Cesc
Efa
Roger

Dossier
Tal Bruttmann

Editorial:
Norma Editorial
(2024)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 112

Traductora:
Pilar Garriba

Qualsevol història o trama ambientada en un camp de concentració nazi és sempre colpidora però si a més, una supervivent narra els seus records en aquests llocs de mort i destrucció de l’ànima, llavors l’experiència s’intensifica una mica més.

Tots recordem el cas de Maus, d’Art Spielgelman, potser l’obra gràfica més premiada i recordada d’aquesta temàtica. Però també trobem casos més recents, amb una il·lustració potent i a vegades fantasmal com en el cas d’Herba de Keum-Suk Gendry-Kim. Ambdues obres comparteixen amb aquesta el fet que el/la supervivent d’un camp d’extermini ha pogut narrar d’alguna manera o altre la seva vivència. Però és que en aquest cas, Ginette Kolinka —la nostra protagonista—, a més, feia visites culturals acompanyant a col·legis i adolescents en excursions organitzades per conèixer de primera mà el què significava viure en un lloc tan terrible.

El guió d’Adéu, Birkenau és de Jean-David Morvan i Victor Matet però amb la col·laboració necessària i indispensable de la seva protagonista Ginette Kolinka, una francesa d’origen jueu que va ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. I aquesta és la seva història, narrada per ella mateixa dècades més tard des del seu alliberament, quan va recordar el calvari que havien suposat aquells anys. Aquesta història és el seu testimoni viu.

Potser un dels detalls més destacables d’aquest còmic és la seva estructura on s’uneixen passat i present. Hi veiem a la Ginette explicant els seus records, sovint des de els mateixos escenaris on va viure reclosa, de manera que el guionista, sàviament, ha intercalat espais tenebrosos del passat amb els llocs del present per on passeja Ginette amb els seus escolars. A vegades podem entrellucar ombres fosques del passat que semblen escolar-se cap al present. Son records foscos de patiment que contrasten amb una Ginette Kolinka amable i pacient amb els alumnes: Una persona que no escatima en bromes i simpatia.

El tarannà ingenu i alegre de Ginette Kolinka ja el detectem a les primeres vinyetes on sota una París ocupat els jueus van perdent els seus drets com a ciutadans. Ella, però, s’adapta i continua amb la seva vida com si res. Tanmateix, en poques setmanes Kolinka i la seva família es veuen obligats a marxar cap al sud per evitar ser capturats pels nazis. L’obra deriva cap a la direcció que tots tenim al cap i que el mateix títol ens remarca: la deportació inevitable cap al Camp de concentració més gran que va construir el règim nazi, al costat de la ciutat polonesa d’Oswiecim que seria rebatejada en alemany com a Auschwitz.

Tot i l’horror del camp, la història és descrita de forma força un tant asèptica, sense excés d’escenes escabroses. De fet, aquí el dibuix de Cesc i Efa acompanyen a aquesta visió més suau o respectuosa amb les persones que hi apareixen. Sota unes vinyetes enormes hi descobrim gran detallisme en l’ambientació i una caracterització de les persones amb formes arrodonides, rostres amables. De fet, tot el còmic té quelcom de lluminós, no sé si pels colors triats o per l’estil amb que s’ha il·lustrat.

En definitiva una història de supervivència que potser ja hem vist abans en altres còmics però plantejada com una presentació de records reviscuts, com una manera de treure de dins el dolor del passat a través d’exposar aquest mateix horror al present, a qui vulgui escoltar per mirar d’evitar tornar a caure en aquest tipus de barbàrie.

L’obra gràfica es complementa amb un dossier sobre aquells mesos de la vida de Ginette Kolinka amb fotografies i diversa documentació associada recollir per Tal Brutmann

Eloi Puig
24/10/2025