Los Muertos Vivientes. Días pasados
CÓMIC- TERROR
 
     
 
 
 
GUIÓ


DIBUIX
 

LOS MUERTOS VIVIENTES.
DÍAS PASADOS

The walwing dead: days gone bye
(2004)

Guió:
Robert Kirkman


Dibuix:
Tony Moore

Editorial:
Planeta de Agostini
(2005)


Col.lecció:
Los Muertos Vivientes

Núm:
01

Sèrie:
Los Muertos Vivientes

Números originals:
The walking dead # 1-6


 
     
Los Muertos vivientes. Días pasados

He començat a llegir aquesta obra – a part de per les bones crítiques rebudes-  atret per una experiència anterior molt favorable. Fa unes setmanes em vaig acabar la suggerent Guerra Mundial Z, de Max Brooks on se’ns mostra una societat que ha sobreviscut a una hecatombe zombi, a una plaga com mai s’ha vist anteriorment i que ha fet estralls. I a més amb un tracte seriós.  Potser Brooks es va inspirar en aquesta obra (un parell d’anys anterior a la novel.la). El cert és que ambdues es podrien complementar a la perfecció perquè volen assolir el mateix objectiu: Detallar un drama d’escala planetària fugint dels tòpics.

Declaració d’intencions. Aquest és un concepte que val la pena retenir abans d’endinsar-nos a Los Muertos Vivientes. El guionista, Robert Kirkman, ens introdueix a la seva història preparant-nos pel que vindrà, oferint-nos la possibilitat de deixar el còmic si no ens interessa.  Seria un pèl simple afirmar que Kirkman ha escrit una obra sobre morts vivents. El problema és que aquest tipus d’històries estan molt suades, solen ser poc originals i excepte en comptades ocasions acaben resultant repetitives. Però Kirkman, en la seva declaració inicial ens promet un bon guió, un to dramàtic i una evolució dels personatges que s’endevina com el plat fort de l’arc argumental; vol allunyar-los dels arquetípics herois supervivents de catàstrofes, vol donar una profunditat a les seves relacions i a la naturalesa humana en situacions límit.

La trama gira entorn a un grup de supervivents a una infecció de zombis que s’està apoderant els EUA- que se sàpìga-. Ningú sap d’on ha vingut el problema ni quina solució pot tenir. L’Agent Rick Grimes, policia, desperta de cop i volta del coma en un hospital i observa com el món s’ha capgirat: Plagues de morts vivents campen al seu aire per les ciutats i la destrucció de la civilització que coneix avança cada hora, cada dia, quan descobreix que pràcticament no hi ha ningú viu. Rick cercarà la seva família mentre intenta assimilar què ha passat i perquè. En aquest primer volum podrem veure moments de màxima tensió, de morts i violència, però no gratuïta. Kirkman compleix amb el que ha promès i ens ofereix una història coherent i ben dissenyada, amb petites subtrames, bona ambientació i sobretot personatges creïbles.

El dibuix resta en mans de Tony Moore: Blanc i negre de caire molt realista i molt detallat. Juga amb l’expressivitat dels rostres i aconsegueix ser un complement perfecte al guió de Kirkman – per desgràcia sembla que no continua en els següents volums-. En tot cas ens deixa un primer número difícil de superar.

Molt recomanable per qui vulgui un còmic seriós entorn a una història fantàstica, una història que reflexa els instints innats en l’home davant la possibilitat de desaparèixer, de convertir-se en quelcom que no és, d’esdevenir part del mal que assola el món: Els zombis.

Eloi Puig, 26/11/08

 

 

Premis:

 

Recerca:
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu cercar el vostre còmic a: