Aquest és el volum central de la trilogia recopilatoria del còmic Friday, guionitzat per Ed Brubaker i, pel que fa a la part gràfica, dibuixat per Marcos Martín i acolorit per Muntsa Vicente.
Els que ja heu llegit el primer volum, sabreu on som: En una petita vila perduda de Nova Anglaterra on la Friday i el Lancelot Jones, amics i investigadors juvenils s’han retrobat enmig d’un estrany cas que sembla arrelar-se a les entranyes de la història del poble. En aquest segon volum ja no calen presentacions, ja no és necessari ubicar al lector. Els autors ja poden entrar a matar quan vulgui. I deu n’hi do com s’exerciten.
I és que vam acabar el final del primer volum amb un cliffhanger majestuós amb el quarter general dels dos amics cremant i amb la Friday destrossada pel que li havia ocorregut al Lancelot. Tenim, doncs, una primera part (el còmic número #4 en el format original) que es torna reflexiu amb una Friday que intenta clarificar-se i entendre el què ha passat. La família, els antics amics i fins i tot el mossèn del poble seran coprotagonistes d’aquestes pàgines però Brubaker de manera intel·ligent va entrellaçant aquests moments durs amb la renovació de la investigació del cas.

Tot qualla molt bé, els tempos d’actuació de Friday, la coherència de la trama molt ben dissenyada, i això ens permet llegir la segona part i fruir-la com mai ho havíem fet abans: amb escenes de misteri, interrogatori de sospitosos i també de curses contrarellotge que ens aboquen de ple a un final d’infart.
Tot juga a favor del guionista i m’atreviria a dir que fins i tot Martín i Vicente es superen: Un volum que ens atrapa i transforma l’acció in crescendo i que ens aboca a un final encara més espectacular que el del primer volum, amb acció i fantasia desbocada i on Brubaker encara es pot permetre un cliffhanger superior al del primer volum. Això sí: S’hi incorporen elements desestabilitzadors que un pensa que Brubaker sabrà resoldre en el darrer volum. Elements potents que per primer cop ens fan arrufar les celles perquè sembla que no hagin d’encaixar en la magnífica ambientació del poble o amb el tarannà fantàstics i mitològic que ens estava oferint la sèrie.
Sigui com sigui, però, aquest és un grandíssim número que supera les previsions que havíem fet de la sèrie i que també ens obre moltes expectatives per a la seva continuació.
Eloi Puig
01/05/2025
|