REVISTA
 

CATARSI 18

Diversos autors

Editorial:
Catarsi
(2016)


Col.lecció:
Catarsi

Núm:
18

Pàgines:
52

   
Catarsi 18

La revista Catarsi, ja consolidada com la revista de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia), els socis de la qual la reben gratuïtament al fer-se membres, arribava al número 18 l'any passat amb una equitat d'autors: La meitat eren catalans i l'altre meitat estrangers. I com sempre m'he trobat amb relats que m'han sorprès per la seva originalitat i d'altres dels quals m'esperava més.

Si el funcionament intern de la revista segueix com sempre, es sol posar com a primer conte el més valorat pel jurat. En aquest cas el relat és “Resplendor” d'Amanda C Davis, una visió crítica del culte a la imatge i de les noves tècniques per canviar-la. Discrepo bastant amb el jurat del present número doncs si bé el relat és correcte crec sincerament que n'hi ha de molts millors. En tot cas però, un conte que evoca a la pèrdua de la pròpia identitat davant d'un món cada cop més impersonal.

De Xavier Domínguez Roig havia llegit molts bons contes anteriorment, també de temàtica de viatges en el temps però el que presenta en aquest número, “Trasllats Garcia” m'ha deixat descol·locat. El 90% del relat es dedica a presentar-nos el seu personatge i els motivacions d'aquest: un periodista sense fama que cerca la veritat d'una empresa de la qual es rumoreja que posseeix la capacitat de viatjar el temps. El final, és certament colpidor però no s'ajusta a la resta del relat i tampoc ens deixa satisfets. Poc elaborat en la meva modesta opinió.

Cada cop que llegeixo quelcom de l'Hugo Camacho quedo més satisfet. I no parlo només de la seva vessant d'editor a Orciny Press sinó també de la d'escriptor. “Els meus últims instants a Innsmouth” és el relat que m'ha agradat més dels que he llegit d'ell. Potser pel seu plantejament summament senzill i evocador. Això sí, és un conte plenament integrat dins els mites de Cthulhu lovecraftians de manera que el lector guanyarà en complicitat si sap de què parlen. Com deia, un conte senzill que mostra especialment sentiments que es van diluint dins la foscor, que es van deixant enrere. Molt bé.

Probablement el conte més original i més sorprenent és aquest “Vacui Magia” de L. S. Johnson (per cert, magníficament traduït per Edgar Cotes). Es tracta d'un acostament a la vida privada d'una bruixa per mitjà d'un relat molt directe escrit en segona persona que no deixarà indiferent, una història de caire molt intimista però que segueix una estructura curiosa, com si llegíssim unes instruccions Sense dubte, el conte d'una qualitat literària més elevada del present recull.

I no menys curiós és el conte “Sirenes” d'Òscar Martínez. En aquest cas l'autor juga amb lo inversemblant i amb les paradoxes quasi surrealistes que es troba un noi mentre espera l'autobús i veu un possible suïcida enfilat al terrat d'un bloc de pisos. Senzill i eficaç. Molt bé.

Acabem amb el relat de Jean Louis Trudel titulat “Tres apunts sobre la mort de l'autor”. Una història àcida de crítica social en vers les multinacionals on l'autor marca molt bé les diferències del “món còmode” amb la resta del món que sobreviu en condicions d'esclavatge. Tot i els tocs futuristes és un relat de plena actualitat.

En definitiva una sèrie de contes que van de menys a més i que evidencien un cop més la difícil tria que cada sis mesos té el jurat dels relats per publicar històries per tots els gustos.

Eloi Puig, 17/05/2017

 

Premis:

 

Recerca:
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Relats que conté aquesta antologia:
Resplendor (Amanda C. Davis)
Trasllats Garcia (Xavier Dominguez)
Els meus últims instants a Innsmouth (Hugo Camacho)
Vacui Magia (L.S. Johnson)
Sirenes (Òscar Martínez)
Tres apunts sobre la mort de l'autor (Jean louise Trudel)
   
   
Podeu buscar el vostre llibre a:

Catarsi