CF- DISTOPIA/ GENÈTICA

UN MINUTO ANTES DE LA OSCURIDAD
(2014)

Ismael Martínez
Biurrun

Editorial:
Random House Mondadori
(2014)


Col.lecció:
Fantascy

Núm:
---

Pàgines:
315


Un minuto antes de la oscuridad  

M’agrada el títol. M’encanta la portada. I per primer cop, tasto la prosa directa i a vegades calculadament freda i esfereïdora de l’Ismael M. Biurrun. Estic parlant de la darrera novel·la d’un autor que de sempre ha destacat per la vessant terrorífica de les seves històries i que fa poques setmanes apareixia al segell Fantascy. Parlo de Un minuto antes de la oscuridad.

El títol, com deia, és una declaració d’intencions: una referència a la foscor i per tant al terror. La portada en canvi ens aboca a pensar en una distòpia en tota regla veient com cremen els barris perifèrics de Madrid. La unió d’aquests elements de terror i d’una història de tendència catastrofista ens aboca a una novel·la força transgressora amb una trama inquietant tot i que no molt definida: En un futur molt proper, la societat està a punt de col·lapsar-se: Els serveis bàsics de protecció, escolarització, recollida de residus i assistència mèdica han desaparegut quasi completament de certs barris perifèrics de la capital espanyola. Per les nits, bandes enormes de delinqüents campen al seu aire sense que ningú els aturi. Assassinats, execucions, incendis... tot això és el que viuen Ciro i la seva família des de fa mesos. Aviat caldrà decidir si marxar i deixar les seves vivències enrere o seguir lluitant pels drets més fonamentals.

Estem davant d’una novel·la que sura sobre un punt d’inflexió concret: L’enrunament de la nostra civilització tal com la coneixem. El moment on els darrers intents per mantenir una societat de forma coherent i harmònica estan a punt de caure i on la permissivitat i la llei del més fort sembla abocar a la humanitat a noves eres allunyades de la democràcia i més conseqüents amb nous poders tirànics que poden desembocar en qualsevol cosa.

Fins aquí la prosa i la història de Biurrun no té cap escletxa significativa. L’únic però que hi poso a soto voce és que no sabem què passa les altres ciutats de l’estat, o al món sencer. No tenim una idea de fins a quin punt la humanitat està caient en la barbàrie o si és un fet més aviat aïllat d’una zona o del país. I també cal dir que en aquestes primeres pàgines els ingredients de terror que utilitza l’autor. són significatius i molt elaborats: El fet que un símbol tan innocent com una camisa florejada hawaiana pugui significar mort i destrucció és fantàstic. Els moments de pur terror a que s’enfronten alguns dels personatges són sublims.

Però a partir d’un moment de la novel·la, Biurrun ens afegeix un altre punt d’enfocament, una altra trama que cal seguir amb atenció. Una història sobre genètica, sobre clons i sobre els sentiments, passions i misèries d’aquests. Un gir que provoca que el nostre centre d’atenció es divideixi seguint les dues històries diferents de la novel·la, solapades però d’enfocaments desiguals: La fi del món, de la civilització per una banda, i els problemes personals dels clons, d’aquests éssers mimètics que són activats per ajudar a les famílies que poden permetre-s’ho.

Ambdós funcionen per separat però no se si atrevir-me a dir que s’integren bé l’un amb l’altre doncs per moments una trama cobra molt de protagonisme i l’altra es deixa de banda i viceversa. Aquí crec que a l’autor li ha faltat mà esquerra (o més pàgines) per narrar-nos la història que ell volia. Aquesta visió doble, aquest bipolarització de les temàtiques ha fet que Biurrun hagi dividit les seves energies i per tant la lectura hagi perdut una mica de profunditat, que no sigui tan crua i real com al començament de la novel·la.

Aquestes cavil·lacions no impedeixen en cap moment que Un minuto antes de la oscuridad es llegeixi en un tres i no res, que en escenes determinades la lectura penetri durament a la nostra ment o que gaudim d’allò més amb la prosa directa i els diàlegs plens de vida dels personatges. Una novel·la notable que es distreu a estones i que no sabem ben bé quina finalitat busca amb precisió. Si ens vol retratar aquell punt d’inflexió del que parlava abans en una societat moribunda, ho fa molt bé, si ens vol fer reflexionar sobre la naturalesa dels clons, llavors el missatge es dispersa una mica.

El que sí es segur és que m’he quedat amb ganes de llegir més obre de Ismael M. Biurrun. La capacitat que posseeix per provocar nerviosisme i angoixa en certs moments de la novel·la és prova que l’autor sap el que es fa. Potser aquesta vessant terrorífica de la que sempre ha fet gala aquí es dissolt una mica – segons les seves pròpies paraules- per encaixar en una col·lecció més oberta a tothom com és Fantascy. Com deia amb quedo amb les ganes de conèixer l’Ismael M. Biurrun guanyador de premis com el Nocte o el Celsius. Un minuto antes de la oscuridad ha estat un molt bon començament per conèixer més sobre l’autor. Caldrà seguir.

Eloi Puig, 14/04/2014

 

Premis:
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: