TERROR SOBRENATURAL

LAS TRES MUERTES DE FERMÍN SALVOCHEA
(2017)

Jesús Cañadas

Editorial:
Roca Editorial
(2017)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
410



Las tres muertes de Fermín Salvochea  

A aquestes alçades anunciar que Jesús Cañadas és un dels escriptors amb qui em sento més còmode i amb qui gaudeixo més seria caure en obvietats massa evidents. I és que si la primera novel·la que vaig llegir d'ell, Los nombres muertos em va atrapar i la segona, Pronto será de noche em va aterrir, d'aquesta tercera aventura, Las tres muertes de Fermín Salvochea puc dir que m'ho ha fet passar divínament, que l'he gaudit moltíssim.

Fins i tot m'atreveixo a afirmar que aquesta és la novel·la més ben escrita per l'autor de Cadis. Sí, així de clar ho deixo anar. I no per que no valori la prosa de Cañadas en les seves anteriors obres, sinó perquè els sentiments que m'ha fet sentir en aquesta lectura són més intensos, més aclaparadors però sobretot d'una gamma de diversitat molt amplia: Nostàlgia per una terra que no conec, sentit de la meravella amb dosis de steampunk, frustració contra la intocable casta eclesiàstica, comprensió pels primers amors narrats a la història, també per l'amiguisme juvenil o també aquella sensació de mal d'estomac per certs punts molt foscos de la novel·la.

Las tres muertes de Fermín Salvochea és una novel·la coral que barreja temes tan diferents com el vampirisme i la llegendes fantàstiques de Cadis amb la societat de l'època i les seves misèries. És una novel·la que podem tractar com a referent històric per una banda i com pura aventura desenfrenada per l'altra, com un homenatge a un personatge real com també com una meravellosa fantasia urbana. Ho té tot. Massa fins i tot en alguns moments.

Jesús Cañadas ha comentat diverses vegades que ha volgut basar la seva novel·la al seu Cadis natal perquè n'està fart que totes les grans aventures hagin de transcórrer en ciutats tan conegudes com Londres o Nova York. També per reivindicar el seu poble i per esperonar-lo, per demostrar-li que a Cadis també s'hi poden trobar herois i que potser la desgana amb que viu certa part de la població és el principal enemic que cal vèncer avui dia. Perquè senyors, Las tres muertes de Fermín Salvochea és una història que no només es situa a la ciutat andalusa, sinó que també forma part de les seves entranyes. És una aventura tan lligada a la ciutat que hauria de formar part d'ella si fos possible. En part això és degut també a que Cañadas intenta abocar totes les llegendes conegudes de la zona en aquesta novel·la. Una feina lloable però que en algun moment m'ha semblat forçada.

Anem al gra: La trama ens trasllada per una banda al Cadis de començaments del segle XX, amb una colla de nanos que ja estan deixant la infantesa i s'acosten perillosament a l'adolescència: Sebastian, El Pani, Candela i Julieta. Ells, fills de la misèria de la ciutat, ajuden i treballen amb el que poden. Elles, òrfenes, malviuen en una institució dirigida per l'església que les maltracta de forma constant. Però aquesta crua realitat topa de ple amb l'aire fresc de l'aventura, la fantasia o les dosis de terror sobrenatural que es contraposen a colpidors moments d'horror real. I sempre amb la simpatia i carisma que ens desperten un personatges únics, que amb el seu llenguatge replet de localismes i expressions pròpies no fan sinó refermar la nostra empatia cap a ells. Junts es veuran submergits en llegendes urbanes de la ciutat arran de la desaparició del cos de l'ex-alcalde Fermín Salvochea, el personatge que dècades abans va revolucionar la ciutat amb les seves idees progressistes.

Per altra banda trobem també a Juaíco, el pare de Sebastian, en les aventures centrades l'any 1873. Juaíco és un bevedor i putero que resulta també ser el barber més conegut d'aquelles contrades. I la seva feina el porta a conèixer al mateix Fermín Salvochea, el per llavors alcalde (real) de Cadis. Salvochea és un personatge enigmàtic, amb una presència colpidora que trenca les lleis tàctiques de la noblesa de Cadis al creure en la República i la igualtat de les persones. Però Juaíco és tot el contrari: Un pobre desgraciat que no pensa més que en fotre's gola avall tant vi com tingui a l'abast i en visitar la seva meuca preferida. Això sí: Sense deixar d'estimar profundament la seva dona Antònia. No és mala persona, és simplement feble, però també lleial. Un contrapunt pel carisma que desprèn Salvochea. El personatge de Juaíco té com a origen l'avi de l'autor amb el qual es basa en bona mesura, segons comentaris de Cañadas.

El cert és que aquest duo de personalitats s'hauran d'enfrontar a una sèrie de misteris sobrenaturals que sembla que la ciutat de Cadis els ofereix en safata. Naturalment aquests trencaclosques del passat estaran connectats amb els afers on s'involucren els nois del present.

Cañadas ha volgut per una banda ressuscitar totes les llegendes fantàstiques que ha trobat sobre la seva ciutat i les ha lligat amb una aventura superba que per una banda et deixa meravellat especialment pel tracte dels personatges però que per l'altra et pot fer sentir un pèl atabalat per mirar d'esbrinar com quadren totes les línies obertes. I és que potser la única pega que li trobo a la trama argumental és que a vegades se m'escapa de les mans – especialment quan hi ha canvis d'escenari- i he trobat una mica embolicat com l'autor fa encaixar-ho tot. Aquesta és la única raó del perquè la nota global no ha arribat a l'excel·lència

Això no treu però, que el camí hagi estat magnífic i que personatges com Juaíco, Candela, el Pani o el mateix Sebastian els hagi trobat fora de serie, increïbles. Que l'ambientació hagi estat excel·lent en tots els sentits fins al punt que et sembla conèixer de tota la vida una ciutat a la qual no hi has anat mai. I és que com comentava anteriorment, aquesta és una història que sembla intrínsecament lligada a l'essència de Cadis. Els seus personatges són al·legories de la seva gent, encara que sigui d'un altre segle. Cañadas no es cansa de recordar-nos que tornar a la seva llar natal no significa que sigui la mateixa d'on va marxar doncs els records, les olors, la mateixa estructura de la ciutat s'ha transformat de forma considerable. El seu Cadis d'ara no és el mateix del d'abans. Però també cal afirmar que el seu amor per la seva ciutat natal és perfectament palpable en cada una de les pàgines de la novel·la, sigui en forma d'homenatge o de crítica. Cadis és un altre personatge entre bastidors de Las tres muertes de Fermín Salvochea.

Un resum sintètic i lapidari seria recordar la cita de la contraportada d'Antonio Torrubia que diu “(...) Un tour de force a caballo de Los Goonies y Penny Dreadful” em sembla encertadíssima i completament descriptiva del que us podreu trobar quan obriu les pàgines d'aquesta novel·la repleta de sorpreses.

Jesús Cañadas ho ha tornat a fer: Ha tornar a escriure una joia de novel·la a l'alçada de les anteriors. Llegiu-la i deixeu-vos anar, la gaudireu molt.


Eloi Puig, 16/12/17

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.