CF- UNIVERSOS PARAL·LELS

LA TIERRA LARGA
The Long Earth
(2012)

Terry Pratchett & Stephen Baxter

Editorial:
Penguin Randon
House
(2014)


Col.lecció:
Fantascy

Núm:
---

Pàgines:
460

Lectures relacionades:
La Guerra larga




La Tierra Larga  

Desvincular la sèrie del Mundodisco (inexplicablement encara no traduïda al català) del nom de Terry Pratchett és difícil, però no impossible. L’autor anglès ha escrit també altres novel·les allunyades de la nostra estimada tortuga galàctica. Per exemple, fa poc, Timun Mas publicava una curiosa ucronia fantàstica de Pratchett en solitari anomenada Nación. Anys enrere també vam poder gaudir de la col·laboració de Pratchett i Neil Gaiman a Buenos Presagios. I un dels darrers projectes a sortir a la llum de la genial closca de l’anglès és la saga de La Tierra Larga. I aquest cop l’acompanya un altre nom insigne: Stephen Baxter. D’aquest últim no havia llegit res encara. Tinc pendent des de fa segles una ucronia, Emperador, que forma part de la serie El tapiz del tiempo però que malauradament Minotauro no va continuar publicant, cosa que sempre m’ha frenat a l’hora de començar la novel·la

Fa un any, Fantascy apostava per publicar La Tierra Larga, el primer volum de la saga que encara ara estan escrivint els dos autors anglesos. Aquest gener ja ha sortit el segon volum i suposem que el ritme seguirà constant en aquest aspecte. Pratchett, pel que sembla ja tenia la idea d’escriure sobre La Terra Llarga en els seus inicis, quan encara no havia ni publicat El color de la magia, la novel·la que inicià tota la sèrie del Mundodisco (i que ja porta més de 40 volums). Potser en els darrers temps, ha preferit desviar una mica l’atenció de la sèrie que l’ha fet famós i tornar als orígens, a les idees pre-Mundodisco.

I el fet és que l’ha clavat un cop més. Pratchett sempre ha estat sensible a les teories més arrelades de la ciència-ficció. En les seves novel·les sovint trobàvem referències científiques sobre tot el ventall d’aspectes teòrics de la ciència-ficció, encara que estiguessin establertes sota el prisma de l’humor i la fantasia. La premissa amb que partim a La Tierra larga és fascinant: El nostre planeta, el nostre univers no està sol. Existeixen infinites altres Terres i universos paral·lels i des del “Dia de l'encreuament”, nom amb que es sol batejar el primer dia on la humanitat va descobrir aquest secret, pràcticament tothom pot viatjar a universos paral·lels, amb un sol clic d’una fabulosa – i senzilla- màquina, els planells de la qual apareixen sobtadament a internet per ser difosos instantàniament a tot el món.

Les possibilitats que ofereix canviar de planeta en un sol pensament, tantes vegades com es vulgui, són increïbles, i la humanitat a poc a poc va poblant els mons més propers a la Terra inicial, la Datum. Amb la màquina, només cal accionar un interruptor i viatjar a la Terra Est-1 o a la Terra Oest-1, i a partir d’aquí successivament anar saltant d’univers en univers. L'única restricció és que el metall, el ferro, no pot travessar els universos, per la qual cosa, qualsevol intent colonitzador dels altres mons (que per cert, estan completament buits d’humanitat) ha de començar pràcticament de zero.

Joshua Valienté té una capacitat estranya: Pot saltar entre universos sense la màquina, de forma natural, i a sobre sense sentir vertigen o mareigs, com li passa a la resta de la humanitat. A més, té un caràcter solitari i un instint innat per comprendre el funcionament de les coses. Aquestes aptituds són les que criden l’atenció de Lobsang, una intel·ligència artificial reconeguda com a humana (afirma que és la reencarnació d’un monjo tibetà). Junts viatjaran per milers, milions d’universos paral·lels per explorar-los i comprovar els diferents camins en que l’evolució ha desenvolupat la vida a cada Terra. I junts descobriran estranys secrets, un dels quals és que... no estem sols als universos paral·lels doncs almenys una raça humanoide nòmada, es mou a través d’aquests de forma enigmàtica.

Deixant de banda el sentit de la meravella i l’aventura que significa descobrir cada dos segons un nou univers per explorar, Pratchett i Baxter també comencen a introduir efectes socials i econòmics per la Terra Datum: La sobtada ampliació infinita d’espai provoca un petit èxode creixent entre la població terràqüia; la possibilitat de moure’s en paral·lel a un altre univers, desplaçar-se per aquest i tornar al nostre, obre les portes a lladres, assassins i a tot tipus de problemes que la policia no sap ben bé com tractar; els estats s’afanyen a reclamar els nous territoris paral·lels com a propis, almenys amb els mateixos límits que tenien a la Terra Datum; i també el fet que aproximadament un 20% de la població mundial no és capaç de travessar universos per si sola, crea desconfiança entre diversos sectors. Tots aquests aspectes socio-polítics es van acumulant a poc a poc. Pratchett i Baxter estant remenant una sopa explosiva que probablement esclati en el segon volum de la saga, La Guerra larga.

L’estil dels autors s’allunya de l’humor irreverent del Pratchett que coneixem, però conserva un deix, una mena de memòria subconscient en molts diàlegs o situacions tractades amb un humor subtil que ens fa pensar en la seva obra magna. La novel·la comença forta, amb la premissa ja exposada, i a poc a poc va creixent en intensitat si bé es cert que a la meitat del llibre sembla encallar-se suaument mentre s’exploren els altres mons. El final potser és una mica massa fugaç, amb un clímax poc eficient, narrativament parlant; però també hem de tenir en compte que la novel·la només és el començament d’una pentalogia i que els autors es deuen guardar molts asos sota la màniga per més endavant.

En resum, una idea fantàstica que evoluciona a través de diversos misteris i nous al·licients, una resolució un pèl laxa però que et deixa amb ganes de més i sobretot un sentit de la meravella que deixa sense alè. Benvinguts a la Terra Llarga, més mons dels que pots imaginar al teu abast, amb un sol clic.

Eloi Puig, 11/02/15

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: