CF- CONTACTES

SPIN
Spin
(2005)

Robert C. Wilson

Editorial:
Libros del Atril (2008)

Col.lecció:
Ómicron

Núm:
---

Pàgines:
489



Spin  

No hi ha res com tenir capacitat narrativa per poder desenvolupar qualsevol idea de la forma que més convingui a l’autor. Perquè si una habilitat posseeix Robert C. Wilson és la de fer-nos oblidar que estem llegint una novel.la i submergir-nos en una història que assumim com a pròpia. I això és difícil en una novel.la que comença narrant-nos situacions quotidianes però que acaba especulant sobre misteris a escala còsmica.

L’spin que dóna el títol al la novel.la és una membrana, una barrera permeable que s’ha creat al voltant de la Terra aïllant-la de l’univers. Permet que la vida segueixi el seu ritme de sempre doncs la llum del Sol o les marees lunars continuen afectant la vida del planeta de forma normal però les estrelles han desaparegut a la vista de la humanitat i la sensació d’impotència es manifesta de forma ineludible. Què és exactament l’spin? Qui l’ha creat? I sobretot, amb quina finalitat?

Aquesta és la història del repte de conèixer perquè uns suposats ens superiors – anomenats sàviament Els Hipotètics- han separat la Terra de la resta de l’univers, doncs deixant de banda l’efecte impactant de no poder contemplar les estrelles o la lluna, tot i sabent que continuen al seu lloc, s’hi ha de sumar el fet que l’spin actua com una membrana que crea un efecte temporal: un segon al planeta correspon a 3,17 anys a la resta de l’univers. Un fenomen doncs que sí, tanca moltes portes als avenços tecnològics de la humanitat però també obre noves finestres a l’especulació astronòmica i a un fenomen que interessa especialment als científics: L’evolució. Per exemple, s’obre la possibilitat de terraformar Mart en només uns quants anys terrestres ja que fora de l’spin en transcorren milions.

Sota aquesta premissa, l’autor és capaç de desenvolupar teories plausibles no només sobre terraformació i evolució, si no també sobre enginyeria genètica, o sobre cataclismes planetaris incidint especialment en les seves conseqüències socials a gran escala, un dels aspectes que desenvolupa més durant l’obra: La política, la religió, els costums…

Spin és una novel.la que combina amb gràcia la ciència i la literatura. Que com a bona novel.la de ciència-ficció és capaç de fer-nos somiar amb fets realitzables a llarg termini però sense renunciar a una grata lectura que t’absorbeix des del començament. Ara bé, Wilson repeteix alguns dels seus tics que ja havia detectat en una novel.la anterior – Los Cronolitos-: Les seves idees són sensacionals però a vegades costa d’omplir pàgines només amb elles de manera que l’autor es bolca en la vida privada dels seus personatges per donar volum a la novel.la. I no ho fa malament! Al contrari que l’esmentada novel.la, la vida privada dels tres personatges principals està molt integrada en els aspectes que ens interessen, ho sigui el misteri de l’spin; però igualment un té la sensació que amb menys pàgines dedicades als sentiments dels nostres protagonistes, la novel.la hagués quedat més completa. Molt sovint el drama personal i les implicacions dels personatges són més importants que el rerefons que té a veure amb l’spin, de manera que la línia argumental que de veritat ens importa no sempre avança al ritme que un desitjaria.

Per explicar-nos la vida a la Terra després – i abans- de l’spin, Wilson es centra en tres personatges molt treballats: El nostre protagonista-narrador, Tyler Dupree, enamorat de Diane Lawton, que juntament amb el germà bessó d’aquesta, Jason, representaran les dues principals vessants de creences post-spin: La religiosa i la científica respectivament. Wilson utilitza, doncs, als dos germans per mostrar-nos dos aspectes radicalment diferents de la societat humana: Els que veuen l’spin com un missatge diví i es deixen endur per diferents corrents místiques i els que cerquen el coneixement investigant el seu origen. L’autor també estructura la novel.la en dues línies temporals: El present, ambientat a Sumatra i el passat que recorre la vida de Tyler Dupree des de l’infantesa presentant-nos cronològicament la història que envolta l’spin.

No ens enganyem però, Wilson no descobreix res de nou. En un primer moment la novel.la sembla calcada a Cuarentena (Greg Egan) – pel fet de l’aïllament artificial que envolta la Terra- però poc després veiem que la cosa no va per aquí però que tampoc és una obra plenament original. Alguns elements especialment remarcables del seu argument m’han recordat a la magnífica Mundos y demonios de Juan Miguel Aguilera – publicada al mateix any- ; d’altres idees en canvi són compartides per novel.les com Hyperion. Però això no treu mèrit a l’autor, Wilson és un malabarista de la prosa; escriu amb una fluïdesa innegable i t’enganxa a la lectura com ho faria un Stephen King en el seu camp literari.

Totalment recomanable, i no per haver guanyat el Premi Hugo del 2006 si no perquè s’intueix que Wilson té preparada una bona història darrera d’aquest nou univers que ha creat. La novel.la és autoconclusiva però obre les portes a dues seqüeles, una de les quals sembla que ja està escrita i es diu Axis. La següent –inèdita encara- s’anomenarà Vortex. Esperem que Ómicron segueixi publicant-les amb el mateix bon gust que ho ha fet amb aquesta.

Eloi Puig, 05/05/08

 

 

Premis:
2006 Hugo  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: