Porvenir
CF- EXPLORACIÓ

PORVENIR
(2013)

P. A. García

Editorial:
Autoedició
(2013)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
167



Porvenir  

La recerca d’altres mons habitables per la humanitat no és una argument nou a la ciència-ficció; de fet, sovint serveix com a excusa per presentar-nos altres elements intrínsecs dins l’enorme ventall que sempre ens ofereix aquest gènere. Des de contactes extraterrestres a especulacions de tota mena sobre noves formes de vida.

P. A García ha escrit la novel·la Porvenir també per explorar aquestes vies que ofereix trobar un nou món aparentment habitable. La tripulació de la nau homònima, de caire totalment científic, fa dos anys que busca un planeta apte per la vida humana. Seguint pistes que els astrònoms han valorat com a possibles llums verdes arriben a la seva destinació: Un sistema solar binari que teòricament ha d’acollir un món colonitzable. La Terra està a punt d’arribar a un punt crític de colapse i les notícies que pot oferir la Porvenir sobre la possibilitat de viure a anys llum del planeta mare poden resultar la diferència entre l’extinció o no de l’espècie humana.

L’autor entra ràpidament en matèria i ens presenta a una tripulació neguitosa per enviar bones notícies a casa. A partir d’unes breus pinzellades de caràcter i de ràpides descripcions de la naturalesa de la nau, García comença a dirigir la novel·la cap a l’acció i el sentit de la meravella al lliurar-nos en safata el que tots volíem veure i escoltar Un nou món verge, ideal per viure-hi.
 
Un cop les premisses estan plantejades, l’autor comença a embalar-se i el misteri o més aviat la fascinació pel desconegut passa a un mode secundari doncs els capítols dedicats a l’exploració s’entronquen de seguida degut a una trama que vol accelerar les dosis d’emocions i el ritme. De fet arriba un moment que sembla que aquests misteris s’hagin deixat de banda i que la resta de la novel·la tingui un nou sentit.

Ara bé, tot i que no és una novel·la llarga, l’autor peca de precipitació en alguns trams i també de manca d’experiència. Els punts més negatius estarien dedicats per una banda als personatges: No tenim prou informació d’aquests excepte potser del protagonista principal, Raven. La resta són com una ombra que no acaba de quallar. De fet, a molts no tenim ni temps d’assimilar-los de manera que quan els passa quelcom, no ens afecta com a lectors. Per altra banda, la darrera tercera part de la novel·la és d’una naturalesa molt diferent, més íntima però també menys acurada. Per això el final, tot i que coherent no deixa de xocar per semblar un pèl precipitat i poc estudiat.

La prosa de García és agradable en el sentit que es deixa llegir força bé. L’autor ha intentat en tot moment incloure termes propis de la la ciència i la ciència-ficció dura, però només en comptagotes de manera que poden ser assimilades per tothom. Tanmateix en algunes pàgines les seves ànsies de demostrar el que sap li passen factura doncs alguns paràgrafs es converteixen en textos massa didàctics i poc literaris. No cal estar explicant tan sovint els aspectes més científics. Cal que el lector faci un esforç o en cas que realment calgui explicar-ho, la narració s’ha de posar al servei del lector de forma integrada, sense que es noti que ens estan fent una classe. Un exemple: Un dels paràgrafs més tediosos i mal ubicats que recordo és quan l’autor ens explica la història de la construcció de la muralla xinesa amb l’excusa que aquesta és la que ens presenta la holocoberta del gimnàs. Text que no té res a veure amb la novel·la i que trenca el ritme del capítol. Aquestes petites llicències que es pren l’autor per explicar-nos coses que no són importants pel conjunt de la novel·la no ajuden a què aquesta entri millor. Aquests esforços haguessin donat més fruit si s’haguessin dirigit a la psique dels científics de la nau.

Deixant de banda però aquests aspectes millorables, tant d’argument com qualitat literària, el cert és que la novel·la, com deia, es deixa llegir bé i té una trama argumental entenedora i coherent, cosa que a vegades sembla difícil d’aconseguir. Un dels punts que aprovo de Porvenir és precisament aquesta aposta per la coherència de la trama, que té un final digne i que aposta per una història si més no versemblant.

A P. A García li falten hores d’escriptura, és cert. Però com a novel·la iniciàtica es mereix una lectura.

Eloi Puig 12/11/14

 

Premis:
x
Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a:

http://www.pagarcia.es/