CF- ESPECULACIÓ CIENTÍFICA

NIT
(2015)

Joan Maria Arenas

Editorial:
Voliana
(2015)


Col.lecció:
Retorn el Sol

Núm:
06

Pàgines:
243


Nit  

Fa tres anys vaig llegir una de les novel·les més innovadores del panorama fantàstic català, L'eco del temps. Una obra especulativa i molt enfocada a la física quàntica i a la percepció del temps. És molt complicat trobar aquest tipus de literatura publicada en català. Ara fa uns mesos, Joan Maria Arenas, i Voliana Edicions tornaven a col·laborar junts i treien al carrer Nit, una obra que també fulmina al lector amb un protagonisme únic i imprevisible: El Temps.

Per començar, cal destacar la més que excel·lent portada de la novel·la que ens trasllada a la foscor i la solitud: Una negror completa i impenetrable només esqueixada per la llum d'una finestra. L'autor continua amb la seva font d'inspiració i ens torna a presentar una obra dedicada a la percepció del temps però aquest cop, a més, sota una perspectiva de terror psicològic molt angoixant. Oh! I ho ha aconseguit, creieu-me. Abans de res però, cal alabar la prosa literària d'Arenas doncs està molt per sobre de la seva anterior novel·la. Si allí s'abusaven de certs passatges amb excessos de diàlegs i personatges un pèl plans, aquí és tot el contrari: Una prosa ferma però lleugera, amena, sense quasi bé un sol diàleg en tota la novel·la; però també una prosa absorbent, hipnòtica, dissenyada per angoixar i transmetre malestar al lector. Chapeau!

El nostre protagonista és un cap de família que acaba de restaurar una casa de pagès situada al capdamunt de la vall de Carreu, una estreta i llarguíssima fondalada a l'est de la Pobla de Segur on s'hi fa de nit de seguida i on la foscor és absoluta. La casa no té enllumenat elèctric i el mòbil se li trenca en un accident. Ha de passar allí una sola nit, preparant el terreny perquè la resta de la família (la seva dona i els seus fills petits) estiguin còmodes el cap de setmana. Però un cop es fa fosc el temps actua, sembla, dilatant-se. La foscor penetra a cada racó, l'ambient es torna feréstec, salvatge, primitiu. El nostre pare de família pateix una desorientació temporal absoluta.

L'autor ha separat la novel·la en diverses parts i és a la primera on trobarem els fets als que cal buscar una resposta, una solució coherent. A la segona part, el punt de vista passa a la seva parella i en altres parts fins i tot a un narrador omniscient. Tot plegat en una estructura centrada especialment en dos focus d'atenció i que navega entre sentiments d'angoixa i escepticisme i que sembla insistir-nos a que siguem nosaltres mateixos els que busquem la resposta al misteri. En el meu cas m'ha semblat una idea tremendament original i ben portada però mancada en algun moment clau de coherència entre les diferents narracions: L'autor mateix insisteix en que es tracta de tres històries subjectives i que el lector pot creure's la que més li convingui. Aquesta dilatació temporal és un fenomen únic? O ocorre a més llocs? Com pot ser que la seva parella no li afecti? O potser és ella que pateix un trastorn? Són preguntes que caldrà formular-se de forma meditada i buscar una resposta possible.

Està clar que Arenas ha formulat les preguntes adequades però ha preferit desatendre el nivell de coherència amb aquesta recerca subjectiva que hem de fer nosaltres mateixos però el més important, crec, ha estat el procés que ens empeny a arribar al final del llibre. L'esmentada angoixa, (per les dues bandes protagonistes), el misteri, la immersió total en la foscor i la solitud. En definitiva la gran narrativa desplegada per Arenas, especialment en la primera part de la novel·la que ens deixa enganxats a la butaca.

Sí, reconec que m'agraden les històries més tancades, i que segueixin unes regles, siguin reals o inventades. Sí, m'ha agradat – un cop més- l'especulació al voltant d'un fenomen temporal eminentment subjectiu. I sí, el nivell literari ha millorat ostensiblement en aquesta segona novel·la. Només m'ha trontollat aquest trencament de la coherència entre punts de vista, si bé pot explicar-se en el subjectivisme dels protagonistes. Així, que qui vulgui afrontar-se al terror d'una manera diferent, qui vulgui provar ciència-ficció especulativa des d'una perspectiva única... aquest és el seu llibre. Llegiu de nit i sols.

Eloi Puig, 03/03/2016

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.