CF- UNIVERSOS PARAL·LELS/ HUMOR

MÁSTERS DEL MULTIVERSO
(2017)

Sergi Escolano

Editorial:
Pez de plata
(2017)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
302



Másters del multiverso  

En un un univers paral·lel, en Sergi Escolano és un aclamat autor de best-sellers multimilionari i playboy al qui una legió de fans desesperades li llancen roba interior amb intencions lascives. És cert, ho he llegit, no malpenseu de mi. En un altre univers doncs, l'autor de Con pecado concebido i Másters del Multiverso no s'ha de preocupar per res perquè els seus llibres es venen com a xurros i els fans es postren als seus peus i l'idolatren com un déu.

Però això és un altre univers. No en aquest.

Másters del Multiverso és una esbojarrada lectura en clau d'humor que ens vol fer reflexionar sobre el nostre propi món a través de descobrir altres universos paral·lels on, encara que sembli mentida, la cosa està pitjor que aquí. Bonifacio és un noi normal i corrent enamorat de la Carla la qual només el vol com a amic. Fins aquí tot correcte, és normal. És una situació que s'ha repetit tant en tants universos que quasi diria que ha esdevingut una llei física inalterable, digna de ser formulada per Einstein. Bonifacio (Boni pels amics), doncs, s'enganya a sí mateix pensant que canviarà i que seduirà a la Carla perquè aquesta es es fixi en ell per altres coses que no sigui pagar les fantes dels bars i perquè deixi d'una vegada al Jonathan, l'antítesi del Boni, el paio quillo, catxes i gallet que li fa la competència. I és que Boni és un friki d'aquells de manual: li agrada llegir còmics, té pocs amics i surt poc.

Però de cop i volta Boni s'adona que les coses estan canviant i que la gent el comença a tractar diferent, especialment la Carla. Aquí és on entren les trames dels multiversos – no, no faig cap spoiler, que això ja surt a la contraportada-. Boni haurà de viatjar a mons completament diferents però que conserven trets referencials amb la nostra realitat. Es toparà sempre amb els alter egos dels els seus amics i fins i tot amb ell mateix en situacions cada cop més inversemblants i esbojarrades. La seva missió: Convertir-se un heroi i salvar no un, sinó multitud d'universos. Ahú! Ahú!!!

La gràcia és com Escolano ha definit aquests universos: Ha recollit les proves més vils i cruels de la decadència de la nostra societat i les ha exagerat i exaltat tibant la coherència fins al límit per només assolir un objectiu Fer-nos riure. I això, senyors, ho aconsegueix. I no és fàcil. Això sí, el lector no ha de perseguir més expectatives que les de passar una bona estona a través d'una lectura plàcida i rapidíssima estructurada a base de diàlegs tan memorables com absurds que rendeixen homenatge als Monty Pyton – explícitament en algun moment- o a qualsevol programa de gags que se'n riuen de sí mateixos. Els capítols de Másters del Multiversos estan farcits de notes a peu de pàgina al més pur estil Terry Pratchett, que encara ajuden més a desinhibir a l'autor i a nosaltres a emetre riallades més pronunciades.

Durant les incursions de Boni a altres universos comprovarem, aterrats, com existeix un món dominat per Telecirco on els quillos i en general els vividors de la teles són els amos i on per exemple Belén Esteban és presidenta del govern. No cal dir aquí on és la crítica que ens exposa Escolano. O també trobarem universos on les ciències paranormals o la homeopatia són el punt de mira dels trets directes i punyents de l'autor. O també mons sense televisió, els quals han convertit a la societat en una mala còpia de la bohèmia francesa de començaments del s. XX. També universos on els nazis i els falangistes han vençut o fins i tot mons on l'església catòlica i la Santa Inquisició governen el país.

Tots aquestes realitats són crítiques ferotges al nostre propi món, que molt sovint es veu reflectit en aquestes altres possibles vies d'entendre la vida. El més terrible és pensar que molt sovint sembla que visquem en aquests universos i no en el nostre.

Sergi Escolano doncs, ha escrit una novel·la molt visual, de fet donaria per adaptar-se a una sèrie de comèdia a la perfecció. Escolano té també una faceta com a guionista (El Terrat, El Jueves) i això es nota amb el seu humor escatològic i políticament incorrecte (Bravo!) i amb l'estructura de gag continu que ens trobem llegint la novel·la. En contra, ens toparem amb una novel·la que no assoleix una alta qualitat literària – però es que en cap moment ho pretén- i sí en canvi amb grans capacitats per connectar amb un lector obert de mires.

Com a petita crítica crec que el final és un pèl precipitat. Manca una mica d'emoció (i més riures sinistres). Sembla que l'autor hagi pensat més desplegar el seu potencial de guionista en el tractament dels multiversos que no pas en atorgar una solució més impactant i divertida. Però això és un detall... perquè el que recordarem més serà el pas del protagonista pels universos més estrafalaris. I no pas com es resol tot plegat.

Si voleu riure sense complexos i passar una llarga estona amb un somriure als llavis, aquest és el vostre llibre. Si a més, us ve de gust comprovar com algunes cadenes privades de tele-escombraria, algunes pseudo ciències, la pedanteria decimonònica, l'extrema dreta feixista o l'intransigent església catòlica són maltractades i humiliades... llavors gaudireu deu vegades més.

Eloi Puig, 04 de juny del 2017

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.