TERROR SOBRENATURAL

MAÑANA SERÁ
TIERRA

(2011)

Álfredo Álamo

Editorial:
Viaje a Bizancio
Ediciones
(2011)


Col.lecció:
Clatter

Núm:
06

Pàgines:
203



Mañana será tierra  

Alfredo Álamo és fundador de NOCTE, l’associación Española de escritores de terror, i ho evidencia clarament amb els ingredients escollits per cuinar la present novel·la. Que aquesta aportés aquestes dosis d’horror literari doncs, ja m’ho esperava però el més sorprenet per a mi ha estat la valentia d’oferir una obra, sense dubte allunyada dels cànons actuals pel que fa a la novel·la de terror sobrenatural.

Mañana será Tierra és una barreja intimista entre la fantasia històrica i el terror sobrenatural. Posseix una elevada qualitat literària que es fa evident en l’elegant prosa, hipnòtica, en que ens sumergeix l’autor des del començament. A Álamo li agrada sovint utilitzar frases curtes, missatges breus. Aquest hipnotisme que envolta les desventures de Jaume el comunista, un exiliat de la Guerra Civil espanyola que de primer va a parar al camp de refugiats d’Argelers (Catalunya Nord, França) i més tard com a voluntari al front alpí en la lluita contra els nazis, fan que la lectura passi plàcidament per davant els nostres ulls, tot i que la trama en sí ofereix en un principi pocs elements encoratjadors. Vaja, que passen poques coses.

Però l’interés de l’autor crec que recau, sobretot al començament, no tant a descriure’ns la malaltissa situació dels refugiats republicans, lluny de la seva terra i de llur famílies, si no a transmetre’ns per via subliminal l’immens poder colpejador, a nivell psicològic que té una guerra. El fantasma de la guerra sembla ser l’evident dimoni que porta cadascú a dins seu; un diable que s’alimenta de la vulnerabilitat de les persones, cada a una a la seva manera.

Tot plegat sembla força simbòlic fins que realment ocorren fets inexplicables als bunkers fronterers on Jaume el comunista han traslladat. Allí l’horror de la guerra, aquell sentiment que corrou les entranyes dels perdedors sembla cobrar força material i el terror esdevé molt més físic.

Mañana será Tierra combina doncs la realitat d’us fets verídics ocorreguts al segle XX – i molt propers a la nostra memòria col·lectiva- amb un horror sobrenatural que va augmentant d’intensitat a mesura que la novel·la avança. Un horror poc palpable, que envolta l’atmosfera i l’aire que respira en Jaume però que no es pot vèncer de forma física. És potser una sèrie de definicions poc precises per part meva però no se m’acut com més definir el que l’autor m’ha semblat que ens ha volgut mostrar amb aquesta peculiar obra.

Recomanable pels qui busquin bona literatura allunyada de les modes actuals, pels que cerquin més un missatge subliminal i un pèl eteri a una explicació lògica de la trama argumental. Crec que no és una novel·la a l’abast de tothom, no per que posseeixi cap mena de dificultat al ser llegida, si no perquè va dirigida a un públic més exigent pel que fa a temàtiques de terror fantàstic i similars.

Un comenament com deia, valent i m’atreviria a dir que necessari. Una novel·la que potser no serà de l’agrat de tothom però que de ben segur serà difícil que ningú la deixi… té alguna cosa en les seves pàgines que t’atrapa, t’hipnotitza i et fa agafar calfreds.

Eloi Puig, 20/04/12

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: