FANTASIA

EL LIBRO DE IVO
(2014)

Juan Cuadra Pérez

Editorial:
Penguin Random
House
(2014)


Col.lecció:
Fantascy

Núm:
---

Pàgines:
396


El libro de Ivo  

La fantasia onírica ha estat des de temps immemorials una fita abordada per molts autors de gènere. Barrejar el nostre món real amb els nostres somnis no deixa de tenir un punt de morbositat i també de sentit de la meravella. Una especulació en el pla fantàstic sobre la transcendència o no dels somnis, sobre si signifiquen realment alguna cosa o no, sobre si són necessaris per nosaltres o són una bestiesa sense importància.

Com és lògic, del tema se n’ha ocupat tradicionalment la literatura fantàstica doncs el potencial és enorme i si l’autor sap controlar la seva creació pot arribar a ser una obra esplèndida. Però els somnis són una espasa de doble fulla: per una banda proporcionen una font inesgotable d’imaginació i fantasia però per l’altra normalment costa d’integrar-los en una trama coherent. Calen unes bones bases i unes regles estrictes per què una novel·la i els mons. dins els somnis siguin entenedors pel lector.

Des de l’esperpèntica duologia de la Guerra dels somnis de John C Wright – de la qual no vaig entendre ni la meitat del que em proposava- fins a obres mes recents com El sueño del otro de Juan Jacinto Muñoz Rengel o la saga de Guardians de somnis de Ricard Ruiz i Álex Hinojo, les novel·les que tracten de tu a tu els mons onírics necessiten com deia establir una sèrie de regles per què la fantasia no es desbordi massa per les seves pàgines.

El libro de Ivo és la primera novel·la de Juan Cuadra i és una obra dedicada al món dels malsons. Cuadra ens explica que a la nostra realitat quotidiana cal sumar-hi un altre pla o dimensió anomenat El Regne, on els humans aboquen els seus malsons i per dir-ho d’alguna manera entenedora, depuren la violència malsana que porten a dins. Aquest regne està poblat per servidors i per Senyors que representen l’essència dels malsons: L’obscuritat, el Laberint, la Bèstia i la Caçadora i òbviament per una reina, creadora i controladora de tot el regne. Però la reina ha mort i algú ha de perseguir l’assassí que ha fugit a la nostra realitat per vèncer-lo i restablir la normalitat. Aquesta és una premissa inicial més que prometedora i que combinat amb màgia, violència, petites dosis de terror i una trama dinàmica per no dir frenètica, converteixen la novel·la en una atractiva aposta.

L’autor és un bon narrador i sap seqüenciar els diferents escenaris i passar d’un a l’altre amb elegància. L’estructura combina bàsicament dos escenaris: La nostra realitat en una ciutat indefinida i el Regne, l’ altre pla de la realitat on s’aboquen els malsons. Si bé, la part dedicada a la Ciutat és lloable, crec que on realment l’autor experimenta més és a El Regne doncs pot deixa desbocada la seva imaginació per intentar mostrar-nos un univers que intenta ser coherent amb les seves pròpies lleis físiques i màgiques.

L’autor, com deia, assalta les pàgines del llibre amb gran dinamisme: Capítols curts, canvis de personatges, prosa prou ambiciosa i una estructura eficient. També solapa escenes de forma notable doncs a vegades llegim uns paràgrafs i més tard, en el següent capítol, tornem enrere per descobrir el punt de vista d’un altre personatge.

Ara bé, abans parlava que la fantasia onírica cal explicar-la acuradament i que cal que segueixi unes regles. I aquí l’autor juga poc en explicar-nos les normes de com s’estructuren els diferents plans o dimensions i això resta una mica de credibilitat a l’obra. En la nostra realitat es juga molt amb la màgia, a seques, però sense anunciar d’on prové o de qui pot fer-ne ús. En general però se’n va sortint donada una premissa que augura una lectura que ens atrapa des del començament – tot i que els inicis tenen un lleu regust cinematogràfic-.

El que no aconsegueix l’autor, al meu entendre, és deixar-nos satisfets amb la trama ja que manquen varies respostes a problemes tant de primer ordre com poc transcendentals. Jo com a lector m’he sentit frustrat llegint el final. No perquè pressuposi que probablement hi haurà una continuació – tot i que en cap moment s’ha anunciat que formi part d’una saga- sinó perquè no he entès molts detalls i fets que he trobat confosos o vagament tractats. Sense fer spoilers, se me n’acudeixen alguns: Perquè la gent es torna psicòtica per no poder desfer-se dels malsons quan encara no ha anat a dormir? Quin paper fan personatges com Sakura? Que és el “Tercer lloc” i perquè és tan important? És molt possible que algunes respostes es proporcionin en un altre volum i entenc que no tots els misteris han de ser resolts però els de lògica com saber perquè a uns humans els afecta una cosa i altres no crec s’hauria d’haver resolt en aquest primer llibre.

Així doncs, una història fresca, una narració eficaç, uns tempos esplèndids però una trama que es perd en alguns moments i que et deixa amb una sensació de no haver entès bé la novel·la, potser perquè deixa massa fils per lligar per un segon volum.

Eloi Puig, 14/10/14

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: