FANTASIA

la leyenda de la piedra
The story of the stone
(1998)

Barry Hughart

Editorial:
Alamut
(2008)


Col.lecció:
Serie fantástica

Núm:
---

Pàgines:
245

Serie:
Crónicas del maestro Li/ 2

Lectures relacionades:
Puente de pájaros
Ocho honorables magos



La leyenda de la piedra  

I ja hi tornem a ser: La xina que mai va exitir (però que hauria d’haver existit) torna a obrir les seves portes a través d’aquesta segona entrega de les cròniques del mestre Li Kao. La Leyenda de la piedra és una segon volum –autoconclusiu a l’igual que el primer- que ens narra les aventures policiaco-fantàstiques de Buey número 10, un pagès tros de pa que tresca darrera el mestre Li, un savi, investigador, filòsof i mil coses més i sobretor posseidor d’un intel·lecte viu i aclaparador

Si la magnífica Puente de Pájaros – la primera de les cròniques del mestre Li- sorprenia per la seva barreja de mitologia xinesa, investigació, humor i aventura, no podem dir que La leyenda de la piedra sigui molt diferent. Continuem aquí resolent un cas estrany i Barry Hughart continua aportant una inmensa informació sobre llegendes i mitologia xinesa – fins a un punt que no sabem quina part es basa en llegendes reals i quina part és pura fantasia de l’autor.

En aquest segon cas, els nostres protagonistes hauran de desentrallar el misteri que envolta la mort d’un monjo i el robatori d’un pergamí. Una mort que té tota la cara d’haver estat provocada pel príncep rialler… la pega és que l’esmentat personatge fa 700 anys que és mort. Aquesta és una aventura on els nostres amics xinesos viatjaran a la Vall de les penes, s’endinsaran en coves plenes de trampes, cercaran una nova patrona de les prostitutes i fins hi tot entraran a l’infern per fer un cop d’ull a certs documents. Ho sigui que d’escenaris no en falten.

No és aquest le problema – sí, hi ha un problema-. El sentit de la meravella, de la fantasia en un món mig inventat mig verídic continua ben ferma però la trama argumental resulta molt complicada… massa. Hughart es treu de la butxaca mil i un detalls mitològics i propis de la cultura xinesa que òbviament un occidental no coneix – ni bona part dels xinesos m’atreviria dir-, les aventures, els diàlegs, les trames… sovint són dificils de seguir. Només cal que el mestre Li digui que recorda un fet, una llegenda o que tingui a aprop algú que els pot ajudar a entrar a l’infern perquè l’acció continui sense entrebancs. És dificil arribar a entendre les conclusions que el mestre Li aporta a la narració o almenys com ha pogut deduir-ho. I aquest és un motiu per que la lectura no sigui tan gratificant com a Puente de Pájaros.

Tot i així, el llibre resulta amè, entretingut… però el lector crec que ha d’intentar desentendre’s del que passa i gaudir d’una fantasia paranòica en una Xina alternativa, plena de màgia, de protocols, Déus i dimonis. Però sense voler arribar al fons de les qüestions…

Tinc ganes però de llegir el tercer volum de les cròniques, Ocho honorables magos perquè el mestre Li i Buey número 10 s’ho mereixen.

Eloi Puig, 05/06/11

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: