FANTASIA

LEGIÓN Y EL ALMA DEL EMPERADOR
Legion &
The Empero's Soul

(2012)

Brandon Sanderson

Editorial:
Random House Mondadori
(2014)


Col.lecció:
Fantascy

Núm:
---

Pàgines:
235



Legión y El alma del Emperador  

Brandon Sanderson s’ha convertit com qui no vol la cosa en un dels escriptors més venerats i seguits en tan sols un grapat d’anys. Tot va començar quan Ediciones B va publicar Elantris, una novel·la que a poc a poc ha esdevingut un dels nous referents de la fantasia èpica moderna. Més tard algunes trilogies fantàstiques o el fet que fos escollit per finalitzar la inacabada i eterna saga de La rueda del tiempo després de la mort del seu autor no van fer més que fer-lo guanyar mèrits.

Per la meva banda coneixia a Sanderson només arran de la lectura de l’esmentada Elantris. Tot i que m’havia promès no deixar passar massa temps abans d’atacar la trilogia de Nacidos en la bruma, ja se sap que el temps és relatiu no sempre està al teu servei. Però enguany el nou segell Fantascy va publicar aquestes dues novel·les curtes de Sanderson agrupades en un sol volum i no m’ho vaig pensar dos cops.

Sanderson no m’ha decebut, al contrari, amplia més la meva modesta veneració per les seves històries. Les dues novel·les que aquí comentaré són esplèndides i destaquen per l'originalitat què estan tractades i també pel seu llenguatge fluid i apte per tothom, tant si estan avesats a la fantasia com si no. De fet la prosa directa i sense embuts de Sanderson és tant desequilibrant que em recorda a les primeres novel·les d’Orson Scott Card, unes obres que es devoraven soles sense tenir temps a alçar els ulls de llurs pàgines

Això és exactament el que passa quan et submergeixes llegint Legión, una novel·la que ressalta especialment la seva premissa inicial: Stephen Leeds és un home amb una capacitat fantàstica per retenir informació, analitzar-la i resoldre problemes. Fins al punt que sembla talment un poder sobrenatural. Però no estem parlant d’un sherlock qualsevol. Leeds, per poder processar tots els inputs que rep del món real s’envolta d’al·lucinacions en forma humana amb les que discuteix i amb les que crea un univers fictici i particular – sota l’estranya mirada de la gent normal que observa com parla sol o com debat i escolta converses inexistents-. Ah! Aquesta és la part més original de l’aposta de Sanderson: Descobrir a poc a poc els personatges inventats per Leeds i comprovar que malgrat no existir posseeixen una empatia increïble amb el lector.

Leeds, a més, es veurà involucrat amb un misteri sobre viatges en el temps que ajuda encara més a cridar l’atenció del lector. Sanderson no descobreix res d’especial amb aquest argument – Andreas Eschbach ja s’hi va dedicar anteriorment per exemple amb El video Jesús- però això és el de menys doncs el lector on realment gaudeix és amb els personatges imaginaris que Leeds convoca constantment per poder treballar en els seus casos.

La prosa és ràpida, amb poques descripcions i centrada en l’acció i en despertar la simpatia dels personatges i situacions cap al lector. Una novel·la que es llegeix sola i que fa entrar gana esperant més aventures d’Stephen Leeds i la seva troupe imaginària. Sembla que enguany es publicarà una altra història al respecte.

Canviem de registre i ataquem la fantasia èpica d’aires mes clàssics amb El alma del emperador. Aquesta segona novel·la guanyadora del Premi Hugo el 2012 és diferent en molts aspectes. A priori hem de pensar en un regne de caire pseudo-medieval on l’emperador és ferit de gravetat i es manté en coma mentre les diferents faccions confabulen per accedir al poder. Sembla que l’única esperança és comptar amb l’ajuda d’una falsificadora, una espècie de maga amb la capacitat de transformar les coses i els éssers vius en altres objectes o éssers que havien estat abans o que dels que se’n conserva una part de l’essència i així restablir a l’emperador la seva memòria i la seva ànima perduda.

Tot plegat sembla complicat però la prosa de Sanderson està un cop més al servei del lector perquè la història flueixi suaument a través de poc més de cent pàgines farcides de traïcions, manipulacions, esperances i molta màgia. De fet, l’aspecte que destaca més d’aquesta novel·la a nivell de trama és el tractament original que fa Sanderson de la màgia, de la capacitat de transformació de tot allò que un falsificador és possible de canviar. Per altra banda aquí els personatges estan més elaborats, especialment Shai, la falsificadora presonera que ha d’aconseguir l’impossible en un temps record a més d’intentar salvar la pell.

Sanderson resol la novel·la de forma admirable i a l’igual que amb Legión, obre les portes a que en el futur pugui seguir escrivint sobre aquest món fantàstic.

Imprescindible com a lectura lleugera però amb un nivell de qualitat elevadíssim. Legión y El alma del emperador són novel·les pràcticament dissenyades per atraure als profans al sentit de la meravella que ens aporta la literatura fantàstica.

Eloi Puig, 04/08/14

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: