CF- DISTOPIA

EL JINETE DE LA ONDA DE SHOCK
The shockwave rider
(1975)

John Brunner

Editorial:
Gigamesh
(2012)


Col.lecció:
Gigamesh Ficción

Núm:
047

Pàgines:
323

Altres edicions:

1985 Ultramar. Ultramar bestseller, 257

1988 Salvat. Novel y ocio, 92



El jinete de la onda del shock  

Una novel·la que es ven amb la cita “El llibre de ciència-ficció que va deixar de ser-ho” dóna motius per com a mínim reflexionar. No cal trencar-se massa el cap per entrellucar que la cita ens informa que algun autor visionari va preveure un futur que finalment acabà coincidint amb la seva obra. I això és molt interessant… i perillós.

Perillós per que normalment els escriptors de ciència-ficció tendeixen a tenir ments maquiavèliques que contemplen futurs distòpics, plens de desastres i més aviat poc desitjables. És normal, les utopies són avorrides i és més fascinant estar en el corrent crític que en un de conformista. Així doncs, aquestes previsions normalment acaben sent judicis evolucionats de la societat del moment o especulacions sobre cap a on tendeix aquesta.

I sense dubte a un home com John Brunner se l’ha de tenir en compte: Uns quants anys abans havia sorprès al món amb la seva trilogia del desastre, uns llibres – independents entre ells- que avisaven als futurs habitants de la Terra que la societat s’estava autodestruint, fos a través de la superpoblació (Todos sobre Zanzíbar), la contaminació (El rebaño ciego) o la carrera armamentística i el racisme (Órbita inestable). Però semblava que encara no ho havia dit tot… mancava un colofó, una cirereta que avisés dels temps dolents que podrien arribar en un entorn… de total dependència informàtica en una xarxa globalitzada.

Sí. John Brunner va preveure l’aparició d’internet en un moment (1975) on els ordinadors eren embrionaris, almenys per al gran públic. Brunner va conjecturar que una xarxa global tindria problemes com els virus o els cucs informàtics tan habituals avui dia. Brunner va calcular les repercussions d’aquesta globalització i prenent referents com el sociòleg AlvinToffler – segons les seves pròpies paraules-, va escriure el que sense dubte és una de les seves millor obres: una novel·la sobre la globalització, la deshumanització, la tecnologia assequible, el control governamental. El jinete de la onda del shock

Brunner era anglès però tenia clar que havia d’inscriure la seva novel·la al país on el capitalisme forma part intrínseca de la societat: Els EUA. Aquí també aprofità la paranòia pròpia dels estatunidencs sobre la seguretat i sobre la fita desesperada per ser els primers en tot. L’escenari és perfecte doncs: un futur proper del s. XXI on els EUA viuen connectats, inmersos, en la xarxa de xarxes, la datarred com és batejada per l’autor i on paradoxalment la llibertat d’accés a la informació provoca que la societat es vagi desmuntant, sempre sota un control invisible, subtil del govern.

Nick Haflinger és un superdotat que durant 10 anys va estat presoner sense saber-ho d’una institució governamental on s’animava als intel·lectuals que destacaven a devorar qualsevol coneixement que volguéssin adquirir… pel bé del país. Però Halfinger detecta programes que no són del seu agrat i escapa. La seva habilitat a les xarxes li permet canviar d’identitat a plaer fins que un error el posa sota la pista del govern.

Sigui com sigui, per les pàgines de la novel·la apareixen tot tipus de noves tecnologies (per l’època) com l’enginyeria genètica, les cases ecològiques etc… que com pinzellades ajuden a formar una imatge on anem descobrint poc a poc com és aquest futur distòpic on la informació és suposadament a l’abast de tothom però on la societat ha caigut a uns nivells d’irracionalitat extrems (tortures psicològiques als nens, bandes d’adolescents que efectuen violència gratuïta, inestabilitat poblacional, deliqüència…). I tot plegat amb la sensació que això mateix ens està passant a nosaltres, que molts d’aquests aspectes denunciables són la conclusió del govern paranoic del país, de la corrupció política, de la globalització que proporciona la xarxa. Una cita textual que exemplifica el fet que la globalització és un síntoma de deshumanització:
 
”En una época en que tenemos más capacidad de elección que nunca, más movilidad, más información, y más oportunidades de realizarnos, ¿Cómo es que las personas eligen ser idénticas? El estilo de vida conectado me da náuseas”

En el fons doncs, Brunner ens està parlant de la deshumanització del planeta. Només en llocs on la comunitat ha pogut autogestionar-se al marge del govern, han nascut petites societats utòpiques.

L’autor critica que al poble no se li digui la veritat, que els polítics conservadors facin i desfacin – el llibre té una lectura implícita contra els partits de dretes- i sigui la població qui rebi el cop. Us sona? Que la xarxa en comptes de ser una eina per assolir més llibertat sigui, paradoxalment, una eina de control; que en definitiva més informació, porti a més paranoia, a més dades manipulades:

 “¿Acaso se ha creado el mayor sistema de transmisión de datos de la historia para ofrecer a la humanidad una nueva fuente de paranoia?”

La novel·la es desenvolupa en dos temps: El present on Haflinger és interrogat – conscient o inconscientment- i el passat on es descobreixen els darreres mesos de la seva vida i també el seu aprenentatge a Tarnover, el camp de treball institucionalitzat on estigué reclòs 10 anys. Ambdós escenaris –la sala d’interrogatoris o el seu passat - estan descrits de forma amena, en capítols curts i sovint esquemàtics, amb bon ritme però també de forma un tant densa. No es tracta doncs d’una lectura apta per qualsevol persona. El lector interessat en unir teories on la sociologia i les tecnologies es fusionen, s’ho passarà francament bé. Aquell qui busqui un thriller tòpic, en quedarà desencantat.

Vaig descobrir a Brunner amb una obra seva menor: Jugadores del juego de la gente i també he llegit El rebaño ciego, una gran crítica predictiva a la pol·lució actual. Però definitivament em trec el barret davant de la capacitat de pronosticar temes tant abstractes com la deshumanització a la xarxa que podem trobar a El jinete de la onda del shock. Felicitar doncs a l’editorial Gigamesh per la recuperació d’aquest clàssic – fins ara increïblement descatalogat-, per la nova traducció i per tornar una mica als orígens de la col·lecció: Oferir novetats i clàssics de qualitat exemplar.

Eloi Puig, 05/12/12

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: