CF- CONTACTES

LA ISLA DE BOWEN
(2012)

César Mallorquí

Editorial:
Edebé
(2012)


Col.lecció:
Premios Edebé de Literatura Juvenil

Núm:
20

Pàgines:
510



La isla de Bowen  

Probablement la majoria de nosaltres va tenir com a punt de partida en això de la lectura, les històries d’aventures, fóssin a través de còmic o de novel·la juvenil. I en aquest darrer cas dos noms destacaven per sobre la resta en l’embriagador panorama que ens assetjava durant la nostra adolescència: L’un era el meu benvolgut Emilio Salgari i l’altre el visionari Jules Verne.

César Mallorquí, de qui guardo sota pany i clau i amb un respecte enorme una de les millors antologies mai escrites per un autor espanyol, El círculo de Jericó, també va créixer llegint a Verne i fa pocs anys va voler dedicar-li aquesta novel·la, La isla de Bown. Perquè diem que li va dedicar? En primer lloc perquè les picades d’ullet al lector són constants: Des d’un personatge que té el mateix cognom que l’escriptor bretó fins a situar la novel·la dins el mateix univers vernià oferint referències a algunes de les històries de Jules Verne com si realment haguéssin ocorregut. I en segon lloc perquè l’autor mateix ho afirma a l’acabar el llibre – així que no hi ha dubtes-.

La isla de Bowen és una novel·la d’aventures que si bé no té un protagonista juvenil – com sembla sempre hi ha en les actuals apostes del gènere- sí que està escrita amb una prosa molt assequible i apta per totes les edats, cosa que probablement li ha proporcionat l’etiqueta de juvenil. Sigui com sigui, el llibre és plenament disfrutable per qualsevol persona.

Anem al que interessa: Any 1920, des de Madrid el SIGMA (Sociedad de Investigaciones Geográficas, Meteorológicas y Astronómicas) està preparant una expedició a l’amazònia quan un misteriós mineral és portat per dues angleses i lliurat al professor Ulises Zarco, cap de l’expedició. A partir d’aquí, una nova aventura pels membres de SIGMA s’obrirà pas per investigar i explorar antigues tombes celtes i perseguir la pista d’un enigma que els portarà a un dels llocs més remots i inexplorats de la Terra – un clàssic en les aventures-. Però òbviament no només la societat SIGMA està interessada en descobrir l’origen d’aquest mineral impossible: El magnat armeni Alexsander Ardán també el desitja per a fins més lucratius. La partida està servida i les aventures també.

Mallorquí ens presenta doncs una història sense fisures, perfecta, tant en el plantejament com en la resolució. Potser sí que li costa una mica d’arrencar doncs l’autor s’entreté a presentar-nos els personatges – per altra banda força estereotipats-, però això no li treu valor a una novel·la que avança a un ritme constant i de la qual no li sobra ni una pàgina. L’autor té la capacitat de captar la nostra atenció continuament a través de nous misteris i de vies suggerents per on la nostra imaginació adolescent i aventurera s’hi capbussa amb plaer. Potser la única cosa que li puc retreure sigui que la trama sigui previsible en molts moments i que no ens sorprengui excessivament especialment en com evolucionen els personatges i llurs interactuacions.

La qüestió és però, que La isla de Bowen és una grandíssima aventura amb molts bon moments, protagonitzada per una sèrie de personatges coneguts per tots doncs acaparen alguns del tics més arquetípics i populars d’aquest tipus d’històries i que compleix perfectament amb la seva missió d’entretenir al lector. Repetixo, un argument sense fisures, sense mancances i que ens transporta un altre cop a les velles històries d’exploració científiques de Jules Verne i companyia.

Eloi Puig, 11/03/15

 

Premis:
2012 Edebé de Literatura Juvenil  
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: