CIÈNCIA-FICCIÓ

LES INVESTIGACIONS DEL CAP PENDERGAST
(2016)

Víctor Nubla

Editorial:
Males herbes
(2016)


Col.lecció:
Distorsions

Núm:
37

Pàgines:
308



Les investigacions del cap Pendergast  

El primer cop que vaig sentir a parlar del cap Pendergast, aquest peculiar i afable membre de la Policia Científica Muntada del Canadà va ser amb el relat “Les vacances de Pendergast” que es va publicar al recull Punts de fuga fa uns mesos. Ja llavors vaig notar que el relat era diferent al que m’esperava trobar, especialment per la seva acuradíssima ambientació. Ara, Víctor Nubla ens torna a portar un altre cop per mitjà de l’editorial Males herbes un recull de totes les aventures d’aquest personatge, les quals funcionen com un fix-up i s’integren en el nom genèric de Les investigacions del cap Pendergast.

Víctor Nubla ha creat un curiós personatge, l’esmentat cap Pendergast que té com a missió indagar sobre afers paranormals que ocorren per tot el món, sempre convidat per amics i coneguts d’anteriors casos. Fins aquí tot normal, però el que crida l’atenció és que no és un home d’acció, no és un detectiu implacable que vagi resolent els casos… és més aviat un espectador que a vegades troba solucions a certs afers estranys però que sovint simplement observa com transcorren aquests fenòmens. L’altre vessant d’en Lucius Pendergast és que li agrada empapar-se dels ambients locals, descobrir llocs, sensacions i especialment li entusiasma la bona cuina i a cada lloc que visita podrem comprovar com tasta les més variades receptes i delicatessen.

És doncs un personatge que no deixa indiferent. No m’atreviria a dir que tingui la personalitat d’un Hercule Poirot perquè no aplica massa les deduccions de les pistes que troba, més aviat utilitza la intuïció. El seu tarannà amable, tranquil i la seva petita obsessió per la bona cuina m'han recordat – salvant les distàncies- més al mític Haviland Tuf creat per George R.R. Martin, almenys per la seva senzillesa, la seva bonhomia i el bon gust en el menjar.

Però a què es dedica exactament el cap Pendergast? És força simple. La seva divisió dins la Policia Científica Muntada del Canadà estudia casos estranys que no tenen solució aparent: Teletransportacions, animals que parlen, viatges en el temps, aparells que semblen voler comunicar-se amb els humans… i en Pendergast té sempre via lliure per assistir als estranys fenòmens, contemplar-los i analitzar-los amb la seva calma i visió fora del comú. I es clar, entre espera i espera sempre té un bon moment per fer una copeta, un dinar o un sopar amb els autòctons de cada ciutat.

El mateix autor, en Víctor Nubla, afirma que tots els detalls de la vida quotidiana del cap Pendergast són extremadament reals… els àpats, els horaris de vols, les descripcions dels carrers o botigues on entra etc i que això contrasta fervorosament amb les seves investigacions que s’endinsen al camp de la més pura ciència-ficció. La barreja és curiosament versemblant, equilibrada. I més si tenim en compte que pràcticament mai s’acaben coneixent les causes exactes que provoquen el fenomen extraordinari de torn.

Així doncs, el cap Pendergast viatja en aquesta novel·la plena d’històries a llocs com Xangai, Cracòvia, els Alps francesos, Buenos Aires o la mateixa Barcelona.

La primera història, “Afer a Xangai” és potser la més fluixa, almenys pel meu gust. És possible que la seva curta llargada o que els fets tinguin un aire surrealista li atorguin una visió més estrambòtica del normal. En aquest cas en Pendergast investigarà perquè un home és presumptament reduït de cos i es teletransporta a través del conducte d’un vàter des de Xangai al Canadà per contemplar un assassinat.

Però seguidament ens topem ja amb una història que si bé sembla derivada de la primera – pel fet que també existeix una teletransportació- en aquest cas està molt més elaborada. Ens trobem a Cracòvia on una família i un conserge han aparegut dins una església de la mateixa ciutat quan moments abans estaven a Yonge St, un dels carrers més cèntrics de Toronto. No només la història està més ben enfocada que la primera sinó que a més comencem a gaudir dels menjars i begudes polonesos de forma més plena. En una ocasió en Pendergast afirma “M’agraden els països on es menja sopa. És un signe de sensatesa”, una afirmació que corroboro al 100% (algunes de les millors sopes que he menjat mai han estat a Polònia). He mencionat aquesta frase per donar una idea de com podem gaudir també de la lectura fins i tot quan no passa res d’anormal, quan l’autor ens descriu restaurants, carrers, places i menjars – molts dels quals coneix en primera persona-.

La que trobo que és la història més divertida és la següent: “Pendergast al Alps” on el nostre detectiu viatja a França – fent escala a París per fer-nos venir gana- on intenta descobrir un seguit de fenòmens que semblen arbitraris (l’aparició d’una verge, l’instint assassí d’unes cabres o una divertida vaca que està aprenent a parlar). Allí, entre formatges i vins sucumbirà als encants de la bona taula i nosaltres gaudirem també dels estranys fets extraordinaris.

Molt curiosa i interessant també és l’aventura que el porta a l’Argentina. Es titula “Les 27 hores de Buenos Aires”. A la capital del país cada 27 hores els semàfors es tornen bojos i el caos domina la ciutat. Tot i que els autòctons s’hi van conformant, en Pendergast hi és convidat i entre asado i asado argentí podrà comprovar una teoria fascinant sobre el llenguatge de les màquines.

I finalment, el relat que tanca el llibre és el que comentava al començament, “Les vacances de Pendergast” que el porten a Barcelona en plena canícula estival per mirar de trobar el secret que amaga el subsòl del barri de Gràcia. Un bon final per una lectura sobretot plaent.

Qui busqui aventures i acció, aquest no és el seu llibre. Qui cerqui especulació fonamentada sobre ciència… tampoc massa. Les investigacions del cap Pendergast és una obra que busca una altra finalitat: Una lectura que atrau a persones que ens agrada allò estrany, allò fora del normal, estrambòtic, però que per contra també ofereix la possibilitat de gaudir de moments completament estables i quotidians on els personatges parlen sobre costums, viatges i especialment sobre gastronomia local.

Així doncs són lectures recomanades per llegir amb calma, degustant – mai millor dit- les idees d’en Víctor Nubla que posa davant del cap Pendergast. I sobretot sense esperar que al final ens sorprengui o ens aporti una solució tangible i raonada.

Potser una de les lectures més originals que he llegit darrerament pel tractament del personatge i de les històries, per presentar-nos a un detectiu que no resol casos – tal com ho entenem normalment- i que gaudeix de la vida i dels amics.

Eloi Puig, 29/11/2016

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.