CF/ ANTOLOGIA

HIPERMATRÒNIC, L'HIPERBREU QUE VA SORGIR DE L'ESPAI PROFUND
(2016)

Sergi G. Oset

Editorial:
Orciny Press
(2016)


Col.lecció:
Tar

Núm:
06

Pàgines:
157


Hipermatrònic, l'hiperbreu que va sorgir de l'espai profund  

No sóc una persona que a priori es llenci a buscar els microcontes, aquests mini universos continguts en breus frases que tenen el handicap de superar la seva brevetat amb ironia o amb especial energia. No, no sóc un lector que busqui aquest tipus de lectures. I no ho dic perquè no les consideri dignes! Ans al contrari, és realment molt difícil fabricar un conte de poques línies i que qualli a la psique del lector.

Només he llegit un parell d'antologies d'aquest tipus: Pedradas de l'Enric Hercé i Lunarias d'Alfredo Álamo. En Sergi G. Oset és curiosament un expert en microcontes doncs si no em fallen els càlculs aquest és el tercer recull que publica – i el primer que llegeixo d'ell-. Així doncs, ja que us he comentat que aquest tipus de literatura no està dins les meves preferències, la lògica us diria: com és que l'he llegit? Aquí us exposo algunes raons: En primer lloc perquè confio plenament en l'editor, Hugo Camacho (que ha fet una gran feina en la present edició), en segon lloc perquè el Sergi G. Oset també el conec dins de la seva faceta de narrador de contes de llargada diguem-ne normal, i en tercer lloc perquè crec que cal difondre una literatura que és totalment desconeguda a casa nostra, especialment si es fa en català.

Com deia, és el primer recull de microcontes que llegeixo de l'autor i pel que he vist quasi que afirmaria abans de res que Sergi G. Oset és molt agosarat. I això es deu a que els seus microcontes són encara més curts que la mitjana, encara més breus, més comprimits, i per tant, de més difícil execució. Mentre que altres autors sovint utilitzen mitja pàgina o almenys deu o dotze línies, el Sergi sintetitza les seves idees en un espai irrisori, en una frase, en un paràgraf. Això porta que l'esmentat handicap encara sigui més difícil. Hem d'introduir la bola al primer toc senyors! No ens podem permetre un tir de proximitat!

I a sobre – redoblem timbals un moment-, la present obra, Hipermatrònic, l'hiperbreu que va sorgir de l'espai profund (Hipermàtronic a seques pels amics) està adreçada quasi exclusivament al món friqui, a nosaltres. Què vol dir això? Que un lector normal no captarà les indirectes, no copsarà aquella ironia, no entendrà el context? Doncs això mateix. Per exemple un servidor no ha pogut seguir alguns dels contes doncs no domino totes les vessants del friquisme. Resumint, que Sergi G. Oset s'ha llançat temeràriament a l'abisme, s'ha endinsat tot solet a les mines de Moria, s'ha apropat perillosament a un forat negre espacial. Olé tu!, que dirien alguns. No només és difícil escriure microcontes, sinó que fer-ho per què agradin a un col·lectiu particular – força exigent normalment- és una maniobra absurda d'aquelles que fèiem jugant a rol quan intentàvem allò impossible. Efectivament, Sergi G. Oset és una agosarat o un boig (o les dues coses) i per tant es mereix tot el meu respecte.

L'Hipermatrònic es subdivideix en capítols temàtics: alguns dedicats a les ucronies, altres al món de Star Wars, o a la informàtica o als crossovers entre personatges i mons totalment aliens (potser el meu preferit). Com deia, alguns dels contes no els he gaudit per manca de referents i altres en canvi molt precisament per la complicitat que em desperten els personatges o les situacions descrites. L'autor intensifica més la seva vessant humorística que no pas macabra o de terror de manera que la majoria dels escrits van dirigits a fer-nos somriure. I es clar, hi trobarem des del Marty McFly, a Spiderman, Han Solo, Freddy Krueger o Stephen Hopkins. A qui més se li acudiria unir en un mateix microconte a Mariano Rajoy i un monstre de Chulthu?

Deixem-nos, però, d'especulacions i filosofies vàries. M'ha agradat l'Hipermatrònic? Doncs no ho sé bé. Tenint en compte la feinada que porta escriure aquests contes puc dir que estic gratament sorprès; per altra banda no he rigut tant o els contes no m'han fet meditar tant com altres que he llegit, potser perquè aquests com deien han buscat sempre el gag mentre que en altres reculls potser primava més la recerca d'allò inquietant o inversemblant.

M'és molt complicat valorar una obra d'aquestes característiques. L'edició és fantàstica, la portada, una genialitat i el contingut variable. Cert és que he gaudit amb bastants contes d'algunes seccions mentre que altres m'han deixat més fred. El conjunt, però, és satisfactori en el sentit que estem valorant treballs molt breus – impossible de ser puntuats per separat-. Així doncs tingueu en ment que la meva valoració pot resultar estranya tenint en compte que no sóc un amant dels microcontes i que valoro més el conjunt que les seves parts.

Pels qui no us hagueu atrevit mai amb aquest tipus de recull, endavant, no en trobareu molts escrits en català. Això sí, poseu-vos un vestit espacial o agafeu la vostra destral a dues mans preferida – aquella que s'ompla de teranyines en un racó de les golfes- per posar-vos en situació abans de començar el primer conte. Ho gaudireu més així .

Eloi Puig, 08/04/2017

 

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.