FANTASIA ÈPICA

EL HÉROE DE
LAS ERAS
The hero of Ages
(2006)

Brandon Sanderson

Editorial:
Ediciones B
(2016)


Col.lecció:
Nova

Núm:
---

Pàgines:
753

Traductor:

Rafael Marín Trechera

Saga:
Nacidos en la bruma/3

Lectures relacionades:
El imperio final
El pozo de la ascensión


Altres edicions:

2007 Ediciones B. Nova
2012 Ediciones B. De Bolsillo


El héroe de las Eras  
There's always another secret!

Aquestes van ser les paraules que acompanyaven la signatura que em va fer Brandon Sanderson a la present novel·la durant la seva visita a la passada Eurocon de Barcelona. Sempre hi ha un altre secret. Sí, i seguint amb la línia d'un autor que ja s'ha convertir per mèrits propis com l'abanderat de la fantasia a nivell mundial, sempre hi ha un altre secret que ens sorprèn i ens deixa amb la boca oberta. Feia força temps que no aixecava la vista dels capítols d'un llibre fins al punt que entrava en la famosa dicotomia de voler saber més però també desitjar que no s'acabessin les seves pàgines.

El héroe de las Eras és la tercera novel·la que conforma la trilogia de Nacidos de la bruma. I li he posat un 10. No, no és que aquesta tercera entrega sigui ostensiblement millor que les dues anteriors, però sí que mereix una reconeixement especial, no només per que tanca cadascuna de les trames argumentals que es van iniciar amb El Imperio final i van continuar amb El pozo de las acensión, sinó perquè forma part d'una de les millors històries fantàstiques que he llegit mai, tant per la seva originalitat, com per la seva posada en escena que diríem si parléssim d'una altra tipus d'obra. M'han encantat els pròlegs que trobàvem (durant tota la trilogia) al capdavant de cada capítol, relatant la història de forma alternativa i afegint detalls i conceptes que més endavant es desenvolupaven en la pròpia novel·la. He quedat gratament satisfet d'un ritme que es manté en totes les trames i accions separades i d'uns protagonistes que cavalquen aquest ritme i estan sempre a l'alçada de la novel·la, especialment pels dubtes que tenen davant les extraordinàries circumstàncies a les que es veuen abocats. No són ídols a la carta, són herois amb mancances, amb dubtes i també amb fracassos que explicar.

Com deia, El héroe de las Eras tanca – i de forma magistral- la trilogia de Nacidos de la bruma. Un cop eliminat un déu que havia governat durant 1000 anys el món, assentades les bases per establir un nou govern, també controlats els misteriosos exèrcits de Kolos i quan sembla que els nostres herois no puguin aprendre res més de la màgia que teixeix i configura el món d'Scadrial, Sanderson encara ens ofereix més sorpreses, més misteris, més intriga i més sentit de la meravella. També té temps per quadrar a la perfecció tots aquells serrells que havia deixat oberts en anteriors volums, i si no fos poc, per realçar a personatges que fins ara havien tingut un paper molt secundari i potser difuminat. És el cas de Fantasma, el nostre jove alomàntic, però també obtindrà més rellevància Marsh, el germà del mític Kelsier, convertit en inquisidor.

Tots ells, juntament amb el rei Elend, la nostra benvolguda nascuda de la broma, Vin, i naturalment l'incomparable Sazed i la resta del que queda de la colla de Kelsier seran els protagonistes d'una aventura que va més enllà del simple fet de consolidar el poder o unir els dominis d'Scadrial. Serà una odissea a contra rellotge per salvar el món de la seva destrucció i és que en aquest tercer volum les proporcions de la trama esdevenen quasi bé de caràcter còsmic. Sanderson també tindrà temps per perfeccionar la seva particular croada filosòfica envers al que entenem com a déu i la religió que el segueix (sigui quina sigui). Tots sabem que el panteó diví dels nobles i skaas s'havia centrat en una única figura viva i palpable que els conduïa i els governava: El Lord legislador. El fet de concebre l'existència d'un déu que camina, respira i viu al costat teu representa que qualsevol altra creença o religió sigui subjugada a l'absurd. Però Sanderson també ens sorprèn un cop més amb girs argumentals que posa en entredit aquestes afirmacions. Naturalment tot aquest joc amb les divinitats té una rellevància superior si la col·loquem dins de l'univers expandit del Cosmere però això és una una altra discussió a la que no cal arribar-hi ara com ara.

Al començament d'aquest volum observem com la cendra dels volcans que de forma impertorbable cau sobre el planeta augmenta en intensitat i provoca que les plantes sucumbeixin i la vida es panseixi a ritmes preocupants. També comprovem com les bromes, que durant segles havien sorgit només de nit, ara també ho fan durant el dia i que a més provoquen morts entre les persones que s'aventuren a entrar-hi. Per si fos poc, els secrets que havia amagat el Lord legislador que potser podrien salvar el món de la seva destrucció no estan a l'abast del rei Elend donat que hi ha ciutats-estat que continuen fidels al que consideren el seu déu regent i d'altres que han seguit les consignes del venerat Kelsier per provocar el caos. Molt interessant constatar un cop més com a Sanderson li apassiona tractar els personatges sota una allargada gamma de grisos i determinar que els que semblen a priori uns malparits fanàtics seguidors de règims ja caiguts poden esdevenir erudits amb bones idees i els que semblen revolucionaris que segueixen les accions de qui els ha alliberat poden esdevenir tirans sense escrúpols.

Sigui com sigui, la realitat és que el món s'està acabant i que ningú sap com aturar-ho. Tothom s'arrapa a les poques esperances de que disposen però res sembla poder aturar la cendra i les boires i bromes diürnes.

La màgia, palpable en la societat a través dels alomàntics i els feruquímics assolirà aquí una nova dimensió quan descobrim els secrets de la hemalúrgia, una tècnica molt més desagradable que les seves germanes i que Sanderson ens ha aconseguit reservar per aquest tercer volum i que aconsegueix obrir-nos encara més els ulls pel que implica. Pur sentit de la meravella en format fantàstic. Aquí voldria trencar un cop més una llança a favor de les més que estrictes regles i normes que Sanderson aplica a la màgia dels seus llibres. No només aquestes regles ajuden a crear un sentit de la credulitat molt gran en el lector (quan algú et diu que pot fer alguna cosa sensacional però que ha de respectar certs manaments i disposicions és més fàcil que ho assimilis) sinó perquè aconsegueix que la pròpia màgia sigui pràcticament un protagonista més de les novel·les, una màgia de la qual no en sabem res de bon principi però que l'anem descobrint a través d'accions, estudi i interferències amb la vida mundana, com si fos un personatge que anés creixent i consolidant el seu caràcter però que també ens pot proporcionar sorpreses ocultes con si ens amagués algunes de les seves possibilitats. I així és, l'alomància, la feruquímia i la hemalúrgia no deixen de ser aspectes del caràcter, de la personalitat de la màgia del món d'Scadrial. I així doncs, de la mateixa manera que els principals personatges de la trilogia, Vin, Elend i Sazed van evolucionant en el seu caràcter, pors i en general en la seva visió del món, la mateixa màgia sembla seguir un camí semblant fent-nos descobrir a cada capítol noves possibilitats.

En definitiva, la trilogia de Nacidos de la bruma es mereix un lloc d'honor dins la fantasia èpìca moderna i naturalment un dels eixos que cal explorar dins aquest univers en expansió que és el Cosmere on s'agrupen la majoria de les novel·les fantàstiques de Sanderson.

Només comentar que teòricament les novel·les dedicades al planeta Scadrial i a la seva màgia han de constar de 4 trilogies (Totes elles autònomes). La segona de les quals ja està publicada i traduïda i es centra uns 300 anys més tard que els fets ocorreguts en aquesta.

Tenim Sanderson per estona... i que duri!

Eloi Puig, 18/03/18

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.