GUERRA MUNDIAL Z
World War Z: An oral history of zombie war
(2006)

Max Brooks

Editorial:
Almuzara (2008)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 457

Diuen que la realitat sempre acaba superant la ficció.

Certament això és el que va passar durant la guerra. Tots coneixem les dades esgarrifoses, els balanços de morts i desapareguts o les dades tècniques de les campanyes per recuperar el nostre planeta, però fins ara ningú s’havia atrevit a mostrar-nos el factor humà d’aquestes estadístiques… com la humanitat va lluitar i va organitzar-se contra la pitjor plaga de la nostra història: La Guerra Mundial Z, la guerra contra els zombis.

Max Brooks s’ha passat els últims anys recopilant informació i entrevistant-se amb supervivents de la guerra per oferir-nos aquest factor humà. Tal com afirma el mateix autor al pròleg, era un material que en un principi no interessava a l’ONU – que li havia encarregat un treball més tècnic-. Un material humà doncs, que passa revista a tota la devastació de la lluita contra els morts vivents: Des dels primers brots del virus fins a les darreres escaramusses de neteja, passant òbviament pels principals esdeveniments que tingueren lloc durant la guerra.

Brooks hagués pogut narrar la història de la guerra sota moltes perspectives però ha triat una forma original i a més molt ajustada a la realitat: L’entrevista de tu a tu, el testimoni senzill i sense filigranes, a vegades sec i dur, allunyat de l’èpica novel.lística en que solen caure aquest tipus d’esdeveniments. Estructurat en capítols curts, la lectura de Guerra Mundial Z no tan sols és amena i digerible si no que crea addicció: Difícilment podrem deixar la seves pàgines… i no per un sentiment de malalta morbositat si no per l’interès que desperta conèixer les reaccions de primera mà de les persones que van sobreviure a la hecatombe.

Repassarem doncs de forma peculiar una bona mostra dels fets claus de la guerra: L’origen del virus a la Xina o el primer i polèmic pla per salvar la humanitat de l’extinció que va ser dut a terme a Sudàfrica. També els perquès de l’autoimposada quarantena israeliana o els malaurats intercanvis nuclears entre l’Iran i l’Afganistan. Tot el món estava infestat i a tot arreu es va respondre en funció de les necessitats i les polítiques del moment. Podrem recordar com es van originar els diversos canvis polítics que durant i després del conflicte tingueren lloc i que a Guerra Mundial Z també queden reflectits perfectament a les entrevistes, doncs no existeix la censura. Comprovarem com les objeccions de la Xina a donar a conèixer els primers brots del virus i la seva propagació a través dels donants d’òrgans per tot el món fou l’inici de l’infecció; o com canviaren i s’adaptaren règims com el de Castro a Cuba per fer front a la plaga – amb molt d’èxit per cert- mentre que al altres zones com Europa, els EUA o el Japó, el virus feia estralls i els morts vivents es comptaven per milions.

L’autor realitza un exercici sublim a l’hora de mostrar els fets de forma comprensible i cronològica si tenim en compte que el 100% del llibre està basat en les esmentades entrevistes personals. La veritat és que quasi podríem dir que aquest llibre ha estat escrit per la humanitat sencera, Brooks només ha recopilat els testimonis més interessants i suggerents per que la crònica tingui sentit per les persones futures que es preguntin com va ser tot allò. Així doncs, el conflicte es plasma en quasi mig miler de pàgines a través de xerrades amb persones de tot el món, algunes de molt conegudes per nosaltres – famosos militars, directors de cine etc…- altres simplement individus anònims que van contemplar amb els seus propis ulls els punts d’inflexió de la guerra o altres aspectes de la lluita diària dels civils en un conflicte pel que cap de nosaltres estava preparat.

Els textos fugen bastant del sentimentalisme barat i es centren en les històries que expliquen alguna cosa més que la pura experiència personal. Són entrevistes enregistrades directament i traslladades al paper amb pocs retocs. En tot moment tenim la sensació que llegim un text, no basat en la realitat, si no que retrata detalladament el conflicte. No sabem fins a quin punt els entrevistats van exagerar o mentir en el seus testimonis, però per això hem de confiar en la feina de l’autor que ens serveix de filtre.

Les entrevistes entren a la ment del lector de forma fluida i proporcionen una important informació sobre la manera d’entendre i de sentir de persones de tots els punts del globus i no només dels EUA com altres autors probablement haguessin insistit a retratar. I aquest és un fet que honora a Max Brooks doncs mostra l’abast a que va arribar la desolació provocada pel virus que resuscitava als morts a tots els racons del planeta de forma que cap nació o estat acapara el centre d’atenció. Ara bé, diversos textos no estan exempts de polèmica doncs alguns dels entrevistats són persones poc volgudes i d’altres aprofiten per fer una crítica al sistema econòmic i polític del seu país, sigui tant el consumisme massiu capitalista com el protector sistema comunista.

Brooks ha sabut triar als seus interlocutors amb cura de manera que les seves declaracions no només ens donin una opinió subjectiva sobre experiències personals si no també es facin eco del rerefons del moment i sobretot de com van viure les tasques d’organització i de resistència, les estratègies de batalla, la construcció d’infrastructures o el lliurament de subministraments. També com van resistir els trastorns derivats de la guerra: Els problemes mediambientals, la fam, la desaparició de fauna i flora i també, òbviament l’aparició de noves malalties, la bogeria, el suïcidi o el terrible fet que molts nens abandonats durant anys esdevinguessin poc més que salvatges.