FANTASIA

EL GRAN
IMAGINADOR O LA FABULOSA HISTORIA DEL VIAJERO DE LOS CIEN NOMBRES

(2016)

Juan Jacinto
Muñoz Rengel

Editorial:
Plaza & Janés
(2016)


Col.lecció:
---

Núm:
---

Pàgines:
471


El gran imaginador  

A vegades, escriure una ressenya és més difícil del normal.

A vegades t'arriba a les mans una obra inclassificable, una novel·la de múltiples capes o lectures, que conté diverses fites i que t'atrapa per complet sense saber-ne la causa perquè quan l'acabes tens un sentiment més de buidor que de plenitud donat que l'abast de la novel·la és molt gran però els detalls que et colpeixen són escassos.

A vegades no saps si estàs davant d'una obra mestra o d'una obra terriblement personal de la qual no saps com assimilar tot el que ens vol transmetre l'autor i et quedes amb la sensació que se t'escapen detalls, fets, elements perquè la teva ment és molt més plana i no posseeix la suficient capacitat imaginativa per seguir les aventures de Nikolaos Popoulos, el nostre protagonista.

Juan Jacinto Muñoz Rengel és un escriptor que segons paraules textuals ha dedicat la seva vida a aquesta novel·la. Amb aquesta afirmació visceral no sabem si Muñoz ha estat molts anys estructurant i escrivint la novel·la o si pel contrari creu que és l'obra mestra de la seva bibliografia. Un servidor no sabria dir-ho doncs només havia llegit fins ara la seva més que notable El sueño del otro, però si una cosa tinc clara és que l'autor és capaç encara de proporcionar-nos llargues tardes de plaent lectura i que aquesta potser serà una de les seves novel·les més emblemàtiques però que encara en pot fer de més i millors. No tant si parlem estrictament en clau literària doncs la prosa de Muñoz és més que excel·lent i sobradament reconeguda. No tinc clar que aquest punt es pugui millorar doncs és una prosa quasi prodigiosa, que ens hipnotitza des de bon començament, que ens transporta, especialment en aquest cas, a un món passat, de gran riquesa literària a través d'un estil que t'embolcalla i et sedueix d'allò més.

Però deixeu-me que em centri una mica, doncs com deia, és difícil abordar aquesta ressenya. El gran imaginador o la historia del viajero de los cien nombres. Aquest és el títol, llarguíssim i fastuós que, acompanyat d'una magnífica portada que ens transporta a pensar en viatges per terres hel·lèniques i balcàniques, en llibres, imaginació i en història, ens obre les portes a la vida de Nikolaos Popoulos, el nostre Gran Imaginador, una persona nascuda a Atenes i qui sap si influenciada pels deus grecs o per una ment extraterrestre o fins i tot potser una mutació estranya, posseeix el do de desconnectar-se de la realitat que l'envolta i imaginar. Imaginar mons nous, possibilitats a fets concrets del seu present, inventar-se personatges, vides, nacions i fins i tot civilitzacions que neixen i moren en el transcurs del segles, tan a la Terra com a d'altres planetes. Popoulos és com una icona, una metàfora de la imaginació i les possibilitats que ens ofereixen les pàgines dels llibres i fins a un punt és una crítica a les nostres pobres ments que s'entossudeixen a guiar-se només pels sentits als que estan lligades.

Llavors, és una novel·la històrica? Fantàstica? De Ciència-ficció? O potser és un relat de viatges? Doncs és tot això i una mica més, doncs també sembla una obra quasi metaliterària en alguns moments. El Gran Imaginador s'ancora a priori a les acaballes del s. XV, a l'Europa oriental, a les terres que llavors ocupava la nació més important del moment: L'imperi otomà que s'estenia per bona part d'Europa: Grècia, Valàquia, Transilvània, Sèrbia, Croàcia. Però també ens transporta a Bohèmia o la minúscula illa de Malta. Sí, és un llibre de viatges però aquestes rutes que dibuixen l'erràtica vida de Popoulos ens descriurà no només el funcionament de la burocràcia otomana en una de les ciutats més fascinants del món: Istanbul; si no que també ens deixarà entrellucar el mode de vida dels pirates uskoks a la costa dàlmata o les supersticions de Valàquia i Transilvània – l'actual Romania- i més encara, ens obrirà les portes a la Praga medieval i els seus secrets.

Però és que a més trobarem atacs extraterrestres, éssers mitològics del folklore medieval de l'Europa de l'est que són la base dels diversos fenòmens literaris normalment encasellats dins del terror o també comprovarem com els monstres creats pel judaïsme poden tornar-se en contra d'aquest poble.

Sí, El Gran Imaginador és un repàs també a la fantasia, a la ciència-ficció i connecta directament amb obres clàssiques de la literatura universal. Muñoz ens fa picades d'ullet constants als orígens de mites com els vampirs, Frankenstein, el golem de Praga etc. Però encara queda el millor de tot. Les històries de Popoulos podrien integrar-se (i de fet, en part ho fan) en una de les obres més valuoses de tots els temps doncs aquest personatge resulta inspirador del mateix Miguel de Cervantes després de conèixer-se durant la mítica batalla de Lepant. És com si la present novel·la retés un homenatge poc dissimulat a la gran obra d'imaginació que és El Quixot.

Tornem al nostre insigne imaginador: Qui és Popoulos? No és un grec corrent que fugi de la seva terra natal. És un viatger amb una ment alienígena? És una musa inspiradora d'escriptors en hores baixes? És un simple titella davant les allargades mans d'un autor com Juan J. Muñoz que ens vol acostar una barreja d'amor per la literatura i els llibres, per l'exotisme de certes nacions i èpoques? Tot això ho haurà de decidir una mica cada lector que es submergeixi en la lectura. Muñoz a través d'una visió omniscient de la ment de Popoulos ens narrarà la seva biografia com si tractés d'una novel·la picaresca ben ubicada històricament a través de la qual coneixerem a seu curiós amic Mixalis Phanerotis amb el que compartirà penúries als estrictes monestirs grecs o a les presons de Malta, però també ens endinsarem a Istanbul, a l'epicentre de l'imperi otomà. Més endavant el trobarem vagant pels Càrpats o en la seva maduresa el trobarem a la Praga més enlluernadora.

Tots ells són grans escenaris amb els que Muñoz agrada expressar les aventures de Popoulos sota perspectives ben diferents. Mentre que els fets d'Istanbul es tutegen amb la fascinació i el sentit de la meravella, a Transilvània els relats de Popoulos cauran dins el terror més grotesc i finalment a Bohèmia ens toparem amb l'humor i l'absurditat més curiosa. El cert és que aquests escenaris que acabo de comentar són els que acaben sent més retinguts pel lector doncs les primeres 150 pàgines del llibre que encabeixen la infància i adolescència de Popoulos els manca elements de més referència. Són poc colpidores i en alguns moments fins i tot precipitades (com l'estança de Popoulos amb els uskoks).

Això en porta a fer un incís: Si una cosa podem retreure-li a l'autor és el tractament dels personatges secundaris que resulta molt superficial. Des del curiós amic de Popoulos, passant pels esmentats pirates Uskoks que tan van ajudar a Populos però que tan poc temps dedica l'autor a retratar-los, i acabant pel seu arxienemic, el monjo serbi Slobodan Uros, que sempre hi és present però que no compleix amb les expectatives doncs apareix més aviat poc i sense massa a dir. L'autor defineix molt bé al nostre protagonista i difumina una mica els actes i les motivacions dels que el segueixen o es creuen amb ells. També a vegades queda estancat diversos capítols en un escenari (Istanbul, el monestir de Simonopetra...) i en canvi passa alguns períodes de la vida de Popoulos de forma molt ràpida com l'esmentada estada amb els uskoks o els canvis econòmics després de les aventures als Càrpats que es descriuen en breus paràgrafs

Potser els millors capítols són els que estructuralment estan encabits entre els altres, com flashforwards que ens submergeixen a la vida futura de Popoulos amb el nostre vell conegut Cervantes i que crec és un dels puntals de la novel·la. Com a homenatge i com a fita sobre el procés imaginatiu en sí.

El Gran Imaginador és, com comentava al principi d'aquesta burda ressenya, molt difícil de classificar. Cada lector li traurà més suc d'una part que d'una altra. Uns s'enamoraran més d'uns passatges divertits, altres de capítols de pur horror. Uns altres valoraran els homenatges explícits a la literatura i a la imaginació en general. I potser uns altres cauran rendits simplement per l'elegant prosa de Muñoz. Potser uns lectors trobaran a faltar més personatges importants - com jo- i fins i tot alguns pensaran que la novel·la funcionaria millor com relats, potser units en forma de fix up. Sigui com sigui, El Gran Imaginador no deixarà indiferent, tant si no podeu deixar de llegir alguns capítols com si en altres us encalleu una mica, és una novel·la immensament original, molt treballada a nivell documental i sobretot molt ben narrada.

L'autor afirma que és la novel·la de la seva vida. Així que llegiu-la i opineu.

Eloi Puig, 16/01/2017

Premis:
 
Recerca:
 
Es lloga habitació per noia a Barcelona.
220€/mes + despeses
Interessats escriure a:
eloikraken@gmail.com
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.